dissabte, 28 d’abril de 2007

Al-Azraq, mite o realitat?

Al-Azraq, mite o realitat?

De sempre he sentit parlar d’al-Azraq, he sentit i he llegit molt. Tant és així, que sovint m’he sumit en un mar de dubtes, ja que l’informació rebuda era, a menut, antagònica. A vegades en semblava estar davant una llegenda, altres em semblava un personatge històric real. Tant és així que un dia ens vaig decidir posar tota la informació que tenia a zero i començar de nou. Va ser aquí quant en va sorgir la primera pregunta; al-Azraq va existir?. Per a saber si realment va existir al-Azraq, el primer lloc que vaix buscar és el Arxiu de la Corona d’Aragó. En el 1258 Jaume I cedeix a Aladrach unes alqueries del terme d’Altea (A.C.A. Reg. Can. 8 Foli. 59). En 1261, el rei, confirma la donació que Alazrac feu al seu germà Bacem i al seu nebot Aliafar, dels castells d’Altea, Xaló i Polop (A.C.A. Reg. Can. 11. foli 199). Vet, aquí que aquet personatge realment va existir; però, llavors sorgeix un altra incògnita, qui era al-Azraq?. Busquem en el “Llibre dels Fets”, del propi rei Jaume I. En el capítol 361, ens conta com estant en l’església de Calataiut el van informar que Aladrac s’havia rebel·lat. Posteriorment, narra, entre altres coses, la sublevació d’Al-Azraq. En el capítol 376, ens conta com va recuperar el castells d’Alcalà, “son alberg major” i Gallinera i com, el mateix dia, se li van rendir setze castells. Veiem que al-Azraq, era un capitost musulmà, propens a rebel·lar-se, que tenia el seu castell a la Vall d’Alcalà, i que amés, estenia el seu poder pels castells dels voltants.
Tornat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, allà hi ha un pergamí (A.C.A. pergami nº947), en el qual, un àrab anomenat /Abu ‘Abd Allah Muhammad ben Hudhayl/, senyor D’Alcalà, va retre homenatge a l’Infant Alfons d’Aragó, primogènit de Jaume I. En aquet acte d’homenatge, conegut com a Tractat d’Alcalà, es parla de vuit castells situats a les muntanyes de les dues Marines: Pop, Tàrbena, Castells, Xeroles, Margarida, Alcalà, Perputxent i Gallinera. Aquí, en ve al cap altra pregunta, al-Azraq i /Ben Hudhayl/ son la mateixa persona?. Sembla que si, Burns, fa referencia a una carta que va rebre Na Violant en la qual apareix com a ”Muhammad ben Hudhayl, conegut com Alazrach”*1.
Ja sabem que al-Azraq, va existir, i que aquet i /ben Hudhayl/ son el mateix. Llavors, amb aquestes dates anem a investigar la seva biografia, com tot personatge històric, en tindrà. Arribats en aquet punt, quasi tots donen com a data de naixement el 1208, curiosament coincidint amb Jaume I; Momblanch*2, per la seva part discrepa i dona una data compresa entre el 1218 i el 1220. També hi ha, quasi, unanimitat en el lloc, la Vall d’Alcalà. Generalment, el fan fill d’àrab i de cristiana; Mastre Palacios*3, per la seva part el fa fill de “... un africano y de una española andaluza...”, es suposa que tots dos eren àrabs. Alguns van més enllà i donen el nom del pare /Hudayl al Sähuir/, qui, segons Hinojosa Montalvo*4 era senyor del valiat d’Alcalà, que comprenia amés d’Alcalà els castells i termes de Pop, Aixa (Xaló), Awraba (Orba) i Castell (Castell de Castells). Per la seva part Baño Arminyana*5 el fa ser el fill petit de /ben Hud djudzaní/. La teoria de emparentar-lo amb els /ben Hud/ te alguns seguidors, com ara Burns, mentre que també compta amb detractors, per exemple Mª. C. Barceló.
En el mes d’abril de 1276, al-Azraq va atacar a la ciutat d’Alcoi, en plena tasca van veure com va aparèixer sant Jordi i el seu cavall blanc i van fugir. Llavors els alcoians els van perseguir fins al Barranc de la Batalla, lloc on al-Azraq va trobar la mort.

Conclusio:

/Abu ‘Abd Allah Muhammad ben Hudhayl/, més conegut com al-Azraq, va ser elegit com a representant, dels castells situats a les muntanyes de la Marina, davant el rei Jaume I. Com a tal va negociar un pacte, amb el fill d’aquet. Al finir el pacte, al-Azraq, aquesta vegada elegit com a cap, va negar-se a complir-lo. El que va portar a una dècada de conflictes. Una vegada sufocada la rebel·lió, al-Azraq va ser expulsat del regne de València.
De la seva persona, res es sap, no hi ha informació en cap font, ni àrab ni cristiana. Per lo que es desprèn que era un funcionari estatal, que va aprofitar la oportunitat que l’historia li va posar al seu abast.

_______________________
1* Burns: “ L’islam sota els croats”. València 1990
2* Momblanch: “Al-Azraq, capitan de moros” Alacant 1977
3*Mestra Palacios: “Alcalali: Monografia historica” Valencia, 1970.
4* Hinojosa Montalvo: “Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia” València, 2002. en el 2º volum, pag 36
5* Baño Arminyana: “Contribució a l’estudi de les sublevacions d’al-Azracq en les comarques de l’Alcioà i el Comtat” Revista de Estudios Alicantinos, nª 33, Pag 39-64. Alacant 1981