dimarts, 7 / juliol / 2009
dilluns, 15 / juny / 2009
Lledó.
Llinatge procedent de Catalunya, de la vila de Lledó, en el partit judicial de Figueres (Girona). Durant la conquesta passà a Mallorca, a la vila de Campos. Arribà a Tàrbena a principis del segle XVIII, amb el matrimoni Carles Lledó i Magdalena Pla, tots dos de Santa Margalida. El dia 20 de febrer de 1719 bategaren al seu fill, nascut a Tàrbena, Pasqual Lledó Pla. Aquest llinatge s'extingí, els actuals Lledó son originaris de Bolulla. Aquest llinatge actualment existeix a: Celrà, Balsareny, Terrassa, Barcelona, Albi, Castelldans, Tarragona, Reus, Valls, Vallclara, Castelló, València, Algemesí, Dénia, Alcoi, Altea, Benidorm, Alacant, Relleu, Pinós, Monòver, Novelda, Crevillent, Elx, Mall., etc.
Ètim, del llatí vulgar lotone*, derivat de lotus*, fruit del lledoner.
Armes:
En un camp d'or un lledoner arrancat al natural.
Ètim, del llatí vulgar lotone*, derivat de lotus*, fruit del lledoner.
Armes:
En un camp d'or un lledoner arrancat al natural.
dimarts, 2 / juny / 2009
Al fons el Vell, primer duc de Gandia.
Alfons era fill de l'infant Pere de Ribagorça i de Joana de Foix. En el 1359 heretà, de son pare, el senyoriu de Gandia. En el 1355 va rebre el títol de Comte de Dénia, sobre els castells de Dénia, Calp, Altea i altres castells situats a les muntanyes que foren d'en Bernat de Sarrià primer i desprès de son pare, Comte de Ribagorça, a més dels llocs de Garx i Sella.
En el 1336, durant la guerra dels peres, comandà les tropes al sud del Xúquer i dirigí la defensa de València ciutat davant l'atac de Pere de Castella. A Castella ajudà a Enric de Trastamara, qui li disputava la corona al rei Pere el Cruel. Acabada la guerra civil castellana i com a premi al recolzament rebut fou envestit marques de Villena, 1382.
Al 1399 fou nomenat duc de Gandia. El 8 de març de 1043 jurà homenatge i fidelitat vers el rei Martí l'Humà pels castells viles i llocs de: Aiora, Xalans, Cofrents, Altea, Calp, Relleu, Sanxet, Sarra, Benissa, Teulada, Sella, Ifach, Aljubea, Tàrbena, Xarafull, Xeresa i Garx.
A la mort de Martí l'Humà aspira a la successió a la corona aragonesa, no obstant en el compromís de Casp s'optà pel castellà, Ferran de Trastamara. Alfons el Vell morí en el seu palau de Gandia el 5 de gener de 1412.
En el 1336, durant la guerra dels peres, comandà les tropes al sud del Xúquer i dirigí la defensa de València ciutat davant l'atac de Pere de Castella. A Castella ajudà a Enric de Trastamara, qui li disputava la corona al rei Pere el Cruel. Acabada la guerra civil castellana i com a premi al recolzament rebut fou envestit marques de Villena, 1382.
Al 1399 fou nomenat duc de Gandia. El 8 de març de 1043 jurà homenatge i fidelitat vers el rei Martí l'Humà pels castells viles i llocs de: Aiora, Xalans, Cofrents, Altea, Calp, Relleu, Sanxet, Sarra, Benissa, Teulada, Sella, Ifach, Aljubea, Tàrbena, Xarafull, Xeresa i Garx.
A la mort de Martí l'Humà aspira a la successió a la corona aragonesa, no obstant en el compromís de Casp s'optà pel castellà, Ferran de Trastamara. Alfons el Vell morí en el seu palau de Gandia el 5 de gener de 1412.
diumenge, 17 / maig / 2009
dilluns, 4 / maig / 2009
Toponims començats per “A”.
Algepseria, s':
Nom de partida. És una variant dialectal de d'algepsar, com a terreny on abunda l'algeps o casa o corral on hi han forns per a fabricar algeps.
Ètim, de l'àrab /al-jabs/, “el guix”.
Asbardal, Tossal de s':
Tossal que separa les partides de l'Om i Coll de Rates. Fa referència a la seva forma d'albarda, que a Mallorca anomenen “aubarda”, i a Tàrbena a donat asbarda.
Ètim, de l'àrab /al-barda'a/.
Asmoladora, s':
Nom de partida. Es tracta ela variant dialectal d'esmoladora, instrument que serveix per a esmolar eines de tall.
Aspre, S'(d'En Guillem i d'en Xam):
A Tàrbena ho trobem dos Aspres el d'en Guillem i el d'en Xam. Terra aspra: terra magra, que necessita molt de rec i fems per produir.
Ètim del llatí asperu*.
Avenc, s':
Subpartida de Benissalim. Segons la tradició Sa Cova es Moret es comunicava amb una sima, o avenc, situada a sa Penya de Benissalim, vora el camí que baixa a la font, que va ser tapada per que l'últim morisc de Tàrbena no pugues sortir-ne.
Avencs, es:
Turó de Bijouca, on hi ha moltes simes, també conegut com a s'Ombria des Avencs i Penya Mèdoc. .
Etim, sembla que el catalá avenc i l'occità avenc vénen del gàl·lic *abinko-, ‘cavitat subterrània on es reuneixen les aigües' (procedent del celta *abona, ‘aigua'
Nom de partida. És una variant dialectal de d'algepsar, com a terreny on abunda l'algeps o casa o corral on hi han forns per a fabricar algeps.
Ètim, de l'àrab /al-jabs/, “el guix”.
Asbardal, Tossal de s':
Tossal que separa les partides de l'Om i Coll de Rates. Fa referència a la seva forma d'albarda, que a Mallorca anomenen “aubarda”, i a Tàrbena a donat asbarda.
Ètim, de l'àrab /al-barda'a/.
Asmoladora, s':
Nom de partida. Es tracta ela variant dialectal d'esmoladora, instrument que serveix per a esmolar eines de tall.
Aspre, S'(d'En Guillem i d'en Xam):
A Tàrbena ho trobem dos Aspres el d'en Guillem i el d'en Xam. Terra aspra: terra magra, que necessita molt de rec i fems per produir.
Ètim del llatí asperu*.
Avenc, s':
Subpartida de Benissalim. Segons la tradició Sa Cova es Moret es comunicava amb una sima, o avenc, situada a sa Penya de Benissalim, vora el camí que baixa a la font, que va ser tapada per que l'últim morisc de Tàrbena no pugues sortir-ne.
Avencs, es:
Turó de Bijouca, on hi ha moltes simes, també conegut com a s'Ombria des Avencs i Penya Mèdoc. .
Etim, sembla que el catalá avenc i l'occità avenc vénen del gàl·lic *abinko-, ‘cavitat subterrània on es reuneixen les aigües' (procedent del celta *abona, ‘aigua'
dilluns, 20 / abril / 2009
Guerri.
Originari d’Osca, que va passar a Murla a finals del segle XV principis de XVI. El 17 de gener de 1857, a la ciutat d’Alger, van contraure matrimoni Bartomeu Guerri Riera, natural de Murla, i Maria Soliveres Soliveres, natural de Tàrbena. El 30 de gener de 1877, també a l’Alger, contragueren matrimoni Sabastià Guerri Riera, natural de Murla I germà de l’anterior, i Isabel Ripoll Soliveres, natural de Tàrbena. Actualment el llinatge existeix a Barcelona, Tarragona, Rubí, Batea, Bot València, Morvedre, Alacant, Parcent, Tàrbena, etc.
Escut d’armes:
En un camp d’or un cabrió de gules sobre el camp tres flors de lis, d’atzur, posades dos dalt i una a la punta.
Escut d’armes:
En un camp d’or un cabrió de gules sobre el camp tres flors de lis, d’atzur, posades dos dalt i una a la punta.
dilluns, 30 / març / 2009
L'Infant Pere d'Aragó.
L'infant Pere, era el setè fill de Jaume el Just i Blanca de Nàpols. Al 1322 va rebre, de son pare, el comtat de Ribagorça, amés de les castells de Gallinera, Pego, Crevillent i la Vall d'Ebo, val de Laguar i el castell de Xaló. Compra el dret de successió d'en Bernat d'en Sarrià, per cent mil sous, sobre els castells de: Polop, Callosa, Castells, Aljubea (Polop), La Mola (Orxeta), Serra de Finestrat, Benidorm, Tàrbena, Confrides, Serrella (Beniardà), Aguilar (Benimantell), Relleu, Cabeço (Relleu), Orxeta, Vilajoiosa i Torres (Vilajoiosa). Els llocs de : Benioma (Beniomer, Beniarbeig) i Albalat (actual Altea). Alqueries de: Ayalt (Aialt, Castells), Santa Illa (Sentinilla, La Nucia), Xitla (Xirles, Polop), Liriet (Benidorm), Matet (Polop), Algar, Paül (Callosa), Xacos (Sacos, Tàrbena i Callosa) , Benigaladi, Murta (Xaló), Benibrasim (Benibraim, Xaló) i Puçol. Amés de l'heretat de Carbonell al terme de Penàguila. Venta confirmada per Jaume II el 15 d'octubre de 1322. Al 1325, darrere al mort de Bernat de Sarrià prengué possessió de tots els seus bens. Al mateix any permuta la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguar pel comtat d'Empúries, per la qual cosa va ser envestit com a comte d'Empúries al mateix any. Es casa al 1331 amb Joana de Foix, a la ciutat de Castelló. L'any 1341 canvia, amb el seu germà Ramon Berenguer, el comtat d'Empúries pels de les Muntanyes de Prades.
El seu germà, Alfons el Benigne, li va encomanar la negociació de la pau entre Sicília i Nàpols, Avinyó 1328. Com a premi el nomenà senescal de Catalunya, al mateix any. Darrere la mort del seu germà es va convertir en conseller i home de confiança del seu nebot, Pere el cerimoniós. Al 1343 participà en l'expedició de Mallorca, contra Jaume Mallorca, i en l'ocupació parcial del Rosselló. Al 1347, lluita contra el monarca mallorquí, quant aquest intentà envair Cerdanya. Arran de la mort de la seva dona Joana de Foix, 1358, es va retirar a al convent de sant Francesc a Barcelona. Va morir el 4 de novembre de 1386, a la ciutat italiana de Pisa, les seves restes foren enterrades en el convent de Sant Francesc a la ciutat de València.
El seu germà, Alfons el Benigne, li va encomanar la negociació de la pau entre Sicília i Nàpols, Avinyó 1328. Com a premi el nomenà senescal de Catalunya, al mateix any. Darrere la mort del seu germà es va convertir en conseller i home de confiança del seu nebot, Pere el cerimoniós. Al 1343 participà en l'expedició de Mallorca, contra Jaume Mallorca, i en l'ocupació parcial del Rosselló. Al 1347, lluita contra el monarca mallorquí, quant aquest intentà envair Cerdanya. Arran de la mort de la seva dona Joana de Foix, 1358, es va retirar a al convent de sant Francesc a Barcelona. Va morir el 4 de novembre de 1386, a la ciutat italiana de Pisa, les seves restes foren enterrades en el convent de Sant Francesc a la ciutat de València.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
