dilluns, 29 de gener del 2007

El moviment republicà a Tàrbena (1) .

La conspiració de Tàrbena:

El 15 de novembre de 1842 la Ciutat de Barcelona va ser l'escenari d'un moviment revolucionari i republicà. El 16 es va constituir una Junta Popular Directiva Provisional, presidida per, el valencià, Joan Manel Carsi, redactor de “El Republicano”. Aquesta experiència va acabar amb el bombardeig de la ciutat catalana del 3 de desembre, que es va saldar amb cent morts i nombrosos ferits.
El 20 de novembre de 1842 a València, ciutat, va haver-hi un alçament republicà, paral·lel al de Barcelona, però que sols aguantà un dia. En el 1844, a Alacant, Pantaleón Bané, va acabdillar un alçament; el 8 de mars va ser afusellat, juntament amb vint-i-cinc companys seu. Al febrer de 1488 a Paris esclata una revolució, que instaura la segon república. De manera rapida, aquesta revolució, s'escampa per tot Europa: Berlín, Viena, Praga, Budapest, Roma, etc. A l'estat espanyol hi han petits alçaments en algunes ciutats.
Mentre tant Tàrbena va ser elegit com el lloc on Joan Baptista Escrig, natural d'Orxeta, estiguera reclòs en la seu desterrament de la València. El 18 d'abril s'ordena la seva detenció per a desterrar-lo a una zona més llunyana, lluny dels seus amics que no paren de conspirar. El 29 arriba a Tàrbena la guàrdia civil per a detenir-lo. Però Escrig aconsegueix escapar. Llavors s'obri una investigació, duta a terme pel corregidor de la Vilajoiosa. Segons l'informe de la investigació, efectivament, a Tàrbena, Escrig s'havia reunit amb certes persones, que planejaven un alçament combinat amb altres llocs del sud valencià. Les persones que acudeixen a les reunions eren: Josep Olivares de Berniarbeig; Jaume Boronat, de Calp; Cosme Jorro, d'Altea; Josep Ignaci Barber, d'Altea; Jeroni Llorca, de Finestrat; Josep Llorca, d'Orxeta; Marcelino Morant, de Bolulla; un fill de Carreras d'Alacant; Valerià Barber, de Pedreguer i Francesc Salvà Pont, de Tàrbena i Joan Baptista Escrig, el cabdill. Molts d'ells van ser detinguts, i van ser absolts pel jutjat de Dènia.
A principis de maig, a Pego, hi ha un alçament acabdillat per Joaquim Antoni Sendra “El Majoral de Pego”, i es declara l'estat de siti a tota la província d'Alacant. Es va donar batalla en les immediacions de la serra Almiserà, on el general Boiguez els va derrotar, i es va ordenar la cerca i captura de Manel Carsi*1, Joaquim Antoni Sendra, de Pego; Josep Pastor, de Pego, Pere Antoni Ivars, de Pego; Joan de la Creu Fernández, de València; Josep Olivares*2 (pare) i Josep Olivares (fill), tots dos de Beniarbeig; Pasqual Ferrer, veterinari d'Ondara; Valerià Barber, advocat de Pedreguer; Francesc Ripio, metge a Altea; Joan Baptiste Escrig, Miquel Jorro Such I Antoni Savall.
Al mateix temps a Alacant es va desmantellar una acció que pretenia prendre el castell de Santa Barbera. Aquet, intent, d'alçament estava acabdillat per Manel Carreras Amérigo, que comtava amb el suport del regiment “del Infante” i del regiment de “la Habana”; amés de nombrosos paisans. En el consell de guerra, celebrat a Alacant, es va condemnar a mort al militars: Nicolas Narváez, sargent primer; Antonio Peñarrrubia, Antonio Cienfuegos, José Sedane, Felipe Fuente, Valentin Sàez, José Sanchez de la Orden i Victor de Orive, tots ells sargens segons. I als paisans: Manel carreras, Antoni Pastor i Pasqual Plana. Amés de les condemnes a Antoni Brian, deu anys de presó; Francesc Liminyana i Agustí Baeza a sis anys.

*1-Podria tractar-se de Joan Manel Carsi, el mateix de la rebel·lió de Barcelona de 1842
*2- En negreta el noms de persones que van participar en les reunions a Tàrbena.

dimecres, 10 de gener del 2007

Calafat.


Calafat:
El cognom
Calafat és originari de Santa Margarida (Mallorca) i Maó (Menorca), on va arribar al segle XIV, possiblement provinent de Catalunya. El cognom va arribar a Tàrbena en el 1629, de la ma d' Andreu Calafat, nascut l'illa de Mallorca. Actualment és un llinatge existent a Alaró, Alcúdia, Andrax, Capdepera, Campos, Lluchmajor, Valdemossa, Palma Mallorca (Illa de Mallorca); Ciutadella, (Illa de Menorca); Bolulla, Callosa d'en Sarrià, Millena, Vall d'Ebo, Vall de Gallinera (País Valencià), etc.
L'etim del mot calafat, sembla ser grec antic kalaphatein, que va passar a l'àrab, en la forma / kalfata/, de la forma àrab te l'origen el verb “calafatar” i el substantiu “calafat”.
Escut d’armes:
En el camp vermell un gos llebrer d'or amb un collar de ferro.