dilluns, 28 de maig de 2007

Promontorium Ferrarirum

El geògraf grec, del segle I abans de Crist, Estrabó, en el llibre tercer de la seva “ Geografia”, descriu les costes d'Ibèria. Al referir-se a Dénia diu:”.. es diu Dianio, es a dir Artemisio, que te prop riques mines de ferro, i unes illetes, Planesia i Plumbaria, així com una llacuna marina, al nord, que te uns 400 estadis de perímetre”. Segons Pomponi Mela, segle I desprès de Crist, situa les mines en el Promontorium Ferrarium, sovint identificat en el cap de Nau o el de sant Antoni. Ferraria, o Ferrarium, separava dos golfs, o senus, el Ilicitanus (Il·licità) i el Sucronense (referent al Xùquer).
Els caps de la Nau, Sant Antoni i Sant Martí, conjuntament amb el Motgó, la Solana, Bèrnia i la Serra Ferrer, formen part d'una mateixa entitat geogràfica. Cal pensar, que tot el conjunt rebera el mateix nom, Promontorium Ferraria. Pasqual Mandoz, en el seu “Diccionario Geográfico-Estadístico-historico” (1849), al descriure el Partit Judicial de Dénia diu: “La sierra principal es la de Bernia, part. De Callosa, se estiende hasta el cabo de San Martin, que forma uno de los dos de la bahía de Jabea; esta cordillera se llamó ant. Promontorio de Ferraria o Atalaya de Sertorio, por ser el punto que escogió este célebre guerrero para descubrir las escuadra”.
És més, en el 1562 els enginyers Felip Calvo i Guillem Rojas*1, van explorar la serralada en busca de mines. En el seu informe es parla de varies mines situades a Bènia, l'Algar, Altea la Vella, Morro de Toix, la Solana, el Masserof i Serra Aixa. Amés es destaca l'existència d'una mina explotada pels romans a la Serra Ferrer.

*1-“La villa de Callosa de Ensarria; monografia histórica documentada”. (Vol. II. Pag. 98, 100) Adolf Salvà Ballester. Alacant, 1960.