dilluns, 15 de juny del 2009

Lledó.

Llinatge procedent de Catalunya, de la vila de Lledó, en el partit judicial de Figueres (Girona). Durant la conquesta passà a Mallorca, a la vila de Campos. Arribà a Tàrbena a principis del segle XVIII, amb el matrimoni Carles Lledó i Magdalena Pla, tots dos de Santa Margalida. El dia 20 de febrer de 1719 bategaren al seu fill, nascut a Tàrbena, Pasqual Lledó Pla. Aquest llinatge s'extingí, els actuals Lledó son originaris de Bolulla. Aquest llinatge actualment existeix a: Celrà, Balsareny, Terrassa, Barcelona, Albi, Castelldans, Tarragona, Reus, Valls, Vallclara, Castelló, València, Algemesí, Dénia, Alcoi, Altea, Benidorm, Alacant, Relleu, Pinós, Monòver, Novelda, Crevillent, Elx, Mall., etc.
Ètim, del llatí vulgar lotone*, derivat de lotus*, fruit del lledoner.
Armes:
En un camp d'or un lledoner arrancat al natural.

dimarts, 2 de juny del 2009

Al fons el Vell, primer duc de Gandia.

Alfons era fill de l'infant Pere de Ribagorça i de Joana de Foix. En el 1359 heretà, de son pare, el senyoriu de Gandia. En el 1355 va rebre el títol de Comte de Dénia, sobre els castells de Dénia, Calp, Altea i altres castells situats a les muntanyes que foren d'en Bernat de Sarrià primer i desprès de son pare, Comte de Ribagorça, a més dels llocs de Garx i Sella.

En el 1336, durant la guerra dels peres, comandà les tropes al sud del Xúquer i dirigí la defensa de València ciutat davant l'atac de Pere de Castella. A Castella ajudà a Enric de Trastamara, qui li disputava la corona al rei Pere el Cruel. Acabada la guerra civil castellana i com a premi al recolzament rebut fou envestit marques de Villena, 1382.

Al 1399 fou nomenat duc de Gandia. El 8 de març de 1043 jurà homenatge i fidelitat vers el rei Martí l'Humà pels castells viles i llocs de: Aiora, Xalans, Cofrents, Altea, Calp, Relleu, Sanxet, Sarra, Benissa, Teulada, Sella, Ifach, Aljubea, Tàrbena, Xarafull, Xeresa i Garx.

A la mort de Martí l'Humà aspira a la successió a la corona aragonesa, no obstant en el compromís de Casp s'optà pel castellà, Ferran de Trastamara. Alfons el Vell morí en el seu palau de Gandia el 5 de gener de 1412.