diumenge, 23 de desembre del 2007

Pont:

Pont:

Cognom d'origen català, que en la reconquesta passà a Mallorca. El cognom arribà a Tàrbena en el 1624 de la ma de Miquel Pont Tous, nascut a Manacor en el 1600; casat a Laguar el 16 d'agost de 1621 amb Antonia Caselles Torrens, nascuda a Artà en el 1606. Tingueren un fill, nascut a Tàrbena el 4 de desembre de 1624, de nom Miquel Benet. Actualment aquest llinatge existeix a Castellolí, Celrà, Barcelona, Igualada, Valls, Aranyó, Pla de Cabra, València, Albaida, Altea, Vilajoiosa, Mallorca., Menorca, etc. Hi ha la variant purament gràfica Pon, existent a Barcelona, Almenar, Aristot, Verdú, etc.

Ètim del llatí ponte*, amb el mateix significat.

Escut d'armes:

Sobre un camp de gules un pont de plata.


diumenge, 16 de desembre del 2007

Els noms àrabs començats per beni i bina (II):

Benigebell, Benixebel o Benicebel:
Antic lloc de Tàrbena documentat al 1445, és un dels que dona origen al l’actual casc urbà, possiblement l’actual barri de la Placeta Vella. Asín Palacios, basant se en la forma Benicebel, el fa vindre del nom tribal /Sibil/, mentre que Espalza i Rubiera Mata l’edintefiquem com a /sabbala/ “font publica” o /sabala/ “corrent d’aigua”. També és possible que fora /za’bal/, “escurço”. Ara bé si agafem la forma Benigebell o Benixebel sona al orònim /gebel/ “muntanya” podria fer referència a sa Muntanyeta.

Benixam:
fonteta i basa situada en el camí vell de Sacos. Possiblement aquesta font estiguera situada en les terres que li corresponien a Miquel Benajam, en el 1616.cap la possibilitat que es tractarà del nom de tribu /Jama a/.

Bijouca o Bijauca:
Partida rural i antic caseriu d’origen romà. Podria tractar-se de l’orònim /juw-wa/ /vall” o del nom propi /Ya`qub/ “Jacob”.

Beniximiel o Benissimiel:
Gaspar Escolano situa a la baronia de Callosa els llocs de Beniximiel i Taberna, possiblement es tracte d’una errada, de les moltes que va cometre. No obstant Orozco Sánchez el documenta sota la forma Benissimiel. De ser certa l’existencia d’un lloc anomenat així estaríem davant del malnom /zimal/ “cameller” o /simal/ “esquerra”.

Binareal:
Partida que dona nom a una part del riu de Sacos, Barranc de Binareal. En aquet cas sembla que estem davant de la forma /bina/ “penya” acompanyada per el mot /riyat/ horta; pel que seria “penya de l’ horta” (vegeu el mot Tàrbena).

Binitanja:
Sota aquest nom apareix un despoblat de Tàrbena, possiblement siga un dels que
dona origen a l’actual casc urbà; de ser així podria tractar-se d’un segon nom del barri del Llogaret, que de sempre hi ha agut dos el de Dalt i el de Baix. Asín Palacios la identificat amb el nom tribal /Tanga/ “Tànger”.

Binortell:
Partida font i bassa, prop de Benissalim. Amb que el primer element siga “beni” sembla que estem davant d’un mot català “ortell” és una grafia d’hortell “hort menut”. Com a topònim el trobem a Carlit (La Cerdanya francesa)

Birlam:
Antic lloc de la Val de Tàrbena, és un dels barris que formava el Poble Dalt, en el encreuament de la carretera de Castells. podria tractar-se de l’àrab /al-bir lihm/ “el pou tranquil” o “manso”.

diumenge, 9 de desembre del 2007

Els noms àrabs començats per beni i bina (I):

Els noms àrabs començats per beni i bina (I):

Sabut és, que els noms que comencen per “beni” solen ser d’etimologia àrab. sabut és, també, que es tracta d’una variant de /ibn/ que ve a significar “fill de”, o del seu plural /bani/, per tant “fills de”. Ara bé, a l’antic al-Andalús hi ha documentades altres formes dialectals: /ábn/, /abín/, /ab[a]n/, /ban/, /bin/; així com el seu femení /bint/ i les variants dialectals d’/íbnat/ i /ibant/. així tenim que topònims començats per: ben, bena, bini, bin, i fins i tots alguns vani i vina, deuen la seva etimologia al substantiu àrab /ibn/ i a les seves variants. Ara bé, sembla que no tots els noms que comencen així tinguen un significat familiar. Es dona la casualitat que el dialecte àrab del Sharq al-Andalus havia el substantiu /bina/ amb un significat que no és clànic, sinó d’oronímia, i que va a significar “penya”.

Beniflà, actualment Beniplà:

Antic lloc habitat de la Vall de Tàrbena, documentat en el 1445. Aquet lloc estaria situat en algun lloc de l’actual partida rural de Beniplà, cap la possibilitat que les restes dels corrals del Serral siguen les que queden d’aquet poblat. La seva etimologia és clarament àrab, ara bé, la segon part del mot “flà” dona pas a diferents interpretacions, així tenim que Asín Palacios l’identifica en el nom familiar /Fallah/, forma que trobem a Iraq. Carme Barceló, per la seva part, l’identifica amb el clan dels /Ifrán/ assentats a Jaén al 1.010. També cap la possibilitat que es tracte d’/aflah/ veu que ve a significar “pròsper”.

Benissalim:
Partida, font i bassa, el nom de la qual ve del lloc de R
àfol de Benissalim, del qual parlaré en altra ocasió. Estem clarament davant de l’àrab /salam/ o de les seves variants /sallam/ i /salim/ amb el significat de “pau”.

Benitalfà o Benitalha:

Antic lloc de Tàrbena, documentat en el 1445, és un dels que dona origen a l’actual casca urbà, possiblement en l’actual barri del Llogaret. També es troba sota la forma de Benitafal i Benitallis. Asin Palacios el fa vindre del nom tribal /Thial/, sota la forma "Tahal" la trobem a la provincia de Granada i Turquia, al Marroc amb la forma /Tahala/. Epalza i Rubiera, arrepleguen el toponim amb la forma de Benitalmal i l’identifiquen amb /tal l-ma/ “ els de l’altura de l’aigua”.

dilluns, 26 de novembre del 2007

Tàrbena al segle XVIII, segons Cavanilles.

Tàrbena al segle XVIII, segons Cavanilles.

El científic botànic valencià, Antoni Josep Cavanilles Palop entre els anys 1791 i 1793, I durant vint mesos va recórrer tot el País Valencià. D’aquet viatge va sorgir la seva obra magna “Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, poblacion y frutos del Reino de Valencia”. En la pagina 233 descriu la seva passejada des de Benissa a Callosa, per la serra de Bèrnia, durant aquest trajecte va veure el terme de Tàrbena, aquí teniu la descripció:

Quise atravesar esa montaña [Bérnia]de norte a sur, y para ello retrocedí hacia el norte hasta la raíces septentrionales de la Solana de Benisa: alli empecé a subir cuestas incomodas por más de una hora hasta el collado que queda entre las dos puntas cónicas del monte, y aunque estaba aun muy distante de la cumbre veía con claridad Cullera y parte del seno Socronense. Empeoraba el camino á cada paso por la multitud de dientes que van deixando los cantos y losas, unas sueltas y otras unidas á las peñas, de modo que en mi juicio es el terreno más incomodo del reyno para viajar, Baxé luego las cuesta meridionales, y atravesé los cerros que median hasta Bérnia, en cuyas raíces del profundo barranco que lo separa del Carrascal de Parsént. Veía muy cerca en las falda elevadas de este ultimo monte á Tárbena, pueblo de 301 vecinos, ocupados en cultivar parte de su término, extendido como dos horas de oriente á poniente entre los de Xaló y Castéll de Castélls, y otras dos entre los de Parsént, Alcalalí y Benigembla, que le caen la norte, y los de Bolulla y Callosa de en Sarriá al mediodía. Es muy quebrado aquel terreno, pero hay sitios pingües, y aguas para regar algunos campos, donde se recogen 1.600 cahices de trigo i otros granos, 250 de maíz, 200 entre judías, garbanzos, habas y lentejas, 1500 arrobas de almendra, 20.000 de algarrobas, 100 de aceite, 12.000 de pasa, 2.000 de higos, 3.000 de cerezas, 400 libras de seda, 1.200 cantaros de vino, y varias frutas para el consumo de la población. Visto de lejos el recinto de esta y lo fragoso de sus alrededores parece imposible sacar de allí tantos y tan preciosos frutos, los quales van en aumento, y a porción el numero de vecinos, que apenas llegaban á 100 en tiempos de los Moriscos, según refiere Escolano, quien llamo Taberna á este pueblo”.

dilluns, 19 de novembre del 2007

Moragues:

Moragues:

Segons Zurita Guillem de Moragues fou uns dels nobles que es va allistar per a la conquesta de Mallorca. No obstant en el repartiment de Mallorca, s'esmenten les alqueries de Moragues i Moraguia. El cognom Moragues arribà a Tàrbena en el 1620, de la ma de Miquel Moragues nascut a Mallorca i casat amb Catalina Jaume. A Tàrbena van tingueren dos fills , Joana Maria nascuda l'1 de setembre de 1620 i Joan Josep, que va veure la llum el dia 12 de setembre de 1622. Actualment aquest llinatge existeix a Girona, Osor, Vic, Olesa de Montserrat, Calella, Barcelona, Alella, Igualada, Albi Borges del camp, Ulldemolins, Valls, Vimbodí, València, Estubeny, Beniopa, Càrcer, Benissa, Xàbia, Vall de Gallinera, Cella, Senija, Mallorca, Tàrbena, etc.

D'ètim incert, es podia considerar el plural de moraga* provinent de l'àrab /muraga/ “incendi”.

Escut d'armes:

En un camp d'or una morera verda arrancada.

*Moraga:

1 f. [BOB] Bolet del gènere Helvella, de l'ordre de les pezizals, amb barret lobulat, en forma de sella de muntar, i cama llisa o irregularment solcada, comestible un cop ben cuit. 2 [BOB] moraga elàstica Moraga de cama llisa i barret ocre pàl·lid (Helvella elastica). 3 [BOB] moraga vera Moraga de barret format per tres lòbuls juxtaposats, blanquinós i llis (Helvella leucopus).

diumenge, 11 de novembre del 2007

Pilota valenciana: Joc i tradició.

Vídeo promocional explicant breument la història, les modalitats i les figures senyeres de la Pilota valenciana.

dilluns, 5 de novembre del 2007

Albicà, Albirèc i Albeura (II) :

Albicà, L':

Aquet nom pertany a una partida rural amb el seu caseriu (ses Cases de l'Albicà), que reben el nom d'una font i bassa (sa Font de l'Albicà). La font es troba a la vora del camí que va de Benissalim a “ses cases de l'Albicà”.

La seva etimologia és àrab, concretament de l'hidrònim /al-birka/, que ha donat el castellà alberca, que significa safareig o bassa. Es dona la casualitat que tant en la Marina Baixa com en la Marina Alta es troba, aquet topònim, amb la seva forma castellana (Alberca).

Albirèc, L':

Partida rural, situada a la vessant nord de sa Solana de Bijauca, en la límit amb el terme de Benigembla, i prop del Cocoll. Es tracta d'una petita vall abancalada, on hi han cabanes i un corral, possiblement d'origen morisc.

Etimològicament, sembla, que ve del plural d'/al-birka/, safareig, que és /al-birak/, els safarejos. Amb, que és més possible posar-lo en relació amb un plural d'/albir/, que vindria a significar els pous. Aquesta definició sembla la més adient, donat que pels voltants hi han alguns pous, així com simes o avencs. A Benimantell, també existeix una partida amb el nom d'Albirèc.

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Albicà, Albirèc i Albeura (I).

Al terme de Tàrbena, trobem tres topònims que sense cap dubte comparteixen etimologia. Açò és l'Albicà, s'Albeura i l'Albirec. En realitat es tracta de variants de d'hidrònim àrab /albir/, açò és “pou”.

Albeura, S':

La fonteta de s'Albeura, és més coneguda, pels tarbenes, com “es Pouet de ses Peres”. Aquesta font es troba al vall de Bixouca, un poquet abans d'arribar a “sa Creueta” (Coll de Bijouca). Es tracta d'una galeria excavada en el vessant del coll, l'aigua es dipositada dins d'un pou de reduïdes dimensions, el sobrants surten del dipòsit per una canella, i que va a parar a un abeurà*. Antigament era utilitzada per a donar de beure als ramats, que abundaven per l'indret.

Com ja hem dit, la seva etimologia és d'origen àrab, i més concretament de l'hidrònim /albir/ “pou”. Concretament de seu diminutiu /al-biura/, que, per tant, ve a significar “pou petit”, pouet en valencià. Cosa que concorda amb l'altre nom, “es Pouet de ses Peres”.

*. Abeurà o abeurador: pica per a abeurar el bestiar. Abeurar: donar beure abundantment al bestiar. El “Diccionari Català Valencià Balear” recull la variant albeurar de l'estàndard abeurar: Donar a beure. Cal dir, que a Tàrbena les dues formes son utilitzades de forma habitual. Açò no contradiu que l'ètim del topònim, siga àrab, amb el significat que hem descrit més amunt.

dissabte, 20 d’octubre del 2007

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Monjo.

Monjo:

Cognom originari de Catalunya des d'on va passar a Mallorca, sent nombrós a Santa Margarida. Els Monjos arribaren a de la ma de Miquel Monjo, casat amb Francesca Molines, a Tàrbena tingueren dues filles Margarida nascuda el 5 de setembre de 1621 i Francesca Simona el 22 d'Abril de 1624. I de Jaume Monjo, casat amb Catalina Armengual, que tingueren una filla Margarida Anna que va naixèr a Tàrbena el 15 de maig de 1621. Aquet llinatge existeix a Cornellà, Pals, Igualada, Martorell, Granollers, Sabadell, Orpí, Barcelona, Anglesola, València, Albaida, Alberic, Cullera, Oliva, Pego, Dénia, Beniarrés, Alacant, Parsent, Mallorca, Menorca, etc. Existeix la variant Monjó existent a Barcelona, Pinell, Arboç, etc.

Ètim del llatí vulgar monicu* variant de monachos* amb el significat d'”home solitari”.

Escut d'armes:

En un camp d'or un globus d'atzur centrat i encreuat de gules.


dimecres, 3 d’octubre del 2007

Un estudi constata la riquesa de fauna de la Serra de Bèrnia

Localitzen espècies rares com la rata penada orellut gris o en perill com el mussol reial

Un estudi de fauna dut a terme per ABAI (Associació Benissenca antiIncendis) confirma la presència d'espècies de fauna d'un gran valor ambiental i d'espècies protegides en les serres de Bèrnia, La Solana i els Lleus. El projecte s'ha centrat en l'estudi dels mamífers carnívors del LIC (Lloc d'Interés Comunitari) Serra Bèrnia-Ferrer i han participat 15 voluntaris. Entre les espècies catalogades n'hi ha rares com la rata penada orellut gris. També s'ha constatat la presència de rapaços com el mussol reial, que és una au d'hàbits nocturns que està en perill d'extinció, o l'esparver.


A més, de l'observació i les imatges preses amb la tècnica del trampege fotogràfic es confirma la presència de genetes, teixons, fagines i mosteles, encara que les seues poblacions són escasses. Però, a més de constatar la riquesa de fauna d'estes muntanyes, al realitzar l'estudi s'ha comprovat que es continuen utilitzant tècniques de caça no selectives i prohibides com els llaços o el verí. També s'han localitzat gossos assilvestrats abandonats pels seus amos.


L'estudi s'emmarca en la campanya de voluntariat ambiental d'estiu que per segon any consecutiu s'ha realitzat amb el patrocini del programa Volcam de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM).


Este mes també ha finalitzat el voluntariat de prevenció d'incendis forestals que es du a terme des de fa més de deu anys. L'associació, en la tardor, realitza activitats com el control de plagues o la
colozación de caixes de nius i de refugi per als rates penades.

Font El Mercantil Valenciano, (mai Levante).

dimecres, 19 de setembre del 2007

Una família musulmana, Els Ben Ishaq.

Una família musulmana, Els Ben Ishaq.

En els documents cristians, immeditats a la conquesta cristiana, apareixen els afers d'una família musulmana, assentada en les serres que separen les marines, la Xortà i Bèrnia. La família ben Ishaq.

Abu Yahya ben Ishaq:

En el 1245, en el “Pacte de la Jovada” signat per l'Infant Alfons d'Aragó i, el cabdill àrab, al-Azraq, s'esmenta al noble senyor de Castells Abu Yahya ben Ishaq. En aquet document se li fa donació dels pobles de l'Espelda i Petracos, que a partir d'aquets moments passa al terme de Castells. Aquesta menció, sols apareix en la versió àrab. Abu Yahya, va retenir el castell de Castells, i el seu terme, que va ampliar amb la inclusió de l'Espelda i Petracos.

Abu Yahya, va participar activament durant la revolta d'al-Azraq (1248-1258). Fins el 30 de maig de 1258, que conjuntament amb els alcaids de Planes i Pego, va presentar la rendició al rei Jaume I, a Cocentaina. Un dia desprès el Conqueridor assetjava a al-Azraq, en el seu castell d'Alcalà.

Segons l'acte de rendició, Abu Yahya es comprometria abandonar el castell de Castells, a canvi del lliurament de cinc-centes ovelles. El seu fill, Bakrun (Bocor) va rebre un cavall i el nomenament de cavaller.

Muhammad ‘Amr ben Ishaq (Emmenedenecach).

Pel que sembla el rei Jaume I va atorgar una carta sarraïna a l'aljama de Tàrbena, possiblement pel lliurament del castell al final de la revolta d'al-Azraq, 1258. D'ella ens parla Jaume I en un document de 1264, en el qual llegim:” ... carta sarracenis facta...”. Segons aquesta carta, Muhammad havia de compartir les seves possessions amb el seu nebot, Fill d'Abu Yahya, Bakrun.

A l'abril de 1259 s'ordena a mataró, que no moleste a Muhammad, alcaid de Tàrbena, en les heretats que tenia per cessió reial. Al mateix mes va rebre les alqueries de Binyent i Llenes, situades al terme de Calp. Al novembre de 1264 va rebre la custodia del castell de Tàrbena amb la meitat dels seus redits. D'alguna manera Muhammad i el seu nebot Bakrun van acabar posseint, també, el terme del castell de Xaló. La seva sort va acabar al 1268, data en la qual Muhammad i la seva família van ser desterrats del regne de València.

Bakrun ben Ishaq (Bocor).

Bakrun, en els documents Bocor, com hem vist més amunt era fill de l'alcaid de Castells i nebot del de Tàrbena, amb l'últim compartia propietats en els termes castrals de Xaló i Tàrbena. La forma en la qual apareix en els documents cristians, (Bocor) recorden al nom d'un sarraí que cometia bandositats en terres poblades per cristians. El nom del qual era, segons la “Crònica de Desclot” Albocor, qui va morir en un atac a Alzira. De ser el mateix personatge, aquesta seria la vertadera causa de l'expulsió del seu oncle Muhammad, i de la confiscació dels bens que tots dos, i altres mudèjars, tenien en els termes de Tàrbena i Xaló.

diumenge, 9 de setembre del 2007

Alça sapo/ Alça sapet.

Alça sapo/ Alça sapet :

El joc d'Alça sapo, es un joc de xics que es jugava a tota la comarca de la Marina Baixa. El xic que pagava es posa a gates, mentre que altres dos xics s'assentaven a terra, un a cada banda, li posaven les cames per damunt de l'esquena, s'agafaven amb les mans els peus del d'enfront. Al mateix temps que feien força cap avall, deien :- “Alça sapo, si eres guapo”. El que estava a gastes feia força cap amunt fins aconseguir alliberar-se. Els altres dos queien a terra, el que més tardava a alçar-se pagava.

Adolf Salvà Ballester, fa referència a una variant que jugaven les xiques a Tàrbena. Dos xiques es gitaven damunt una manta, panxa avall i els peus d'una contra els de l'altra. Altres dos xiques assentades a terra posen les cames damunt de les gitades, i s'agafaven de les mans, al mateix temps que deien: -“Alça sapet, si eres guapet”. Quant les que estaven gitades aconseguien alçar-se, les que estaven dalt passaven baix.

diumenge, 2 de setembre del 2007

Descens de l’Estret de Bolulla.

Descens de l’Estret de Bolulla, conegut com a Barranc entre Penyes. Un autèntic paradís natural que cal conservar.

dilluns, 27 d’agost del 2007

Marcó.


Marcó:

Cognom originari de Catalunya. Arribà a Tarbena en el 1611 de la ma d'Antoni Marcò, casat amb Francisca Ripoll; a Tàrbena els van nàixer tres fills: Joana Teodora, nascuda el 21 de febrer de 1621; Francisca Paula, nascuda el 24 de desembre de 1624; i Mateu Bonaventura, nascut el 3 de novembre de 1631. Actualment aquest llinatge existeix a Cornellà, Sant Feliu de Gramanet, Marçà, Vilademat, Barcelona, Valls, Montbrió,Altea, Mallorca, etc.

D’etimologia germànica, del nom propi Marcòne, nominatiu Marcho.

Escut d’armes:

Càbriat*, en vuit peces de gules i plata.

*Referent a càbria: Aparell capaç d’alçar grans pesos consistent en dos bigues inclinades cap avant respecte el seu punt de suport i unides en l’extrem superior, de on penja la corriola.

dijous, 16 d’agost del 2007

Agressió al paratge dels Xorros i a la font dela Reganyosa (Bolulla):

El PP denúncia la destrucció d'una àrea recreativa per a fer un balneari

El Partit Popular de Bolulla ha denunciat davant del Servici de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil, Seprona, la destrucció d'una àrea recreativa construïda per la Diputació Provincial en la partida dels Xorros per a la fer un balneari. L'Ajuntament de Bolulla, segons va reconèixer . Les obres de tal vial han invadit el llit del riu Bolulla, destruint el camí original d'accés a la mencionada zona recreativa, cegant sèquies del sistema de reg de la zona que aporten les aigües de les fonts de La Reganyosa i Els Xorros i deposi tant runes en el paratge, segons consta en la denúncia. Agents del Seprona van realitzar dimarts passat un informe per a elevar-ho al Jutjat d'instrucció per si les actuacions foren constitutives d'un presumpte delicte ecològic. La denúncia formulada pel portaveu del grup popular, Gaspar Vivó, ha sigut igualment remesa a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda per si de les actuacions en la partida dels Xorros pogueren igualment vulnerar la normativa sobre paratges naturals, i al propi Consistori. En la denúncia, Gaspar Vivó, assenyala que en les obres s'han destrossat nombrosos arbres, alguns d'ells exemplars de garroferes centenàries i pins. L'escrit fa insistència en la destrucció de l'àrea recreativa que comptava amb paellers, dutxes, un parc infantil i bancs per a l'acampament dels visitants. En les obres s'ha destruït igualment el camí d'accés a l'àrea d'oci, amb paviment de ciment.


El primer tinent d'alcalde de Bolulla, Antonio Carratalá, va reconéixer a
este diari que les obres les havia escomès el propi Ajuntament, «per compte de l'empresa i va explicar que el camí que s'havia obert era per a, en el seu dia, poder transportar els exemplars de garroferes que hi havia en la zona per a poder tornar-los a trasplantar.


La construcció d'un balneari a Bolulla dividix als dos partits amb representació municipal i al propi poble. Mentres que el PSOE, qui va obtindré l'Alcaldia per sorteig al produir-se un empat de vot en les eleccions, defèn les instal·lacions com el mencionat del balneari com la panacea del futur socioeconòmic del municipi, des del Partit Popular es critica que la concessió a la tardor de 2005 a l'empresa promotora, suposarà la pèrdua del control dels recursos de les dos fonts més

importants del municipi, Els Xorros i la Reganyosa, de la que es nodrix l'abastiment i els regadius del municipi. A pesar de les obres dutes a terme per l'Ajuntament a càrrec de l'empresa promotora, Balneari de Bolulla, les instal·lacions encara no disposen de cap tipus de permís municipal, segons va reconèixer .L'empresa si disposa d'una concessió administrativa des de la tardor de 2006 sobre el dret de superfície d'una parcel·la de 19.300 metres quadrats situada ne la partida dels Xorros, a peu de la muntanya Matapolls per un període de 75 anys. En la parcel·la està situada la font dels Xorros, que entra en la concessió administrativa.


Noticia extreta dels periòdics: El Mercantil Valenciano (mai Levante)

Informacion


Fotografies: Font dels Xorros, abans de la construcció del camí d’accés.

dissabte, 4 d’agost del 2007

Jornades artístiques “Mes del Riu Algar” (maig de 2007).

Durant el mes de maig del 2007 Ecologistes a Acció de la Marina Baixa va organitzar una sèrie d’activitats a Altea, sobre el seu riu l’Algar. Un riu la desembocadura del qual malgrat estar declarada per la Generalitat Valenciana com Zona Humida d’especial protecció, veu amenaçada la seva existència per un mega-projecte urbanístic el qual es troba a les mans de la justícia amb un contenciós administratiu. Són molts els interessos especuladors que amenacen al riu Algar i a tot el poble d'Altea.

Part I

Part II

Part III

diumenge, 15 de juliol del 2007

L'origen del nom Tàrbena (III). El sufix bena*, ben*, ena*

Segons Joan Coromines la segon part de mot Tàrbena es d'etimologia ibèrica “ben” o “aben” amb el significat de “penya”. També, podria tractar-se del celta “benna” amb el significat de “conca o coll de muntanya”. Tanmateix cabria la possibilitat que es tractarà de preromà “ena” “casa de”. Sembla evident que el nom va ser donat al tossal, que nosaltres anomenem de Santa Barbera, o al port de muntanya entre aquest tossal i el Serral, l'actual Poble Dalt. Lo més provable, arqueològicament, és que es tractarà del poblat ibèric que hi havia al cim del Tossal de Santa Barbera. Lloc on hi han, documentades, peces ceràmiques ibèriques i campanianes. És el mateix lloc on desprès es van assentar els musulmans, i que va donar origen al castell. Si fora així, es tractaria de l'ibèricben”, que en el dialecte àrab-valencià va donar la forma /bina/, amb el mateix significat.

Conclusió:

L'arrel “tar” és un hidrònim, que fa referència a terres pantanoses o aiguamolls. Mentre que “ben” és un orònim, que fa referència a una elevació de terreny. Per tant semblen discordants, i no lliguen dins d'un mateix nom. Clar, Tàrbena, vindria a significar quelcom semblant a “penya d'aigua”. Sembla incoherent. No obstant, si miren be, en les dues vessants del Tossal de Santa Barbera existeixen un gran nombre de fonts, algunes molt afamades com la de Benissalim. És més, a la tardor, quant més sol ploure, desprès de qualsevol temporal, traspua aigua per qualsevol lloc, és a lo que els tarbeners anomenem aiguamolls. Per a arrodonir-ho, resulta que els àrabs anomenaven, a la vessant nord del tossal de Santa Barbera /Bina ar-riyat/ (Binarreal), “penya de l'horta” o ”amb hortetes”; de fet és així, cada font o fonteta, te la seva horteta.

Per lo tant, tenim dos noms de dos èpoques diferents, que venen a significar una cosa semblant. Realment la definició dels dos noms descriuen el lloc, amb ferma fidelitat. Per lo tant, lo més provable, és que el nom de Tàrbena vinga a significar “ la penya que traspua aigua”.

El nom iber deuria de ser “Tarben” o “Taraben”, possiblement aquet nom també fora utilitzat per al riu de l’Algar. Des ser així, seria molt provable que es tractes del riu que les fonts antigues anomenen, Tader, en grec, i Tarebis, en llatí. Riu que es sol identificar amb el Segura.

dilluns, 9 de juliol del 2007

L'origen del nom Tàrbena (II). L'arrel Tar*

L'origen del nom Tàrbena

(l'arrel Tar*)

L'italià Battisti, assenyala que la base toponímica “tar” s'estén per tot el mediterrani, des d'Àsia Menor fins a les costes de la Península Ibèrica. J Vallejo, per la seva banda fa venir la base “tar” del sud de França amb un origen pre-gal, Ja que alguns dels topònims amb “tar” es troben en territori lígur. No obstant, aquesta arrel també es troba al nord de la península, en terres celtiberes, amb un cert origen lígur. Tenim així, la més que provable, possibilitat que aquesta arrel foren introduïts per les invasions indoeuropees que van originar la cultura dels camps d'urnes.

Efectivament, de topònims amb l'arrel “tar” em trobem a Catalunya: Tarragona, Tàrrega, Tarrés, Tarroja, Taradell, Taravaus, Taravil, Tartareu, Targassona, etc.; a l'Occitània francesa: Tarn, Tarbes, etc.; Italia: Tarquinia, Tarent, etc.; fins i tot a Turquia: Tars. També trobem topònims amb l'arrel “tar”, al nord de la Península Ibèrica, a Soria: Tardelcuende, Tarancueña, Tardellas; i a Asturies: Tarna.

Tant Battisti com Vallejo creuen que els topònims de la Mediterrània Occidental son hidrònims que fan referència a terres d'al·luvió, desembocadures de rius, aiguamolls o ports marins. Aquesta amb les variants “tar” a “ter” “tir” “tor” o “tur”, a donat nom de rius coma ara: Tarn (França), Ter (Catalunya), Tirón (Burgos), Noguera de Tor (Catalunya), Túria (País Valencià), etc. No obstant troben, també, els que creuen que l'arrel “tar” és un orònim amb el significat de “pedra” o “turo”: Tardesillas (Soria) curiosament al costat del riu Tera, Tardelcuende ( Soria), Tardajos (Burgos), els dos últims, també a la vora d'un riu. Per últim el cas de Tarna, població i port de muntanya a Astúries es fa venir de “Taranis” deu gal del trò.

Lo més acceptat és que es tracte d'un hidrònim, que fa referència a un riu, en el cas de Tàrbena al riu Algar, al qual els tarbeners anomenem riu de Sacos o Binarreal.

divendres, 29 de juny del 2007

L'origen del nom de Tàrbena (I).

L'origen del nom de Tàrbena (I).

El nom de Tàrbena el trobem documentat per primera vegada en el Pacte de la Jovada, 1245, sota la forma àrab /hisn Tarbana/, “castell de Tarbana”, per lo tant els àrabs utilitzaven aquesta forma. No obstant, en els “Cantares del mío Cid”, apareix sota la forma portus Tarnan* “port de Tarnan”. Sembla evident que, la forma castellana és una traducció de la forma àrab. En les fonts escrites del primer segle desprès de Crist, en les comarques del sud apareix un riu amb el nom de Tader*, segons Plini, Stader*, segons Tolomeu. Aquest riu sol estar identificat amb el del Segura, pel fet que es sol anomenar juntament amb el riu Alebo*, identificat amb el Vinalopó. No obstant, això, l'Alebo també sol ser identificat amb el Girona o Ebo. Per lo qual cap la possibilitat que el riu Tader fos el riu Algar, i que el nom quedarà fossilitzat en la serva part més alta.

Partirem del la forma àrab, de totes les esmentades més amunt, l'única que és veritable. Amb la forma Tarbana, apareix en els primers documents cristians. D'aquesta trobem les variants llatinitzades de Tarbenam* (1249) en el Llibre del Repartiment; Tarbane, en dos documents de 1278, i ,1286. A partir de 1289, es generalitza la forma Tàrbena.

dilluns, 18 de juny del 2007

Molines

Molines:

Cognom originari de Catalunya, amb casa pairal a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat, de Catalunya passaren a Sardenya i Mallorca. Va arribar a Tàrbena en el 1611 de la ma de Cristòfol Molines, natural de Santa Margalida i casat amb Catalina Estelrich, també de Santa margarida, amb ells va venir els dos fills que ja tenien, Cristòfol i Francisca; el 18 de gener de 1620, va nàixer, a Tàrbena, el seu tercer fill, de nom Pere. En el 1611, també va arribar a Tàrbena Joan Molines.

D’etimologia romana molina, “molí”

Escut d’armes:

En un cap vermell una mola de molí de plata amb la clavilla de sabre.



dimarts, 5 de juny del 2007

Germans Boronat, dolçainers de Callosa d'En Sarrià

Els germans Boronat de Callosa en el programa Arrels de la RTVV. Programa emes el 16 d’octubre de 2005.

dilluns, 28 de maig del 2007

Promontorium Ferrarirum

El geògraf grec, del segle I abans de Crist, Estrabó, en el llibre tercer de la seva “ Geografia”, descriu les costes d'Ibèria. Al referir-se a Dénia diu:”.. es diu Dianio, es a dir Artemisio, que te prop riques mines de ferro, i unes illetes, Planesia i Plumbaria, així com una llacuna marina, al nord, que te uns 400 estadis de perímetre”. Segons Pomponi Mela, segle I desprès de Crist, situa les mines en el Promontorium Ferrarium, sovint identificat en el cap de Nau o el de sant Antoni. Ferraria, o Ferrarium, separava dos golfs, o senus, el Ilicitanus (Il·licità) i el Sucronense (referent al Xùquer).
Els caps de la Nau, Sant Antoni i Sant Martí, conjuntament amb el Motgó, la Solana, Bèrnia i la Serra Ferrer, formen part d'una mateixa entitat geogràfica. Cal pensar, que tot el conjunt rebera el mateix nom, Promontorium Ferraria. Pasqual Mandoz, en el seu “Diccionario Geográfico-Estadístico-historico” (1849), al descriure el Partit Judicial de Dénia diu: “La sierra principal es la de Bernia, part. De Callosa, se estiende hasta el cabo de San Martin, que forma uno de los dos de la bahía de Jabea; esta cordillera se llamó ant. Promontorio de Ferraria o Atalaya de Sertorio, por ser el punto que escogió este célebre guerrero para descubrir las escuadra”.
És més, en el 1562 els enginyers Felip Calvo i Guillem Rojas*1, van explorar la serralada en busca de mines. En el seu informe es parla de varies mines situades a Bènia, l'Algar, Altea la Vella, Morro de Toix, la Solana, el Masserof i Serra Aixa. Amés es destaca l'existència d'una mina explotada pels romans a la Serra Ferrer.

*1-“La villa de Callosa de Ensarria; monografia histórica documentada”. (Vol. II. Pag. 98, 100) Adolf Salvà Ballester. Alacant, 1960.

dissabte, 19 de maig del 2007

Mascaró:

Mascaró:
Cognom originari de Catalunya, més concretament de Barcelona. Va arribar a Tàrbena en el 1624, de la ma de Joan Mascaró; casat amb Joana Plau. El 19 d’octubre de 1625 va néixer el seu fill, Pere Joan Lluís Mascaró Palau. Actualment el llinatge existeix a: Banyoles, Barcelona, Tàrbena, Benimantell, Mallorca, Menorca, etc.
Etimològicament el seu origen ve del nom, en occità, Mascaron, que possiblement sigua una evolució del germànic Mascarius.
Escut d’armes:
1ª-Sobre un cap vermell, un mà amb la palma oberta.






[Fr. X. de Garma].



2º-En un camp verd, una casa d’aurada, acompanyà, al peu, per un gos de plata.


[F. Domènech i R.].

dilluns, 7 de maig del 2007

La pansa a la Marina.

La pansa a la Marina.
Tres reportatges emesos en el programa Arrels del Punt2 de la TVV.
1ª part “ Dénia”, emès el 9/10/2005.


2ª part "L'escaldà", emès el 16/10/2005.


3ª part "El riu-rau", emès el 23/10/2005

dissabte, 28 d’abril del 2007

Al-Azraq, mite o realitat?

Al-Azraq, mite o realitat?

De sempre he sentit parlar d’al-Azraq, he sentit i he llegit molt. Tant és així, que sovint m’he sumit en un mar de dubtes, ja que l’informació rebuda era, a menut, antagònica. A vegades en semblava estar davant una llegenda, altres em semblava un personatge històric real. Tant és així que un dia ens vaig decidir posar tota la informació que tenia a zero i començar de nou. Va ser aquí quant en va sorgir la primera pregunta; al-Azraq va existir?. Per a saber si realment va existir al-Azraq, el primer lloc que vaix buscar és el Arxiu de la Corona d’Aragó. En el 1258 Jaume I cedeix a Aladrach unes alqueries del terme d’Altea (A.C.A. Reg. Can. 8 Foli. 59). En 1261, el rei, confirma la donació que Alazrac feu al seu germà Bacem i al seu nebot Aliafar, dels castells d’Altea, Xaló i Polop (A.C.A. Reg. Can. 11. foli 199). Vet, aquí que aquet personatge realment va existir; però, llavors sorgeix un altra incògnita, qui era al-Azraq?. Busquem en el “Llibre dels Fets”, del propi rei Jaume I. En el capítol 361, ens conta com estant en l’església de Calataiut el van informar que Aladrac s’havia rebel·lat. Posteriorment, narra, entre altres coses, la sublevació d’Al-Azraq. En el capítol 376, ens conta com va recuperar el castells d’Alcalà, “son alberg major” i Gallinera i com, el mateix dia, se li van rendir setze castells. Veiem que al-Azraq, era un capitost musulmà, propens a rebel·lar-se, que tenia el seu castell a la Vall d’Alcalà, i que amés, estenia el seu poder pels castells dels voltants.
Tornat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, allà hi ha un pergamí (A.C.A. pergami nº947), en el qual, un àrab anomenat /Abu ‘Abd Allah Muhammad ben Hudhayl/, senyor D’Alcalà, va retre homenatge a l’Infant Alfons d’Aragó, primogènit de Jaume I. En aquet acte d’homenatge, conegut com a Tractat d’Alcalà, es parla de vuit castells situats a les muntanyes de les dues Marines: Pop, Tàrbena, Castells, Xeroles, Margarida, Alcalà, Perputxent i Gallinera. Aquí, en ve al cap altra pregunta, al-Azraq i /Ben Hudhayl/ son la mateixa persona?. Sembla que si, Burns, fa referencia a una carta que va rebre Na Violant en la qual apareix com a ”Muhammad ben Hudhayl, conegut com Alazrach”*1.
Ja sabem que al-Azraq, va existir, i que aquet i /ben Hudhayl/ son el mateix. Llavors, amb aquestes dates anem a investigar la seva biografia, com tot personatge històric, en tindrà. Arribats en aquet punt, quasi tots donen com a data de naixement el 1208, curiosament coincidint amb Jaume I; Momblanch*2, per la seva part discrepa i dona una data compresa entre el 1218 i el 1220. També hi ha, quasi, unanimitat en el lloc, la Vall d’Alcalà. Generalment, el fan fill d’àrab i de cristiana; Mastre Palacios*3, per la seva part el fa fill de “... un africano y de una española andaluza...”, es suposa que tots dos eren àrabs. Alguns van més enllà i donen el nom del pare /Hudayl al Sähuir/, qui, segons Hinojosa Montalvo*4 era senyor del valiat d’Alcalà, que comprenia amés d’Alcalà els castells i termes de Pop, Aixa (Xaló), Awraba (Orba) i Castell (Castell de Castells). Per la seva part Baño Arminyana*5 el fa ser el fill petit de /ben Hud djudzaní/. La teoria de emparentar-lo amb els /ben Hud/ te alguns seguidors, com ara Burns, mentre que també compta amb detractors, per exemple Mª. C. Barceló.
En el mes d’abril de 1276, al-Azraq va atacar a la ciutat d’Alcoi, en plena tasca van veure com va aparèixer sant Jordi i el seu cavall blanc i van fugir. Llavors els alcoians els van perseguir fins al Barranc de la Batalla, lloc on al-Azraq va trobar la mort.

Conclusio:

/Abu ‘Abd Allah Muhammad ben Hudhayl/, més conegut com al-Azraq, va ser elegit com a representant, dels castells situats a les muntanyes de la Marina, davant el rei Jaume I. Com a tal va negociar un pacte, amb el fill d’aquet. Al finir el pacte, al-Azraq, aquesta vegada elegit com a cap, va negar-se a complir-lo. El que va portar a una dècada de conflictes. Una vegada sufocada la rebel·lió, al-Azraq va ser expulsat del regne de València.
De la seva persona, res es sap, no hi ha informació en cap font, ni àrab ni cristiana. Per lo que es desprèn que era un funcionari estatal, que va aprofitar la oportunitat que l’historia li va posar al seu abast.

_______________________
1* Burns: “ L’islam sota els croats”. València 1990
2* Momblanch: “Al-Azraq, capitan de moros” Alacant 1977
3*Mestra Palacios: “Alcalali: Monografia historica” Valencia, 1970.
4* Hinojosa Montalvo: “Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia” València, 2002. en el 2º volum, pag 36
5* Baño Arminyana: “Contribució a l’estudi de les sublevacions d’al-Azracq en les comarques de l’Alcioà i el Comtat” Revista de Estudios Alicantinos, nª 33, Pag 39-64. Alacant 1981

diumenge, 22 d’abril del 2007

Mas.

Mas:
Cognom originari de Catalunya, que va arribar a Tàrbena de la ma de Bartomeu Mas, 1610, provinent d’Artà. Estava casat amb Antònia Coves, a Tàrbena li van nàixer dues filles Magdalena, el 7 de març 1621; i Margarita el 25 de maig de 1623. Actualment aquet cognom existeix a Faixà, Berga, Barcelona, Alella, Tarragona, Valls, Agramunt, Alguaire, Valencia, Algemesí, Crevillent, Elx, Mallorca, Eivissa, etc.
L’etimologia prevé del llatí mansu, (mas)
Escut d'armes: en un camp vermell, tres pals d’or amb dues flors de lis vermelles per cada pal daurat.

diumenge, 25 de març del 2007

L'algar de nou en perill.




L'ajuntament d'Altea i la Generalitat Valenciana ha donat el vist i plau al projecte “Puentes del Algar”. Aquet projecte preveu edificar 5775 vivendes, un camp de golf i quatre hotels. L'actuació es dura a terme en sol agrícola, no urbanitzable, al costat mateix de la zona humida protegida i en zona inundable.
L'empresa urbanitzadora és Altea Futura S.L., societat vinculada amb el, tot poderós, Grupo Ballester, que compta, entre els seus socis, amb Julio Iglesias, amic personal del piròman, Zaplana.

Font: Revista Interviu





Lloc on es preveu la construcció del macro projecte

dijous, 22 de març del 2007

Gisbert.

Gisbert:
Cognom d'origen aragonès, documentat en el segle XII, en la persona de Pedro Gisbert, que es va estendre per tota la Corona Catalano-Aragonesa. A Tàrbena arribà en el 1699 de la ma de Joan Baptista Gisbert. Actualment aquet cognom existeix a Valls, Vinarós, Benassal, Morella, València, Alzira, Alfafara, Agres, Muro del Comptat, Cocentaina, Alcoi, Benifallim, Benitagell, Altea, Alacant, Ibi, Pedreguer, Xixona, Mallorca, Eivissa, etc. a més sota la forma de Gispert es troba sobre tot a la zona nord dels Països catalans, Roses, Palamós, Castell d'Empordà, Badalona, Mollet, Barcelona, Esparraguera, Canovelles, Alàs, Aristot, Arcabell, Arfa, reus, etc.
L'ètim és del nom propi germànic Gisipert, que a més donat origen al nom de Gisbert, Gisberto en castellà.

Escut d'armes:
En camp vermell un castell de plata aclarit de blau amb rascle de sable ala seva porta a mig pujar.

dijous, 15 de març del 2007

La Beata de Santa Margarida viatjarà a Tàrbena.


Enguany es compleixen deu anys de l’agermanament de Santa Margarida i Tàrbena. El desè aniversari de l’agermanament es celebraran a Tàrbena els dies 4, 5 i 6 de maig. Per aquet motiu, l’Associació de Margalitans Agermanats portarà una replica de la Beata de Santa Margarida ( sor Caterina Tomás). Caterina Tomás va ser beatificada en el 1792, a tot arreu de l’illa de Mallorca es van fer celebracions, és a Santa Margarida on aquesta celebració a arrelat, i es celebra el primer cap de setmana de setembre. La processó de la Beata a Santa Margalida és considerada: “sa millor processó de Mallorca”.

dissabte, 10 de març del 2007

L’U de Tàrbena.

L’U de Tàrbena.
Actuació del grup de danses Baladre de Muro, en la televisió de Galícia.

dilluns, 5 de març del 2007

Ginard.

Ginard.


Cognom originari de les Illes Balears. El 20 d’agost de 1610 Jordi Ginard, natural d’Artà, i la seva dona Joana, van demanar emigrar al Regne de Valencià, juntament amb els seus fills. En el 1685 arribà a Tàrbena Miquel Ginard. Actualment aquet llinatge esxisteix a Sant Feliu de Guíxols, Tàrbena i les illes de Mallorca i Menorca.
L’ètim de mot Ginard ve del nom propi germànic Aginard.


Escut d’armes:
Camp vermell sembrat de flors de lis d’or amb dos franges de plata.


dimecres, 28 de febrer del 2007

El moviment republicà a Tàrbena (3).

Els partits republicans a Tàrbena.
Partit Republicà possibilista: Partit que va fundar
Emilio Castelar Ripoll en 1876. El possibilistes van centrar el seu programa en la consecució del sufragi universal, per la qual raó acceptaven les institucions monàrquiques. En el 1879 canvia de nom i va passar a denominar-se Partit Demòcrata Possibilista
Com a possibilistes trobem a Salvador Joan Pérez i Ramon Ferrer Guardiola de callosa: Josep Molines Ripoll i Vicent Soliveres de Tàrbena. Francesc Ferrer Ferrer de Bolulla.
Partit Republicà Progressista: Partit creat a partir de l'entesa entre
Salmeron i Ruiz de Zorrilla, que va iniciar el seu camí per l'agost de 1876.
Republicà progressista va ser a Tàrbena Josep Monjo Montaner.
Partit de Fusió Republicana: partit creat a partir de la fusió de centralistes, federals orgànics, federals de
Vallès i Ribot i progressistes el 30 de maig a Madrid. Prèviament va haver-hi una assemblea regional a Xàtiva, 22 de març, on es van reunir els republicans del tot el país.
Fusionistes foren Saturni Soliveres Salvà de Tàrbena; Batista Ferrer Morant de Bolulla; Domingo Tomàs Pont de Castells; Pere Gil Ferré de Xaló; Vicent Plana Ferrando de Callosa.
Unió Republicana: Creat en setembre de1934, per la fusió de varis grups radicals: EL Partit Radical Demòcrata, Esquerra Radical-Socialista i el Partit Radical Socialista.
Representant de la Unió Republicana a Tàrbena trobem a Hermenegildo Pont Monjo.