dissabte, 26 de desembre del 2009

dimecres, 25 de novembre del 2009

Amaneix a Serrella

primers rajos de sol sobre la Serra de Serrella. Diumenge 22 de novembre de 2009 a les 20h 25''

dilluns, 15 de juny del 2009

Lledó.

Llinatge procedent de Catalunya, de la vila de Lledó, en el partit judicial de Figueres (Girona). Durant la conquesta passà a Mallorca, a la vila de Campos. Arribà a Tàrbena a principis del segle XVIII, amb el matrimoni Carles Lledó i Magdalena Pla, tots dos de Santa Margalida. El dia 20 de febrer de 1719 bategaren al seu fill, nascut a Tàrbena, Pasqual Lledó Pla. Aquest llinatge s'extingí, els actuals Lledó son originaris de Bolulla. Aquest llinatge actualment existeix a: Celrà, Balsareny, Terrassa, Barcelona, Albi, Castelldans, Tarragona, Reus, Valls, Vallclara, Castelló, València, Algemesí, Dénia, Alcoi, Altea, Benidorm, Alacant, Relleu, Pinós, Monòver, Novelda, Crevillent, Elx, Mall., etc.
Ètim, del llatí vulgar lotone*, derivat de lotus*, fruit del lledoner.
Armes:
En un camp d'or un lledoner arrancat al natural.

dimarts, 2 de juny del 2009

Al fons el Vell, primer duc de Gandia.

Alfons era fill de l'infant Pere de Ribagorça i de Joana de Foix. En el 1359 heretà, de son pare, el senyoriu de Gandia. En el 1355 va rebre el títol de Comte de Dénia, sobre els castells de Dénia, Calp, Altea i altres castells situats a les muntanyes que foren d'en Bernat de Sarrià primer i desprès de son pare, Comte de Ribagorça, a més dels llocs de Garx i Sella.

En el 1336, durant la guerra dels peres, comandà les tropes al sud del Xúquer i dirigí la defensa de València ciutat davant l'atac de Pere de Castella. A Castella ajudà a Enric de Trastamara, qui li disputava la corona al rei Pere el Cruel. Acabada la guerra civil castellana i com a premi al recolzament rebut fou envestit marques de Villena, 1382.

Al 1399 fou nomenat duc de Gandia. El 8 de març de 1043 jurà homenatge i fidelitat vers el rei Martí l'Humà pels castells viles i llocs de: Aiora, Xalans, Cofrents, Altea, Calp, Relleu, Sanxet, Sarra, Benissa, Teulada, Sella, Ifach, Aljubea, Tàrbena, Xarafull, Xeresa i Garx.

A la mort de Martí l'Humà aspira a la successió a la corona aragonesa, no obstant en el compromís de Casp s'optà pel castellà, Ferran de Trastamara. Alfons el Vell morí en el seu palau de Gandia el 5 de gener de 1412.

dilluns, 4 de maig del 2009

Toponims començats per “A”.

Algepseria, s':
Nom de partida. És una variant dialectal de d'algepsar, com a terreny on abunda l'algeps o casa o corral on hi han forns per a fabricar algeps.
Ètim, de l'àrab /al-jabs/, “el guix”.

Asbardal, Tossal de s':
Tossal que separa les partides de l'Om i Coll de Rates. Fa referència a la seva forma d'albarda, que a Mallorca anomenen “aubarda”, i a Tàrbena a donat asbarda.
Ètim, de l'àrab /al-barda'a/.

Asmoladora, s':
Nom de partida. Es tracta ela variant dialectal d'esmoladora, instrument que serveix per a esmolar eines de tall.

Aspre, S'(d'En Guillem i d'en Xam):
A Tàrbena ho trobem dos Aspres el d'en Guillem i el d'en Xam. Terra aspra: terra magra, que necessita molt de rec i fems per produir.
Ètim del llatí asperu*.

Avenc, s':
Subpartida de Benissalim. Segons la tradició Sa Cova es Moret es comunicava amb una sima, o avenc, situada a sa Penya de Benissalim, vora el camí que baixa a la font, que va ser tapada per que l'últim morisc de Tàrbena no pugues sortir-ne.

Avencs, es:
Turó de Bijouca, on hi ha moltes simes, també conegut com a s'Ombria des Avencs i Penya Mèdoc. .
Etim, sembla que el catalá avenc i l'occità avenc vénen del gàl·lic *abinko-, ‘cavitat subterrània on es reuneixen les aigües' (procedent del celta *abona, ‘aigua'

dilluns, 20 d’abril del 2009

Guerri.

Originari d’Osca, que va passar a Murla a finals del segle XV principis de XVI. El 17 de gener de 1857, a la ciutat d’Alger, van contraure matrimoni Bartomeu Guerri Riera, natural de Murla, i Maria Soliveres Soliveres, natural de Tàrbena. El 30 de gener de 1877, també a l’Alger, contragueren matrimoni Sabastià Guerri Riera, natural de Murla I germà de l’anterior, i Isabel Ripoll Soliveres, natural de Tàrbena. Actualment el llinatge existeix a Barcelona, Tarragona, Rubí, Batea, Bot València, Morvedre, Alacant, Parcent, Tàrbena, etc.

Escut d’armes:
En un camp d’or un cabrió de gules sobre el camp tres flors de lis, d’atzur, posades dos dalt i una a la punta.

dilluns, 30 de març del 2009

L'Infant Pere d'Aragó.

L'infant Pere, era el setè fill de Jaume el Just i Blanca de Nàpols. Al 1322 va rebre, de son pare, el comtat de Ribagorça, amés de les castells de Gallinera, Pego, Crevillent i la Vall d'Ebo, val de Laguar i el castell de Xaló. Compra el dret de successió d'en Bernat d'en Sarrià, per cent mil sous, sobre els castells de: Polop, Callosa, Castells, Aljubea (Polop), La Mola (Orxeta), Serra de Finestrat, Benidorm, Tàrbena, Confrides, Serrella (Beniardà), Aguilar (Benimantell), Relleu, Cabeço (Relleu), Orxeta, Vilajoiosa i Torres (Vilajoiosa). Els llocs de : Benioma (Beniomer, Beniarbeig) i Albalat (actual Altea). Alqueries de: Ayalt (Aialt, Castells), Santa Illa (Sentinilla, La Nucia), Xitla (Xirles, Polop), Liriet (Benidorm), Matet (Polop), Algar, Paül (Callosa), Xacos (Sacos, Tàrbena i Callosa) , Benigaladi, Murta (Xaló), Benibrasim (Benibraim, Xaló) i Puçol. Amés de l'heretat de Carbonell al terme de Penàguila. Venta confirmada per Jaume II el 15 d'octubre de 1322. Al 1325, darrere al mort de Bernat de Sarrià prengué possessió de tots els seus bens. Al mateix any permuta la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguar pel comtat d'Empúries, per la qual cosa va ser envestit com a comte d'Empúries al mateix any. Es casa al 1331 amb Joana de Foix, a la ciutat de Castelló. L'any 1341 canvia, amb el seu germà Ramon Berenguer, el comtat d'Empúries pels de les Muntanyes de Prades.

El seu germà, Alfons el Benigne, li va encomanar la negociació de la pau entre Sicília i Nàpols, Avinyó 1328. Com a premi el nomenà senescal de Catalunya, al mateix any. Darrere la mort del seu germà es va convertir en conseller i home de confiança del seu nebot, Pere el cerimoniós. Al 1343 participà en l'expedició de Mallorca, contra Jaume Mallorca, i en l'ocupació parcial del Rosselló. Al 1347, lluita contra el monarca mallorquí, quant aquest intentà envair Cerdanya. Arran de la mort de la seva dona Joana de Foix, 1358, es va retirar a al convent de sant Francesc a Barcelona. Va morir el 4 de novembre de 1386, a la ciutat italiana de Pisa, les seves restes foren enterrades en el convent de Sant Francesc a la ciutat de València.


dilluns, 16 de març del 2009

Cordeta a amagar.

Joc d'infants, en què un dels jugadors (el que fa de mareta), amaga una penyora; un tros de corda, un mocador o altre objecte, i els altres jugadors han de cercar-lo. La mareta va donant indicacions d'on es troba la penyora: “gelat!” quant és troba lluny, “calent!” quant s'acosten i “cremant!” quant estan damunt mateix.

El qui la troba, encalça els altres pegant-los cops a l'esquena fins que es refugien a un lloc determinat on no els pot tocar.

diumenge, 22 de febrer del 2009

La fauna en la toponímia.

Cabres, Penya de ses:
Situada en el límit dels termes de Callosa I Tàrbena, en la partida de la Rabosa.
Del plural de cabra: “Animal remugant de la família dels cavicornis: Capra hircus L.”
Ètim, del llatí capra*.

Gralles, Penya de ses:
Situada a la vora de sa Muntanya, en el límit amb Bolulla. Lloc on hi ha nombrosos nius de gralles: “Ocell de la família dels còrvids, espècies Corvus corone i Corvus frugilegus, que és molt semblant al corb, però no tan gran, de color violat negrós, amb el bec i els peus vermells i les ungles negres”
Ètim del llatí gracula*.

Matxo, Es:
Nom pel qual es coneix el pic de Bèrnia, en tota la comarca de la Marina. Possiblement es referisca a la seva grandària, o a la similitud que hi ha entre la cresta de Bèrnia i la clenxa dels matxos. Matxo: “castellanisme que s'utilitza com a sinònim de mul”.
Ètim dels castellà “macho”

Pollastre, Penya des:
Situada vora el riu de l'Algar, en la partida de la Rabosa. Pollastre:” Gall jove, des que comença a tenir cresta fins que és capaç de criar”.
Ètim del llatí pullastru*.

Porcs, Cova des:
Cova situada en la partida de Parelles. Plural de porc: “Mamífer ungulat domèstic, del gènere Sus, que té el cos gros, la pell dura, de color blanc o negrós, coberta de cerres, el morro llarg i mòbil, les orelles grans i tombades, les potes de davant molt curtes, i la cua curta i prima; es considera derivat de l'espècie Sus scrofa o senglar, i es cria per a l'aprofitament de la seva carn, que és molt saborosa”.
Ètim del llatí porcu*.
Rabosa, La:
Partida rural actualment dins el terme de Callosa, que és propietat majoritària de tarbenes. Rabosa: “Mamífer de la família dels cànids, espècie Canis vulpes, sinònim de guineu.
Ètim del llatí rapum* amb el significat de ‘cua' fent referencia al castellanisme rabo.

Segue, Es:
Partida rural situada a la vora del Tossal de santa Barberà. Forma dialectal de seguer:” Forat de paret, de roca o d'arbre, ocupat per un eixam d'abelles que hi fan mel, sinònim de vesper”.

dimarts, 27 de gener del 2009

Vilanova.


Originari de Catalunya passa a les Balears durant la conquesta. Arribà a Tàrbena de la ma de Pere Joan Vilanova, de la vila de Pollença el 27 d’agost de 1616. Actualment aquest cognom existeix a Palamós, Berga, Arfa, St. Esteve de Castellar, Valls, Vila-real, Alaquàs, Cocentaina, Palma de Mall., etc.


Ètim:
De la forma aglutinada del mot vila nova, que era el nom que en l'edat mitjana es donava als arravals o suburbis que es construïen fora dels murs per ampliar l'àmbit d'una població.



Armes:
En un camp d'or, sis rodelles d'atzur disposats de la següent manera: 1, 2, 2, 1; el cap d'atzur sostingut de plata i carregat d'un castell de plata.

diumenge, 11 de gener del 2009

Bernat de Sarrià (II).

El senyoriu.

L'11 de febrer de 1286, Jaume el Just, com a premi pel servei prestat com a cavaller, cedi a bernat de Sarrià el castell de Confrides. Aquest castell abans va estar sota la custodia de Vidal de Sarrià, pare d'en Bernat. L'1 de setembre de 1290 compra el castell la vila i els ravals de Castell de Castells. El 13 de novembre pel preu de 40.000 sous adquirí la vila de Callosa. També en el 1290, per 25.000 sous compra els castells de Calp i Altea. En el 1294, l'altre almirall, Roger de Lauria el va desposseir dels castells de Calp i Altea. Bernat recorreguí al rei qui el 26 de febrer de 1294ordena que li foren retornats. No obstant en el 1297 Jaume el Just feu donació de per vida dels castells de Calp i Altea a Roger de Lauria. Perdent així Bernat de Sarrià aquestos castells. El 5 de novembre de 1293 en Bernat la comada que l'Orde de Santiago tenia sobre el castell d'Orxeta. El 8 de maig de 1300 atorga carta pobla a la Vilajoiosa, població de nova creació. Darrere la mort de Roger de Lauria s'enceta una disputa pels límits dels patrimonis de Sarrià i Lauria. En una relació d'aquesta disputa, datada en el 1310, Tàrbena comptava com a propietat d'en Bernat de Sarrià.

Bernat de Sarrià contragué noces amb Isabel de Cabrera, al mancar de fills feu donació, al 1321, del seus estats a l'infant Pere comte de Ribagorça. Aquesta donació aprovada per jaume el Just, el 15 d'octubre de 1322 comprenia els llocs, castells, termes i alqueries de: Polop, Callosa, Castells, Aialt, Aljubea, La Mola, Finestrat, Benidrom, Benioma, Sentinilla, Xirles, Lliriet, Matet, Algar, Paúl, Sacos, Benigaladí, La Murta, Benibrahim, Puçol, Albalat, l'heretat de Talvanell del terme de Penàguila, Tàrbena, Confrides, Serrella, Aguilar, Relleu, El cabeço, els drets que tenia sobre Orxeta, Vilajoiosa i Torres, la seva casa al Cap i Casal situada en la parròquia de sant Llorenç, La vall de Gallinera, La vall d'Ebo, Pego, La Vall de Pop i les muntanyes de Garig i Sella.

diumenge, 4 de gener del 2009

Bernat de Sarrià (I).

Biografia.
Les primeres noticies, militars, de Bernat de Sarrià es remunten al 1286, al servei Jaume de Sicília. En aquest mateix any va ser nomenat almirall. Atacà els estats de la família Frangipani, que tenien com a presoner al príncep sicilià Conradí i lluità contra els angevins. Incendià Astura, fustigà Nàpols, Amalfi, Pasitano, Minori, Magiori, etc.
Al 1291, per la mort del seu germà Alfons, Jaume de Sicília fou nomenat rei d'Aragó. Bernat de Sarrià com a home de confiança del nou rei, Jaume el Just, fou nomenat capità general de l'exercit reial. En el 1298 el rei li encomanà posar-se al servei de Carles d'Anjou, sota les ordres d'aquest atacà Pantelarina, Malta i Gozzo.
A la seva tornada fou nomenat procurador del Regne de Mallorques, així com encarregat de la col·lecta dels impostos en tots els regnes de la Corona d'Aragó. L'1 d'abril del 1300 fou nomenat governador de les terres del Regne de Múrcia, recentment annexionades. En el 1307 tornà a ser nomenat almirall de Catalunya. Al 1309 de li concedí títol de noblesa. En el 1313 renuncià al càrrec d'almirall de Catalunya, passant de nou a Sicília per a defendre-la dels atacs de Robert de Nàpols. El rei Frederic de Sicília el nomena capità General de l'exercit sicilià en el 1316.
De tornada a les nostres terres fou Procurador del Regne de valència, des del 1322 fins al 1329. Al final del regnat d'Alfons el Benigne afavorí la reina Elionor de Castella a benefici de l'infant Ferran i en contra del futur rei Pere III. La reina Elionor el nomena alcaid del castell de Xàtiva. Davant una visita de l'infant Pere a Xàtiva, Bernat de Sarrià, es disposa en defensa, com si d'un atac es tractarà. Per aquest assumpte fou tancat als calabossos dl castell de Xàtiva, lloc on va finir el 30 de desembre de 1335.