dissabte, 19 d’abril del 2008

Salvà:

La família Salvà, es originaria de la vegueria de Vilafranca del Penedès, des d'on va passar a Mallorca desprès de la seva conquesta. El cognom arribà a Tàrbena de la mà de Macià Salvà natural de Llucmajor, el 27 d'agost de 1616, casat amb Mariana Vidal. En el 1620 va nàixer Cristóbal, en el 1622 Joan Nadal, en el 1625 Masia Atanasi i en el 1628 Joan. Actualment aquest llinatge existeix a Verges, Arenys de Munt, Castelló, Vinalesa, Dénia, Gata, Ondara, Alcoi, Andratx, Artà, Llucmajor, Inca, etc.

Ètim del nom personal llatí Silvanus*, derivat de silva* “selva, bosc”

Armes:

De gules una àguila agrisada, sumada d'una corona a mode de mitja flor de lis.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Orònims (II):

Mallà, Sa(des Cards, Plana):

Es tracta d'una variant dialectal de “mallada”: lloc arrecerat on s'aturen a reposar els pastors i llurs ramats.

Ètim, del llatí maculata*, ‘xarxa que forma la pleta'

Morro d'en Serra:

Muntanya situada a sa Solana de Bijauca. Com a “morro”, entenen a una massa de terra o de roca prominent.

Ètim, probablement de la forma llatina tardana murrus* ”Part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas”. També cap la possibilitat que es tracte dels basc “murru” amb el mateix significat.

Muntanya, Sa:

Aquet mot el trobem com a topònim a Vallcebre (Berguedà), Sant Feliu de Llobregat i a Ciutadella (Menorca)

Ètim, del llatí vulgar montanea*, “Elevació molt notable del terreny, de molts metres d'alçada”

Muntanyeta, Sa:

Diminutiu de Muntanya.

Ombria, S':

També trobem s'Ombria des Avencs. Com a “ombria” entenem un lloc on no toca el sol.

Ètim, del llatí vulgar umbrivu*, “ombrívol”;

Pas: (des Bandolers, d'en Martí, d'en Ramon; Barranc des Pas):

En el vocabulari muntanyenc un “pas” és un lloc o endret per on cal passar o es pot passar.

Ètim, pres del llatí passu*, Cadascun dels moviments que fa l'home quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar en terra.

Pla de Moragues:

Pla es un nom que figura en un gran nombre de topònims en tot el territori de la llengua.

Ètim, del llatí planum*, Que té la superfície llisa i recta, sense curvatura ni ondulacions, sense elevacions ni depressions;

Serral, Es:

Mallorquinisme que significa “turo o muntanya de cim allargassat"

Es tracta d'un diminutiu de “serralada”

Solana, Sa ( de Bijouca, de Parelles, de Pica-Sàries):

Entenem com a “solana” a un terreny en pendent situat cara a migdia, on dóna molt el sol; com a antònim de “ombria”

Somo, El:

Tossal compartit amb Castells, en la vessant de castells esta situada la cova del mateix nom.

Segons sembla “somo” vindria a significar “cim” en mossàrab, poc provable.

Tossal (d'en Camará, de Dines, Tossal Groc, etc.):

Elevació del terreny, més o menys alta segons les comarques on s'usa el nom de tossal.

Ètim, derivat de tòs.

Tossalet:

Diminutiu de tossal.