dimecres, 28 de febrer del 2007

El moviment republicà a Tàrbena (3).

Els partits republicans a Tàrbena.
Partit Republicà possibilista: Partit que va fundar
Emilio Castelar Ripoll en 1876. El possibilistes van centrar el seu programa en la consecució del sufragi universal, per la qual raó acceptaven les institucions monàrquiques. En el 1879 canvia de nom i va passar a denominar-se Partit Demòcrata Possibilista
Com a possibilistes trobem a Salvador Joan Pérez i Ramon Ferrer Guardiola de callosa: Josep Molines Ripoll i Vicent Soliveres de Tàrbena. Francesc Ferrer Ferrer de Bolulla.
Partit Republicà Progressista: Partit creat a partir de l'entesa entre
Salmeron i Ruiz de Zorrilla, que va iniciar el seu camí per l'agost de 1876.
Republicà progressista va ser a Tàrbena Josep Monjo Montaner.
Partit de Fusió Republicana: partit creat a partir de la fusió de centralistes, federals orgànics, federals de
Vallès i Ribot i progressistes el 30 de maig a Madrid. Prèviament va haver-hi una assemblea regional a Xàtiva, 22 de març, on es van reunir els republicans del tot el país.
Fusionistes foren Saturni Soliveres Salvà de Tàrbena; Batista Ferrer Morant de Bolulla; Domingo Tomàs Pont de Castells; Pere Gil Ferré de Xaló; Vicent Plana Ferrando de Callosa.
Unió Republicana: Creat en setembre de1934, per la fusió de varis grups radicals: EL Partit Radical Demòcrata, Esquerra Radical-Socialista i el Partit Radical Socialista.
Representant de la Unió Republicana a Tàrbena trobem a Hermenegildo Pont Monjo.

dissabte, 24 de febrer del 2007

El riu Algar en perill.



El riu Algar en perill.


El ministeri de Medi Ambient, te inclòs dins del “Poyecto Agua”, un projecte de millora de l'abastiment d'aigua urbana a la Marina Baixa. El dit projecte preveu la construcció d'una nova conducció que enllaçaria amb la xarxa comarcal d'abastiment.
L'Ajuntament de Callosa s'oposa al projecte, al qual presentarà al·legacions. Segons l'ajuntament callosí la presa de la nova conducció es farà justa bans de les preses que tenen algunes comunitats de regants; preses que tenen drets històrics.
El riu Algar és un riu curt que naix i desguassà en la mateixa comarca de la Marina Baixa. Per lo tant és un patrimoni natural nostre. Els rius naixen a les muntanyes i moren en la mar, així ha segut sempre, i així ha de ser sempre. Si l'Algar es fa mal be, tots els que viuen a la Marina Baixa, perdran part del seu patrimoni. Una pèrdua que du implícita una sèrie de pèrdues, que seran irrecuperables. Estan en perill els conreus, amb la conseqüent pèrdua d'arbrat, el pulmó verd. Amb el canvi en l'economia comarcal, que açò suposaria, i com no en la pèrdua d'una senya d'identitat per a tota la comarca, el nispro. A més de les pèrdues culturals, i la més important la de l'idioma català. Per que no mos enganyem, el pla d'abastiment urbà, és per a abastir als nous plans urbanístics. Amb la destrucció del paisatge, que du implícit, així com l'augment de la població forana, estrangers i estatals.

dilluns, 19 de febrer del 2007

Ferrer:

Ferrer:

Pere Ferrer va arribar a Mallorca en la conquesta, i va ser heretat en el lloc d’Anadalmoaden; en la mateixa època, també es van establir Peli i Sanxo Ferrer, possiblement aragonesos. El primer Ferrer en arribar a Tàrbena fou Joan Ferrer, el 35 de desembre de 1610, casat amb Margarida Frabega, el 2 de juliol de 1621 van tenir una filla, de nom Isabel Maria Ferrer Fabrega. El 27 d’agost de 1616, es va assentar Bernat Ferrer, casat amb Joana Dalmau, el 3 de desembre de 1623 van tenir una filla, de nom Joana Ferrer Dalmau. Actualment és un cognom força estès per tots els Països Catalans. Aquet llinatge apareix sovint escrit com a Farré en el català oriental i occidental.
Etimològicament ve del llatí férrariu, amb el mateix significat.
Escut d’armes
En fons vermell, tres bandes perfilades d’or.

Armes dels Ferrer de Mallorca, segons el manuscrit de J. Bover.

dissabte, 10 de febrer del 2007

El moviment republicà a Tàrbena (2) .

La sublevació republicana de Guadalest:

El 28 d'octubre de 1848 un grup de 35 republicans, acabdillats per Llorenç Carreras de Castell de Castells, van prendre el Castell de Guadalest. El comandant general de la província d'Alacant, Manuel González del Campillo, que llavors estava en El Patró (Vall de Gallinera), va ser informat de l'assalt i que havien fet presoners al comandant d'armes d'Altea, Miguel Orozco, al tinent dels carrabiners, Antonio Oraeta i a un carrabiner ras. Gonzales Campillo, al cap davant de quatre columnes, que estaven amb ell, acompanyat pel regiment “del Infante”, que llavors es trobava a Alcalà de la Jovada (Vall d'Alcalà), es van dirigir cap a Guadalest. Mentre tant a Benimantell els esperaven els carrabiners, sota les ordres de Juan Martín Armedo; un contingent de la guàrdia civil, manat per capità Mateo Bregues; paisans enviats pel corregidor de Callosa i altres paisans reclutats pel cap civil de la Vilajoiosa José Tohus.
A les 12 de migdia del 29, es va donar l'assalt al Castell de Guadalest. Els carabiners van entrar dins del castell per la casa de Carles Orduña*1; mentre que la guàrdia civil atacava per la torreta de la dreta. L'asalt es va saldar amb 14 republicans morts, i els altres 21 fets presoners, i afusellats de manera immediata. Els passats per les armes son: Llorenç Carreras, Miquel i Francesc Verdú, Antoni Peiró, Miquel i Antoni Romà, de Castells; Francesc Paput, Antoni LLopis, Vicent i Francesc Vicent Pérez, Jaume Mora, Baptistes Domènec, Josep Cervera, Vicent i Pere Poquet, Andreu Guardiola, Joaquim Berenguer, de Parcent; Antoni Lledó i Miquel Monjo, de Tàrbena, i a Josep Soler de Pamis. Les armes utilitzades pels revoltats foren: 7 fusells anglesos, 2 fusell als que els mancava la caixa, 2 fusells inutilitzats, 5 baionetes angleses i 18 escopetes.

*1- Segons la declaració de Juan Martín Arnedo, cap dels carrabiners van entrar per “la espalda de la casa que ocupa en el mismo castillo el propietario de el D. Carlos Orduña”.

diumenge, 4 de febrer del 2007

Cifre/Sifre

Cifre/Sifre.
Cognom originari de Girona , que va passar a les Balears de mans de Ramon Cifre, natural de Lleida, que va ser heretat per Jaume I a Pollença. El primer Cifre en arribar a Tàrbena fou Jaume Cifre, casat amb Coloma Durana Rosellona, van tenir una filla , que va naixèr al 1621, de nom Maria Coloma Cifre Rosellona. Desprès arribà un altra família, formada per Joan Sifre i Coloma Bausa, que van tenir un fill, en el 1625, de nom Joan Sifre Bausa. Actualment és un llinatge existent a Almassora, Castelló de la Plana, Vila-real, València, Alzira, Algemesí, Tàrbena, etc.
Etimològicament el cognom Cifre ve del nom personal d'origen germànic Sigfrid.
Escut d'armes.
En un camp d'or un xiprer arrancat de color natural



Armes dels Cifre de Mallorca segons el manuscrit de J, Bover.

ELS CIFRE A MALLORCA.