Lledó.

Llinatge procedent de Catalunya, de la vila de Lledó, en el partit judicial de Figueres (Girona). Durant la conquesta passà a Mallorca, a la vila de Campos. Arribà a Tàrbena a principis del segle XVIII, amb el matrimoni Carles Lledó i Magdalena Pla, tots dos de Santa Margalida. El dia 20 de febrer de 1719 bategaren al seu fill, nascut a Tàrbena, Pasqual Lledó Pla. Aquest llinatge s'extingí, els actuals Lledó son originaris de Bolulla. Aquest llinatge actualment existeix a: Celrà, Balsareny, Terrassa, Barcelona, Albi, Castelldans, Tarragona, Reus, Valls, Vallclara, Castelló, València, Algemesí, Dénia, Alcoi, Altea, Benidorm, Alacant, Relleu, Pinós, Monòver, Novelda, Crevillent, Elx, Mall., etc.
Ètim, del llatí vulgar lotone*, derivat de lotus*, fruit del lledoner.
Armes:
En un camp d'or un lledoner arrancat al natural.

Guerri.

Originari d’Osca, que va passar a Murla a finals del segle XV principis de XVI. El 17 de gener de 1857, a la ciutat d’Alger, van contraure matrimoni Bartomeu Guerri Riera, natural de Murla, i Maria Soliveres Soliveres, natural de Tàrbena. El 30 de gener de 1877, també a l’Alger, contragueren matrimoni Sabastià Guerri Riera, natural de Murla I germà de l’anterior, i Isabel Ripoll Soliveres, natural de Tàrbena. Actualment el llinatge existeix a Barcelona, Tarragona, Rubí, Batea, Bot València, Morvedre, Alacant, Parcent, Tàrbena, etc.

Escut d’armes:
En un camp d’or un cabrió de gules sobre el camp tres flors de lis, d’atzur, posades dos dalt i una a la punta.

Vilanova.

Originari de Catalunya passa a les Balears durant la conquesta. Arribà a Tàrbena de la ma de Pere Joan Vilanova, de la vila de Pollença el 27 d’agost de 1616. Actualment aquest cognom existeix a Palamós, Berga, Arfa, St. Esteve de Castellar, Valls, Vila-real, Alaquàs, Cocentaina, Palma de Mall., etc.


Ètim:
De la forma aglutinada del mot vila nova, que era el nom que en l'edat mitjana es donava als arravals o suburbis que es construïen fora dels murs per ampliar l'àmbit d'una població.


Armes:
En un camp d'or, sis rodelles d'atzur disposats de la següent manera: 1, 2, 2, 1; el cap d'atzur sostingut de plata i carregat d'un castell de plata.

Vila.

D’origen català, que va passar a Mallorca amb la conquesta, en el 1285 trobem documentat a Guillem Vila de Santa Margarida. El 14 de desembre de 1611 arribà a Tàrbena Jaume Vila. Aquest cognom existeix actualment a Celrà, Osor, Vilademuls, Agramunt, Anya, Igualada, Badalona, Barcelona, Ceballar del Comtat, Almassora, Castelló, Ibi, Alacant, Mallorca, Menorca, etc.

Ètim, del llatí vīlla* “casa de camp”.

Armes:

En un camp de gules una vil·la daurada amb una bandera de plata sobre una de les seves torres.

Soliveres.

Aquest cognom és una de les variants del cognom d'origen mallorquí Solivella, del qual, amés, troben les variants Solivellas i Solivelles. Miquel Soliveres i la seva dona Catalina Sifre, naturals de Pollença, van rebre una heretat a Tàrbena el 25 de setembre de 1610. Arribaren a Tàrbena amb un fill, de nom Pere, que va nàixer a Pollença; a Tàrbena varen tindre una filla, en el 1612, de nom Catalina. Actualment aquest cognom, tal com el coneixem a Tàrbena, existeix en algunes zones de l'Illa de Mallorca, Catalunya i el País Valencià.

Ètim, Grafia aglutinada de s'olivella (del llatí ĭpsa olivĕlla, ‘l'oliveta’).

Armes:

En camp d'or, una olivera de sinople arrancada.

Serra:

El cavaller Pere Serra, natural de Montpeller, participà en la conquesta de Mallorca, sota les ordres de Jaume I, com a premi va rebre donacions en l’illa. Sebastià Serra, natural de Santa Margarida i casat amb Damiana Rainers, arribà a Tàrbena el 14 de desembre de 1611. El 16 de gener de 1620, a Tàrbena, va nàixer la seva filla Antonia Margarida. Actualment aquest cognom és força estes per tot el Principat, el país valencià i les Balears, també trobem la variant “serres” a Berga, Gandesa, etc.

Etim del llati sĕrra* amb el significat de “ Eina consistent en una fulla d'acer proveïda d'una sèrie de dents agudes en una de les seves vores, subjecta a un mànec o bastidor, i que, moguda reiteradament cap envant i cap enrera, serveix per a tallar fusta, pedra, ferro, ossos, etc.”.

Escut d’armes:

En un camp d’atzur, una serra de fuster de color natural.

Salvà:

La família Salvà, es originaria de la vegueria de Vilafranca del Penedès, des d'on va passar a Mallorca desprès de la seva conquesta. El cognom arribà a Tàrbena de la mà de Macià Salvà natural de Llucmajor, el 27 d'agost de 1616, casat amb Mariana Vidal. En el 1620 va nàixer Cristóbal, en el 1622 Joan Nadal, en el 1625 Masia Atanasi i en el 1628 Joan. Actualment aquest llinatge existeix a Verges, Arenys de Munt, Castelló, Vinalesa, Dénia, Gata, Ondara, Alcoi, Andratx, Artà, Llucmajor, Inca, etc.

Ètim del nom personal llatí Silvanus*, derivat de silva* “selva, bosc”

Armes:

De gules una àguila agrisada, sumada d'una corona a mode de mitja flor de lis.

Ripoll:

Ripoll:

Cognom d'origen català, que va passar a Mallorca en el 1232. En el repartiment de 1232 apareixen els germans Joan, Berenguer i Guillem Ripoll, naturals de la ciutat de Ripoll. El cognom arribà a Tàrbena de la mà de Magí Ripoll, el 4 de desembre de 1611. Actualment aquet cognom existeix a Osos, Sant Llorenç de la Muga, Barcelona, Gratallops, Valls, Agramunt, Albesa, Lleida, Albalat, Monover, Cocentaina, Mallorca, Eivisa, etc. també existeix la variant Ripol, a Montanui, Benissa, Altea, etc.

D'etimologia sense determinar. Apareix documentat a l'Edat Mitjana com a Riopullo, Rivipollo i Rivipullo. La Primera silaba sembla una reducció de riu, la segon es pot relacionar amb Pullus, amb el significat de poll o gall.

Escut d'armes:

Partit amb dos camps. Dalt, en un camp de plata, un gall dels seu color, crestat i barbat de gules. Baix, en un camp d'or, tres faixes ondades d'atzur.

Pont:

Pont:

Cognom d'origen català, que en la reconquesta passà a Mallorca. El cognom arribà a Tàrbena en el 1624 de la ma de Miquel Pont Tous, nascut a Manacor en el 1600; casat a Laguar el 16 d'agost de 1621 amb Antonia Caselles Torrens, nascuda a Artà en el 1606. Tingueren un fill, nascut a Tàrbena el 4 de desembre de 1624, de nom Miquel Benet. Actualment aquest llinatge existeix a Castellolí, Celrà, Barcelona, Igualada, Valls, Aranyó, Pla de Cabra, València, Albaida, Altea, Vilajoiosa, Mallorca., Menorca, etc. Hi ha la variant purament gràfica Pon, existent a Barcelona, Almenar, Aristot, Verdú, etc.

Ètim del llatí ponte*, amb el mateix significat.

Escut d'armes:

Sobre un camp de gules un pont de plata.

Moragues:

Moragues:

Segons Zurita Guillem de Moragues fou uns dels nobles que es va allistar per a la conquesta de Mallorca. No obstant en el repartiment de Mallorca, s'esmenten les alqueries de Moragues i Moraguia. El cognom Moragues arribà a Tàrbena en el 1620, de la ma de Miquel Moragues nascut a Mallorca i casat amb Catalina Jaume. A Tàrbena van tingueren dos fills , Joana Maria nascuda l'1 de setembre de 1620 i Joan Josep, que va veure la llum el dia 12 de setembre de 1622. Actualment aquest llinatge existeix a Girona, Osor, Vic, Olesa de Montserrat, Calella, Barcelona, Alella, Igualada, Albi Borges del camp, Ulldemolins, Valls, Vimbodí, València, Estubeny, Beniopa, Càrcer, Benissa, Xàbia, Vall de Gallinera, Cella, Senija, Mallorca, Tàrbena, etc.

D'ètim incert, es podia considerar el plural de moraga* provinent de l'àrab /muraga/ “incendi”.

Escut d'armes:

En un camp d'or una morera verda arrancada.

*Moraga:

1 f. [BOB] Bolet del gènere Helvella, de l'ordre de les pezizals, amb barret lobulat, en forma de sella de muntar, i cama llisa o irregularment solcada, comestible un cop ben cuit. 2 [BOB] moraga elàstica Moraga de cama llisa i barret ocre pàl·lid (Helvella elastica). 3 [BOB] moraga vera Moraga de barret format per tres lòbuls juxtaposats, blanquinós i llis (Helvella leucopus).

Monjo.

Monjo:

Cognom originari de Catalunya des d'on va passar a Mallorca, sent nombrós a Santa Margarida. Els Monjos arribaren a de la ma de Miquel Monjo, casat amb Francesca Molines, a Tàrbena tingueren dues filles Margarida nascuda el 5 de setembre de 1621 i Francesca Simona el 22 d'Abril de 1624. I de Jaume Monjo, casat amb Catalina Armengual, que tingueren una filla Margarida Anna que va naixèr a Tàrbena el 15 de maig de 1621. Aquet llinatge existeix a Cornellà, Pals, Igualada, Martorell, Granollers, Sabadell, Orpí, Barcelona, Anglesola, València, Albaida, Alberic, Cullera, Oliva, Pego, Dénia, Beniarrés, Alacant, Parsent, Mallorca, Menorca, etc. Existeix la variant Monjó existent a Barcelona, Pinell, Arboç, etc.

Ètim del llatí vulgar monicu* variant de monachos* amb el significat d'”home solitari”.

Escut d'armes:

En un camp d'or un globus d'atzur centrat i encreuat de gules.

Marcó.

Marcó:

Cognom originari de Catalunya. Arribà a Tarbena en el 1611 de la ma d'Antoni Marcò, casat amb Francisca Ripoll; a Tàrbena els van nàixer tres fills: Joana Teodora, nascuda el 21 de febrer de 1621; Francisca Paula, nascuda el 24 de desembre de 1624; i Mateu Bonaventura, nascut el 3 de novembre de 1631. Actualment aquest llinatge existeix a Cornellà, Sant Feliu de Gramanet, Marçà, Vilademat, Barcelona, Valls, Montbrió,Altea, Mallorca, etc.

D’etimologia germànica, del nom propi Marcòne, nominatiu Marcho.

Escut d’armes:

Càbriat*, en vuit peces de gules i plata.

*Referent a càbria: Aparell capaç d’alçar grans pesos consistent en dos bigues inclinades cap avant respecte el seu punt de suport i unides en l’extrem superior, de on penja la corriola.

Molines

Molines:

Cognom originari de Catalunya, amb casa pairal a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat, de Catalunya passaren a Sardenya i Mallorca. Va arribar a Tàrbena en el 1611 de la ma de Cristòfol Molines, natural de Santa Margalida i casat amb Catalina Estelrich, també de Santa margarida, amb ells va venir els dos fills que ja tenien, Cristòfol i Francisca; el 18 de gener de 1620, va nàixer, a Tàrbena, el seu tercer fill, de nom Pere. En el 1611, també va arribar a Tàrbena Joan Molines.

D’etimologia romana molina, “molí”

Escut d’armes:

En un cap vermell una mola de molí de plata amb la clavilla de sabre.

Mascaró:

Mascaró:
Cognom originari de Catalunya, més concretament de Barcelona. Va arribar a Tàrbena en el 1624, de la ma de Joan Mascaró; casat amb Joana Plau. El 19 d’octubre de 1625 va néixer el seu fill, Pere Joan Lluís Mascaró Palau. Actualment el llinatge existeix a: Banyoles, Barcelona, Tàrbena, Benimantell, Mallorca, Menorca, etc.
Etimològicament el seu origen ve del nom, en occità, Mascaron, que possiblement sigua una evolució del germànic Mascarius.
Escut d’armes:
1ª-Sobre un cap vermell, un mà amb la palma oberta.

[Fr. X. de Garma].

2º-En un camp verd, una casa d’aurada, acompanyà, al peu, per un gos de plata.

[F. Domènech i R.].

Mas.

Mas:
Cognom originari de Catalunya, que va arribar a Tàrbena de la ma de Bartomeu Mas, 1610, provinent d’Artà. Estava casat amb Antònia Coves, a Tàrbena li van nàixer dues filles Magdalena, el 7 de març 1621; i Margarita el 25 de maig de 1623. Actualment aquet cognom existeix a Faixà, Berga, Barcelona, Alella, Tarragona, Valls, Agramunt, Alguaire, Valencia, Algemesí, Crevillent, Elx, Mallorca, Eivissa, etc.
L’etimologia prevé del llatí mansu, (mas)
Escut d'armes: en un camp vermell, tres pals d’or amb dues flors de lis vermelles per cada pal daurat.

Gisbert.

Gisbert:
Cognom d'origen aragonès, documentat en el segle XII, en la persona de Pedro Gisbert, que es va estendre per tota la Corona Catalano-Aragonesa. A Tàrbena arribà en el 1699 de la ma de Joan Baptista Gisbert. Actualment aquet cognom existeix a Valls, Vinarós, Benassal, Morella, València, Alzira, Alfafara, Agres, Muro del Comptat, Cocentaina, Alcoi, Benifallim, Benitagell, Altea, Alacant, Ibi, Pedreguer, Xixona, Mallorca, Eivissa, etc. a més sota la forma de Gispert es troba sobre tot a la zona nord dels Països catalans, Roses, Palamós, Castell d'Empordà, Badalona, Mollet, Barcelona, Esparraguera, Canovelles, Alàs, Aristot, Arcabell, Arfa, reus, etc.
L'ètim és del nom propi germànic Gisipert, que a més donat origen al nom de Gisbert, Gisberto en castellà.

Escut d'armes:

En camp vermell un castell de plata aclarit de blau amb rascle de sable ala seva porta a mig pujar.

Ginard.

Ginard.

Cognom originari de les Illes Balears. El 20 d’agost de 1610 Jordi Ginard, natural d’Artà, i la seva dona Joana, van demanar emigrar al Regne de Valencià, juntament amb els seus fills. En el 1685 arribà a Tàrbena Miquel Ginard. Actualment aquet llinatge esxisteix a Sant Feliu de Guíxols, Tàrbena i les illes de Mallorca i Menorca.
L’ètim de mot Ginard ve del nom propi germànic Aginard.

Escut d’armes:
Camp vermell sembrat de flors de lis d’or amb dos franges de plata.

Ferrer:

Ferrer:

Pere Ferrer va arribar a Mallorca en la conquesta, i va ser heretat en el lloc d’Anadalmoaden; en la mateixa època, també es van establir Peli i Sanxo Ferrer, possiblement aragonesos. El primer Ferrer en arribar a Tàrbena fou Joan Ferrer, el 35 de desembre de 1610, casat amb Margarida Frabega, el 2 de juliol de 1621 van tenir una filla, de nom Isabel Maria Ferrer Fabrega. El 27 d’agost de 1616, es va assentar Bernat Ferrer, casat amb Joana Dalmau, el 3 de desembre de 1623 van tenir una filla, de nom Joana Ferrer Dalmau. Actualment és un cognom força estès per tots els Països Catalans. Aquet llinatge apareix sovint escrit com a Farré en el català oriental i occidental.
Etimològicament ve del llatí férrariu, amb el mateix significat.
Escut d’armes
En fons vermell, tres bandes perfilades d’or.

Armes dels Ferrer de Mallorca, segons el manuscrit de J. Bover.

Cifre/Sifre

Cifre/Sifre.
Cognom originari de Girona , que va passar a les Balears de mans de Ramon Cifre, natural de Lleida, que va ser heretat per Jaume I a Pollença. El primer Cifre en arribar a Tàrbena fou Jaume Cifre, casat amb Coloma Durana Rosellona, van tenir una filla , que va naixèr al 1621, de nom Maria Coloma Cifre Rosellona. Desprès arribà un altra família, formada per Joan Sifre i Coloma Bausa, que van tenir un fill, en el 1625, de nom Joan Sifre Bausa. Actualment és un llinatge existent a Almassora, Castelló de la Plana, Vila-real, València, Alzira, Algemesí, Tàrbena, etc.
Etimològicament el cognom Cifre ve del nom personal d'origen germànic Sigfrid.
Escut d'armes.
En un camp d'or un xiprer arrancat de color natural

Armes dels Cifre de Mallorca segons el manuscrit de J, Bover.

ELS CIFRE A MALLORCA.

Calafat.

Calafat:
El cognom Calafat és originari de Santa Margarida (Mallorca) i Maó (Menorca), on va arribar al segle XIV, possiblement provinent de Catalunya. El cognom va arribar a Tàrbena en el 1629, de la ma d' Andreu Calafat, nascut l'illa de Mallorca. Actualment és un llinatge existent a Alaró, Alcúdia, Andrax, Capdepera, Campos, Lluchmajor, Valdemossa, Palma Mallorca (Illa de Mallorca); Ciutadella, (Illa de Menorca); Bolulla, Callosa d'en Sarrià, Millena, Vall d'Ebo, Vall de Gallinera (País Valencià), etc.
L'etim del mot calafat, sembla ser grec antic kalaphatein, que va passar a l'àrab, en la forma / kalfata/, de la forma àrab te l'origen el verb “calafatar” i el substantiu “calafat”.
Escut d’armes:
En el camp vermell un gos llebrer d'or amb un collar de ferro.