dilluns, 8 d’octubre de 2007

Monjo.

Monjo:

Cognom originari de Catalunya des d'on va passar a Mallorca, sent nombrós a Santa Margarida. Els Monjos arribaren a de la ma de Miquel Monjo, casat amb Francesca Molines, a Tàrbena tingueren dues filles Margarida nascuda el 5 de setembre de 1621 i Francesca Simona el 22 d'Abril de 1624. I de Jaume Monjo, casat amb Catalina Armengual, que tingueren una filla Margarida Anna que va naixèr a Tàrbena el 15 de maig de 1621. Aquet llinatge existeix a Cornellà, Pals, Igualada, Martorell, Granollers, Sabadell, Orpí, Barcelona, Anglesola, València, Albaida, Alberic, Cullera, Oliva, Pego, Dénia, Beniarrés, Alacant, Parsent, Mallorca, Menorca, etc. Existeix la variant Monjó existent a Barcelona, Pinell, Arboç, etc.

Ètim del llatí vulgar monicu* variant de monachos* amb el significat d'”home solitari”.

Escut d'armes:

En un camp d'or un globus d'atzur centrat i encreuat de gules.


4 comentaris:

Beniarres al dia ha dit...

Soc de Beniarrés i vertaderament así està ple de gent que té el cognom monjo però castellanitzat amb la ch, es a dir Moncho.

``anim i endavant

Josep ha dit...

Hola, jo soc de l'Alqueria de la Comtessa, prop d'Oliva.
Com be diu el company per ací hi ha molts Moncho. Jo n'era un fins que el vaig normativitzar. Cosa que em va motivar a registrar el domini monjo.cat
Feia temps que buscava informació del llinatge del cognom i més o menys havia arribat al mateix origen que tu. Gràcies per la informació i salut.
Josep Vicent Monjo.

Pepito ha dit...

monjo también hay en mexico. Pero no se pronuncia monjo en lugar de "monllo"...

Pepito ha dit...

en mexico tambien hay monjo.
pero en lugar de llamarnos "monllo" desimos MONJO.

El escudo me gustaría más con una calabera y zarzas al rededor.

La cruz podría aparecer clavada en un craneo perforado.

y abajo en el pergamino

"mexicanos al grit de mierda"