diumenge, 15 de juliol de 2007

L'origen del nom Tàrbena (III). El sufix bena*, ben*, ena*

Segons Joan Coromines la segon part de mot Tàrbena es d'etimologia ibèrica “ben” o “aben” amb el significat de “penya”. També, podria tractar-se del celta “benna” amb el significat de “conca o coll de muntanya”. Tanmateix cabria la possibilitat que es tractarà de preromà “ena” “casa de”. Sembla evident que el nom va ser donat al tossal, que nosaltres anomenem de Santa Barbera, o al port de muntanya entre aquest tossal i el Serral, l'actual Poble Dalt. Lo més provable, arqueològicament, és que es tractarà del poblat ibèric que hi havia al cim del Tossal de Santa Barbera. Lloc on hi han, documentades, peces ceràmiques ibèriques i campanianes. És el mateix lloc on desprès es van assentar els musulmans, i que va donar origen al castell. Si fora així, es tractaria de l'ibèricben”, que en el dialecte àrab-valencià va donar la forma /bina/, amb el mateix significat.

Conclusió:

L'arrel “tar” és un hidrònim, que fa referència a terres pantanoses o aiguamolls. Mentre que “ben” és un orònim, que fa referència a una elevació de terreny. Per tant semblen discordants, i no lliguen dins d'un mateix nom. Clar, Tàrbena, vindria a significar quelcom semblant a “penya d'aigua”. Sembla incoherent. No obstant, si miren be, en les dues vessants del Tossal de Santa Barbera existeixen un gran nombre de fonts, algunes molt afamades com la de Benissalim. És més, a la tardor, quant més sol ploure, desprès de qualsevol temporal, traspua aigua per qualsevol lloc, és a lo que els tarbeners anomenem aiguamolls. Per a arrodonir-ho, resulta que els àrabs anomenaven, a la vessant nord del tossal de Santa Barbera /Bina ar-riyat/ (Binarreal), “penya de l'horta” o ”amb hortetes”; de fet és així, cada font o fonteta, te la seva horteta.

Per lo tant, tenim dos noms de dos èpoques diferents, que venen a significar una cosa semblant. Realment la definició dels dos noms descriuen el lloc, amb ferma fidelitat. Per lo tant, lo més provable, és que el nom de Tàrbena vinga a significar “ la penya que traspua aigua”.

El nom iber deuria de ser “Tarben” o “Taraben”, possiblement aquet nom també fora utilitzat per al riu de l’Algar. Des ser així, seria molt provable que es tractes del riu que les fonts antigues anomenen, Tader, en grec, i Tarebis, en llatí. Riu que es sol identificar amb el Segura.

1 comentari:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Amic Toni:

La teua teoria em semba molt ben exposada però té alguna llacuna. Ara, pel que fa al Thader, Segura, sembla que les fonts antigues parlen d'un riu cabalós i navegable. Caldrà comprovar-ho. Això no lleva que el riuet de Tàrbena i el Segura no pogueren tenir una mateixa etimologia pertanyent a una mateixa llengua prellatina o emparentada. Això passa amb els nombrosos rius o rambles arabitzade que comencen amb Guad: Guadalquivir, Guadarrama, Guadalhorce, Guadiana... A tall d'exemple, el Vinalopó s'anomenava Wad al Rambla: o el riu d'Arena que és el que són les rambles. Ara, caldrà investigar altres poblacions. Se m'acur Tarbes dita Tarba en occità als Alts Pirineus occitans a França. Ja t'he donat faena. Salut mestre!