diumenge, 21 de desembre del 2008

diumenge, 23 de novembre del 2008

Vila.

D’origen català, que va passar a Mallorca amb la conquesta, en el 1285 trobem documentat a Guillem Vila de Santa Margarida. El 14 de desembre de 1611 arribà a Tàrbena Jaume Vila. Aquest cognom existeix actualment a Celrà, Osor, Vilademuls, Agramunt, Anya, Igualada, Badalona, Barcelona, Ceballar del Comtat, Almassora, Castelló, Ibi, Alacant, Mallorca, Menorca, etc.

Ètim, del llatí vīlla* “casa de camp”.


Armes:

En un camp de gules una vil·la daurada amb una bandera de plata sobre una de les seves torres.


diumenge, 2 de novembre del 2008

Bernat i Isabel de Cabrera.

El 28 d'abril de 1297, Jaume II fa donació del feu de Tàrbena i les seves pertinences a Bernat de Cabrera. En aquesta data, na Sibil·la de Saga encara retenia la propietat sobre el senyoriu, pel fet que la donació feta per Jaume I, 1274, era de caràcter vitalici i Sibil·la encara seguia viva en el 1297. Cal pensar que Sibil·la de Saga, que tenia bones relacions amb els hereus del rei Conqueridor, del qual fou l'ultima concubina, per tal d'evitar que el senyoriu de Tàrbena passarà a la corona aconseguirà que Jaume II fera donació al seu fill Bernat. Cal recordar que na Sibil·la de Saga estigué casada amb Arnau de Cabrera, del qual tingué cinc fills.
Sembla que Bernat de Cabrera va finir abans que la seva mare, ja que durant els últims anys de Sibil·la, aquesta va pledejar amb la seva neta Isabel, filla de Guerau de Cabrera i muller de Bernat de Sarrià, sobre les possessions familiars. Per aquestos motius nomena successor al seu besnét Artal de Foces o de Cabrera. En el 1304 Bernat de Sarrià presenta una requesta a en Jaume de Sant Hipòlit per tal que na Sibil·la de Saga li faci lliurament dels castells de Voltregà, Cabrera i de la fortalesa de sa Bastida, que corresponien a la dot d'Isabel de Cabrera. Aquestes possessions que finalment passaren a l'Artal, quedant el castell i senyoriu de Tàrbena en mans de Bernat de Sarrià i la seva dona Isabel de Cabrera.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

La flora en la toponímia.

Cards, Mallà des:

Situada a Sa Solana de Bijouca.

Plural de Card, nom aplicat genèricament a nombroses plantes herbàcies, generalment de la família de les compostes, però també de les umbel·líferes i de les dipsacàcies, espinoses a les fulles i, moltes, també a la tija, als capítols, etc.

Ètim del llatí carduu*.

Carrascal, Serra:

Nom que rep Sa Solana de Parelles en la seva vessant nord, termes de Parcent i Benigembla.

Lloc poblat de carrasques.

Ètim d'un mot pre-romà *carrasca.

Coscollar, Es:

Partida situada la vessant de llevant del Somo.

Tros de terra poblat de coscolls. A Muro, vora Santa Margalida, hi ha una casa de palles coneguda com Es Coscoiar.

Ètim del llatí cusculiu*.

Figueral, Es:

Partida rural.

Camp plantat de figueres; cast. higueral.

Ètim, del llatí ficaria, “figuera”

Hedrera, Sa Cova de s':

Abric rocós situat al Coll de rates.

Forma dialectal d'heura, Liana de la família de les araliàcies, proveïda d'arrels adventícies per mitjà de les quals s'arrapa als arbres i a les parets, de fulles llises, coriàcies i lobulades, flors en umbel·la i fruits negres en baia, freqüent en indrets ombrívols (Hedera helix).

Ètim, del llatí hedera, mat. sign.

Garrofer de Cinc Cames; Es:

Situat a la partida de Sacos, Possiblement fatxa referència a un antic garrofer de cinc braços o cimals.

Derivat de garrofa, arbre que produeix garrofes

Ètim, de l'àrab /harruba/ “garrofa”.

Garrofer, Font:

Font situada en els vells barris de Benigebell (Placeta Vella) i Benitalma (Es Llogaret).

Ètim, igual que l'anterior.

Matapolls, Es:

Pujol i partida compartida amb Bolulla.

Planta dafnàcia de l'espècie Daphne Gnidium, arbust de troncs drets, ramificats, amb fulles lanceolades linears acuminades, flors blanques en panícula terminal, i drupa ovoide vermella en la maduresa; cast. torvisco, matapollo.

Ètim, compost de l'imperatiu de matar i del substantiu poll.

Murta, La:

Partida, vall i rierol.

Planta mirtàcia de l'espècie Myrtus communis, arbust de fulles persistents, enteres, coriàcies, flors blanques, solitàries, llargament pedunculades, i baia aromàtica, negra blavosa, comestible, anomenada murtó; les branques i fullatge s'empren en enramades de festa; cast. mirto, arrayán.

Ètim del llatí myrta*, mateix significat.

Olivera d'en Cota, S':

Situada al Rafalet. El nom fa referencià a alguna olivera monumental i al seu propietari.

Ètim, del llatí olivaira* i del sobrenom del seu antic propietari.

Om, L':

Partida i barranc, situat prop de Coll de Rates.

Arbre de la família de les ulmàcies, espècie Ulmus carpinifolia, que es fa molt alt, té l'escorça surenca, les fulles alternes, ovals, desiguals i molt dentades, les flors vermelles un poc pedicel·lades i agrupades, i el fruit amb una ala blanca i membranosa; la seva fusta és molt dura i no s'esquerda, i s'empra principalment per a fer braços de carro, carenes i quadernes de nau; cast. olmo.

Ètim, del llatí ulmu*

Peres, Pouet de ses:

Pou amb abeurador, situat a Bijouca.

Possiblement lloc on hi havia una, o varies pereres, amb que també podria tractar-se de la accepció que fa referència a pedra, com el topònims de Valldeperes, Riudeperes, Matadepera, Peramea, etc.

Ètim, del llatí vulgar pira, var. del clàssic pirum*, en el cas de pera, o del llatí petra*, amb el canvi normal -tr- > -r, en cas de pedra.

Pi Nofre:

Situat al Rafalet. Fa referència au arbre de pi i al seu propietari.

Ètim, del llatí pinu* i de la variant del nom propi Onofre.

Teix, Lloma:

Turó situat a la Solana de Bijouca.

Arbre de la família de les taxàcies, espècie Taxus baccata, de tronc gruixut i copa d'un verd fosc, amb fulles alternes linears lluents, pàl·lides per sota i d'un verd molt fosc per damunt, flors masculines subglobuloses envoltades de bràctees a la base i les femenines reduïdes a un sol òvul, llavor metzinosa ovoide voltada d'una cúpula carnosa vermella comestible; cast. tejo.

Ètim, del llatí taxu*.

Taronjer, Font:

Situada entre Cas Ivanyes i Pica-sàries.

Fa referència a un taronger.

Ètim, del àrab /turunja/ .

Vinyes, Ses:

Partida, turó i pas.Possiblement es tracte de la propietat que tenia Bernat de Sarrià anomenada Vinyes.

Conjunt de ceps plantats, i tros de terra on estan plantats; cast. viña.

Ètim, del llatí vinea*.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Coca amb pebrera i tomaca:


Ingredients:
Quilo i mig de farina de blat.
Un quilo de tomaques.
Mig quilo de pimentons.
Dotzes dents d'alls.
Un decilitre d'oli d'oliva.
Sal.
Preparació:
Es posa farina en un llibrell, amb sal, aigua rent, al mateix temps que es pasta se li va afegint oli, sense deixar de pastar. Es deixa reposar .
Es ratlla la tomaca i es trosseja la pebrera en parts molt menudes.
En una paella amb oli d'oliva es frigen les tomaques i les pebreres finalment se li afigen els alls tallats en lamines.

Sobre una llanda de vores altes, es formen les coques, d'un centímetre de gruix i s'aboca la fregitel·la sobre elles. Es fiquen el forn sobre una hora.
Abans les dones duien les coques al forn de pa a cuitar les coques. Aquesta acció es denominava “anar a girar ”. Les llandes eren dipositades a sobre d’un tauló de fusta, tapades amb un tapet. Per anar-hi al forn les dones duien el tauló amb les coques d’amunt del cap.

diumenge, 7 de setembre del 2008

Soliveres.

Aquest cognom és una de les variants del cognom d'origen mallorquí Solivella, del qual, amés, troben les variants Solivellas i Solivelles. Miquel Soliveres i la seva dona Catalina Sifre, naturals de Pollença, van rebre una heretat a Tàrbena el 25 de setembre de 1610. Arribaren a Tàrbena amb un fill, de nom Pere, que va nàixer a Pollença; a Tàrbena varen tindre una filla, en el 1612, de nom Catalina. Actualment aquest cognom, tal com el coneixem a Tàrbena, existeix en algunes zones de l'Illa de Mallorca, Catalunya i el País Valencià.

Ètim, Grafia aglutinada de s'olivella (del llatí ĭpsa olivĕlla, ‘l'oliveta’).

Armes:

En camp d'or, una olivera de sinople arrancada.


diumenge, 24 d’agost del 2008

Sibil•la de Saga

Na Sibil·la de saga, nascuda a Berga en 1245, era filla de d'Arnau de saga i Guillema de Berga, senyors de Berga. En el 1265 va contraure matrimoni amb Arnau de Cabrera, castlà del castell de Cabrera i senyor de Voltregà (no confondre amb el vescomtat de Cabrera). Arnau de cabrera era fill de Berenguer de Cabrera i de Guillema, amant de Jaume I. La jove Sibil·la desbancà a la madura Guillema, i es convertí en la nova amant del rei. Intenta aconseguir l'anulació del matrimoni, que no va aconseguir, llavors en el 1275 deixa al se marit.

L'1 de gener de 1275 Jaume I fa donació a Sibil·la de Saga del castell i vila de Tàrbena, amb les seves fortaleses, alqueries, honors i termes, en franc i lliure alou. Aquesta donació, fou confirmada per l'Infant Pere el 25 de gener de 1275. El 15 de novembre es torna a confirmar la possessió de Tàrbena, amés de Tarrassa, Gurb i Tagamanent. Curiosament en el mateix 1275 l'alcaid de Tàrbena era Bernat de Cascails, cavaller de Berga, senyoriu de la família Saga, qui es va veure embolicat en un afer de faldes, en el 1269 fou acusat d'adulteri amb la dona del senyor de Berga, es va veure obligat a combatre en batalla amb el senyor ofès, no obstant Jaume I li dona la seva protecció i el nomena alcaid de Tàrbena.

Sibil·la de saga acompanya al rei fins a la seva mort, el 1276. En el 1311 afavorí la fundació del priorat pobletà de Natzaret a Barcelona. En el 1320, en el seu testament disposa la fundació del convent de monges dominicanes de Montsió. Aquet mateix va finir, fou soterrada a la Capella de Santa Margarida, que ella havia fet construir en l'església de santa caterina dels dominicans.

dissabte, 9 d’agost del 2008

Per la nevada Aitana

Video d'un recorregut per la serra Aitana nevada. l'Aitana, amb els seus 1558 metres, és la muntanya més alta de les comarques del sud del País Valencià. Des de les seua altura podem contemplar la majoria de les serres de les muntanyes d'Alacant i la seua costa.

dissabte, 5 de juliol del 2008

Serra:

El cavaller Pere Serra, natural de Montpeller, participà en la conquesta de Mallorca, sota les ordres de Jaume I, com a premi va rebre donacions en l’illa. Sebastià Serra, natural de Santa Margarida i casat amb Damiana Rainers, arri a Tàrbena el 14 de desembre de 1611. El 16 de gener de 1620, a Tàrbena, va nàixer la seva filla Antonia Margarida. Actualment aquest cognom és força estes per tot el Principat, el país valencià i les Balears, també trobem la variant “serres” a Berga, Gandesa, etc.

Etim del llati sĕrra* amb el significat de “ Eina consistent en una fulla d'acer proveïda d'una sèrie de dents agudes en una de les seves vores, subjecta a un mànec o bastidor, i que, moguda reiteradament cap envant i cap enrera, serveix per a tallar fusta, pedra, ferro, ossos, etc.”.

Escut d’armes:

En un camp d’atzur, una serra de fuster de color natural.

dilluns, 2 de juny del 2008

Antropònims (II).

Malnoms:

Cova d'en Nardo:

Possiblement es tracte de l'abreviació de Bernardo, que també podria fer referència a la planta olorosa que rep el nom de nard.

Cova d'en Poret:

Poret és una grafia antiga de porret “tumor dur produït en les cames dels animals de peu rodó i dels ocells”. Ètim del llatí porigo* “mena de ronya.

Foia des Gavatx:

Cap la possibilitat que es referisca a afrancesat o a França; que lo més provable és que siga un mallorquinisme on gavatx és “ Bossa o dilatació de l'esòfag en la part inferior del coll de les aus” a siga “el pap”.

Fonteta des Rafels:

Plural del nom propi Rafel. Ètim, del nom bíblic Raphael, que és el d'un arcàngel i prové de l'hebreu Raha-El, que significa “medicina de Déu”.

Mostatxot, es:

Tal vegada fa referència a la grandària del mostatxo, “bigoti”; que també podria referir-se a una “peça de pasta dolça, de forma circular, composta de farina, oli, sucre i ou, i cuita al forn”, el nom de la qual és mostatxót.

Pla d'en Sabata;

Amb que sembla fer referència al calçat, lo més provable es que es tracte d'un figuratiu amb el significat de “beneitot, imbècil”. També és un cognom existent a Barcelona, Balsareny, Igualada, Avià, València, etc.

Llometa d'en Soria:

Lo més provable és que faja referència al ciutat castellana; que a en la variant dialectal tortosina, sòria ve a significar “Cosa extravagant i poc fonamentada”.

Olivera d'en Cota, s':

A Mallorca “vestit de burell, llarg fins als genolls, amb mànegues i botons davant, que els homes mallorquins portaven fins a mitjan segle XIX”.

Pouet d'en Camarà:

No m'ha sigut possible esbrinar cap significat per aquet mot.

diumenge, 25 de maig del 2008

Antropònims (I).

Entre els topònims que ens diuen qui era el seu propietari (antropònim), en trobem de tres classes. N'hi ha ú que ens dona el nom i cognom, altres sols el nom, el cognom i el mal nom.


Nom i cognom:

Tossal d'en Miquel Monjo:

Propietat d'en Miquel Monjo, qui va arribar a Tàrbena al 1621.

Noms

Cova d'en Severino:

Castellanització del nom propi, d'home, Severí. Ètim del llatí severinus*, nom de sant.

Fonteta des Jordi:

Nom propi d'home. Ètim del llatí Georgius* (del sant màrtir de Capadòcia.

Pontet d'en Tòfol:

Propietat d'un Tòfol, reducció del nom d'home Cristòfol. Ètim. del llatí Christophorus*, nom propi d'un sant, que en grec significa ‘portador de Crist'.

cognoms:

Cas Ivanyes:

Propietat de Jeroni Ivanyes, poblador mallorquí que es va assentar el 14 de desembre de 1611. Actualment es un caseriu, que compta amb una font d'aigua, llavadors i bassa per al reg de la comunitat de regants de la partida.

Foia d'en Soler, Sa:

Sembla que estem davant la propietat d'algun cognominat Soler. Aquet cognom es troba per tot l'àmbit lingüístic.

Ètim, del llatí solarium* lloc solejat.

Foieta d'en Vila, sa:

Propietat d'en Jaume Vila, poblador mallorquí del 14 de desembre de 1611. Ètim, del llatí villa*, casa de camp, i en el llatí tardà, llogaret, aplec de cases.

Font d'en Guardiola:

Propietat d'alguns dels dos Guardioles, Joan, arribat al 1610, i Antoni, arribat al 1611. Ètim, diminutiu de Guàrdia, que ve del germànic wardja.

Font d'en Serra:

Propietat de Sebastià Serra, poblador mallorquí de 1611. Ètim, del llatí serra*, eina per a tallar fusta. Miquel Benejam

Fonteta de Benexam:

Propietat de Miquel Benejam, poblador arribat al 1616.

Fonteta en Mas:

Propietat d'un dels dos Mas que van arribar al 1610, Bertomeu i Bernat. Ètim, del llatí mansu*, casa de camp om habiten els conradors d'una finca rustica,

Pla d'en Moragues:

Propietat de Miquel Moragues, arribat al 1620.

dissabte, 10 de maig del 2008

Na Berenguera Alfonso de Molina.

Na Berenguera Alfonso de Molina, era filla de l'Infant Alfons i per tant neta d'Alfons IX de Lleó. Alguns la fan ser filla il·legítima, altres en canvi la fan nàixer de Violante Manuel, quarta esposa de l'Infant Alfons. Jaume I, es va enamorar de la infanta Berenguera, però estava, legalment casat amb la navarresa, Teresa Gil de Vidaure. Llavors va intentar que el papa, Climent IV, anul·les el matrimoni, al·legant que la seva esposa estava malalta de lepra. El papa, que va reconèixer que no era un autèntic matrimoni, no va donar l'anulació emparant-se ne que el matrimoni havia segut consumat i beneit amb dos fills. A pesar de la negació papal, el Conqueridor i Barenguera acordaren un pacte de concubinat, pel qual promet donar-li a la noble castellana 30.000 florins d'or :“los cuales vos damos por razón del acostamiento que hacéis con nos e nos con vos”. Na Berenguera Alfons de Molina va nomenar hereu dels bens que posseïa al regne de Galícia a Jaume I. Na Berenguela va finir al 1272 a Narbona.

Possessions de Berenguera al País Valencià:

El rei Jaume I el 4 de maig de 1268 fa donació a la seva dilecta dama Na Berenguela Alfonso dels castells de Tàrbena i Xaló, amb els seus termes i alqueries. Del castell de Xaló: Atrayello, Benjuagi, Alquellelin (Alcalalí), Muscayra (Mosquera), Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allybayt (Lliber), Cotar (La Cuta), Duran, Benixaloni, Arahal, Albayren; del castell de Tàrbena: Allanz (Llenes), Albignen Binyent), Axaut, Algar (l'Algar) et Santa Ylla (Sentinilla) et Cayllosa (Callosa). El 10 de març de 1269 l'Infant Pere confirma la donació del castells de Tàrbena i Xaló, així com el de Carrícola. El 21 d'agost de 1270 rep en franc i lliure alou els castells, viles, termes, alqueries i pertinències d'Orxeta, Serra, La Mola, Finestrat i Torres. Al març de 1271 l'Infant Pere confirma a Berenguera Alfonso com a senyora de Tàrbena, Xaló, Carrícola, Onda, Moixent i Finestrat amb la fortalesa de Serra.

dissabte, 19 d’abril del 2008

Salvà:

La família Salvà, es originaria de la vegueria de Vilafranca del Penedès, des d'on va passar a Mallorca desprès de la seva conquesta. El cognom arribà a Tàrbena de la mà de Macià Salvà natural de Llucmajor, el 27 d'agost de 1616, casat amb Mariana Vidal. En el 1620 va nàixer Cristóbal, en el 1622 Joan Nadal, en el 1625 Masia Atanasi i en el 1628 Joan. Actualment aquest llinatge existeix a Verges, Arenys de Munt, Castelló, Vinalesa, Dénia, Gata, Ondara, Alcoi, Andratx, Artà, Llucmajor, Inca, etc.

Ètim del nom personal llatí Silvanus*, derivat de silva* “selva, bosc”

Armes:

De gules una àguila agrisada, sumada d'una corona a mode de mitja flor de lis.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Orònims (II):

Mallà, Sa(des Cards, Plana):

Es tracta d'una variant dialectal de “mallada”: lloc arrecerat on s'aturen a reposar els pastors i llurs ramats.

Ètim, del llatí maculata*, ‘xarxa que forma la pleta'

Morro d'en Serra:

Muntanya situada a sa Solana de Bijauca. Com a “morro”, entenen a una massa de terra o de roca prominent.

Ètim, probablement de la forma llatina tardana murrus* ”Part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas”. També cap la possibilitat que es tracte dels basc “murru” amb el mateix significat.

Muntanya, Sa:

Aquet mot el trobem com a topònim a Vallcebre (Berguedà), Sant Feliu de Llobregat i a Ciutadella (Menorca)

Ètim, del llatí vulgar montanea*, “Elevació molt notable del terreny, de molts metres d'alçada”

Muntanyeta, Sa:

Diminutiu de Muntanya.

Ombria, S':

També trobem s'Ombria des Avencs. Com a “ombria” entenem un lloc on no toca el sol.

Ètim, del llatí vulgar umbrivu*, “ombrívol”;

Pas: (des Bandolers, d'en Martí, d'en Ramon; Barranc des Pas):

En el vocabulari muntanyenc un “pas” és un lloc o endret per on cal passar o es pot passar.

Ètim, pres del llatí passu*, Cadascun dels moviments que fa l'home quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar en terra.

Pla de Moragues:

Pla es un nom que figura en un gran nombre de topònims en tot el territori de la llengua.

Ètim, del llatí planum*, Que té la superfície llisa i recta, sense curvatura ni ondulacions, sense elevacions ni depressions;

Serral, Es:

Mallorquinisme que significa “turo o muntanya de cim allargassat"

Es tracta d'un diminutiu de “serralada”

Solana, Sa ( de Bijouca, de Parelles, de Pica-Sàries):

Entenem com a “solana” a un terreny en pendent situat cara a migdia, on dóna molt el sol; com a antònim de “ombria”

Somo, El:

Tossal compartit amb Castells, en la vessant de castells esta situada la cova del mateix nom.

Segons sembla “somo” vindria a significar “cim” en mossàrab, poc provable.

Tossal (d'en Camará, de Dines, Tossal Groc, etc.):

Elevació del terreny, més o menys alta segons les comarques on s'usa el nom de tossal.

Ètim, derivat de tòs.

Tossalet:

Diminutiu de tossal.

dissabte, 29 de març del 2008

Orònims (I):

La descripció geogràfica, ha donat origen a diversos topònims:

Altet d'en Calafat:

Petita elevació a sa Solana, on hi ha restes d'un corral. Estracta del deminutiu d'alt.

Coll ( de Rates; de sa Creu):

El mot coll significa “pas entre muntanyes; depressió notable entre dos cims. Ètim del llatí colle*.

Colleret de ses Vinyes:

Diminutiu de coll.

Cordelleres, ses:

Paratge situat a la vessant nord de sa Solana de Bijouca. Es tracta d'una variant dialectal de “serralad” “cadena de muntanyes”, possiblement estracte d'una derivació de cordill cordellum* en llatí.

Costera:

Amb aquet mot trobem diverses partides: Costera de Coll de Rates, Costera des Povil, Costera d'en Ros. Aquet mot ve a significar “pendent d'una muntanya o d'un terreny en general

Crestall, es:

Nom que rep la part alta del Tossal Vaquer, entre el Cocoll i l'Albirèc; possiblement existeix-me altre Crestall a la serra Ferrer. Crestall ve a significar “cresta de muntanya”

Cucó d'en Rós:

Partida situada prop de es Portixol, a la Serra Ferrer. Podria tractar-se d'una variant dialectal de “cocó” “ Clot natural obert en la roca, sinònim de codolla.

Dalt Salt:

Partida situada a la part més elevada de ses Solanes, A Parcent i Benigembla l'anomenen Dalt de l'Alt. Es tracta d'una variació del mallorquí “dalt dalt” que ve a significar “resseguit la part superior d'una cosa”, o el que és el mateix lo més alt, el que a Tàrbena anomenem “caperull”

Foia, sa:

Partida situada a la vessant nord de es Penyó en Sifre; també es troba com a primer mot de diverses partides. Entenem com a “foia” a un terreny coster que es conra i conté una sèrie de bancals escalonats. L'ètim es del llatí fovea* “clot, cavitat”.