dimecres, 19 de setembre de 2007

Una família musulmana, Els Ben Ishaq.

Una família musulmana, Els Ben Ishaq.

En els documents cristians, immeditats a la conquesta cristiana, apareixen els afers d'una família musulmana, assentada en les serres que separen les marines, la Xortà i Bèrnia. La família ben Ishaq.

Abu Yahya ben Ishaq:

En el 1245, en el “Pacte de la Jovada” signat per l'Infant Alfons d'Aragó i, el cabdill àrab, al-Azraq, s'esmenta al noble senyor de Castells Abu Yahya ben Ishaq. En aquet document se li fa donació dels pobles de l'Espelda i Petracos, que a partir d'aquets moments passa al terme de Castells. Aquesta menció, sols apareix en la versió àrab. Abu Yahya, va retenir el castell de Castells, i el seu terme, que va ampliar amb la inclusió de l'Espelda i Petracos.

Abu Yahya, va participar activament durant la revolta d'al-Azraq (1248-1258). Fins el 30 de maig de 1258, que conjuntament amb els alcaids de Planes i Pego, va presentar la rendició al rei Jaume I, a Cocentaina. Un dia desprès el Conqueridor assetjava a al-Azraq, en el seu castell d'Alcalà.

Segons l'acte de rendició, Abu Yahya es comprometria abandonar el castell de Castells, a canvi del lliurament de cinc-centes ovelles. El seu fill, Bakrun (Bocor) va rebre un cavall i el nomenament de cavaller.

Muhammad ‘Amr ben Ishaq (Emmenedenecach).

Pel que sembla el rei Jaume I va atorgar una carta sarraïna a l'aljama de Tàrbena, possiblement pel lliurament del castell al final de la revolta d'al-Azraq, 1258. D'ella ens parla Jaume I en un document de 1264, en el qual llegim:” ... carta sarracenis facta...”. Segons aquesta carta, Muhammad havia de compartir les seves possessions amb el seu nebot, Fill d'Abu Yahya, Bakrun.

A l'abril de 1259 s'ordena a mataró, que no moleste a Muhammad, alcaid de Tàrbena, en les heretats que tenia per cessió reial. Al mateix mes va rebre les alqueries de Binyent i Llenes, situades al terme de Calp. Al novembre de 1264 va rebre la custodia del castell de Tàrbena amb la meitat dels seus redits. D'alguna manera Muhammad i el seu nebot Bakrun van acabar posseint, també, el terme del castell de Xaló. La seva sort va acabar al 1268, data en la qual Muhammad i la seva família van ser desterrats del regne de València.

Bakrun ben Ishaq (Bocor).

Bakrun, en els documents Bocor, com hem vist més amunt era fill de l'alcaid de Castells i nebot del de Tàrbena, amb l'últim compartia propietats en els termes castrals de Xaló i Tàrbena. La forma en la qual apareix en els documents cristians, (Bocor) recorden al nom d'un sarraí que cometia bandositats en terres poblades per cristians. El nom del qual era, segons la “Crònica de Desclot” Albocor, qui va morir en un atac a Alzira. De ser el mateix personatge, aquesta seria la vertadera causa de l'expulsió del seu oncle Muhammad, i de la confiscació dels bens que tots dos, i altres mudèjars, tenien en els termes de Tàrbena i Xaló.