diumenge, 19 d’octubre de 2008

La flora en la toponímia.

Cards, Mallà des:

Situada a Sa Solana de Bijouca.

Plural de Card, nom aplicat genèricament a nombroses plantes herbàcies, generalment de la família de les compostes, però també de les umbel·líferes i de les dipsacàcies, espinoses a les fulles i, moltes, també a la tija, als capítols, etc.

Ètim del llatí carduu*.

Carrascal, Serra:

Nom que rep Sa Solana de Parelles en la seva vessant nord, termes de Parcent i Benigembla.

Lloc poblat de carrasques.

Ètim d'un mot pre-romà *carrasca.

Coscollar, Es:

Partida situada la vessant de llevant del Somo.

Tros de terra poblat de coscolls. A Muro, vora Santa Margalida, hi ha una casa de palles coneguda com Es Coscoiar.

Ètim del llatí cusculiu*.

Figueral, Es:

Partida rural.

Camp plantat de figueres; cast. higueral.

Ètim, del llatí ficaria, “figuera”

Hedrera, Sa Cova de s':

Abric rocós situat al Coll de rates.

Forma dialectal d'heura, Liana de la família de les araliàcies, proveïda d'arrels adventícies per mitjà de les quals s'arrapa als arbres i a les parets, de fulles llises, coriàcies i lobulades, flors en umbel·la i fruits negres en baia, freqüent en indrets ombrívols (Hedera helix).

Ètim, del llatí hedera, mat. sign.

Garrofer de Cinc Cames; Es:

Situat a la partida de Sacos, Possiblement fatxa referència a un antic garrofer de cinc braços o cimals.

Derivat de garrofa, arbre que produeix garrofes

Ètim, de l'àrab /harruba/ “garrofa”.

Garrofer, Font:

Font situada en els vells barris de Benigebell (Placeta Vella) i Benitalma (Es Llogaret).

Ètim, igual que l'anterior.

Matapolls, Es:

Pujol i partida compartida amb Bolulla.

Planta dafnàcia de l'espècie Daphne Gnidium, arbust de troncs drets, ramificats, amb fulles lanceolades linears acuminades, flors blanques en panícula terminal, i drupa ovoide vermella en la maduresa; cast. torvisco, matapollo.

Ètim, compost de l'imperatiu de matar i del substantiu poll.

Murta, La:

Partida, vall i rierol.

Planta mirtàcia de l'espècie Myrtus communis, arbust de fulles persistents, enteres, coriàcies, flors blanques, solitàries, llargament pedunculades, i baia aromàtica, negra blavosa, comestible, anomenada murtó; les branques i fullatge s'empren en enramades de festa; cast. mirto, arrayán.

Ètim del llatí myrta*, mateix significat.

Olivera d'en Cota, S':

Situada al Rafalet. El nom fa referencià a alguna olivera monumental i al seu propietari.

Ètim, del llatí olivaira* i del sobrenom del seu antic propietari.

Om, L':

Partida i barranc, situat prop de Coll de Rates.

Arbre de la família de les ulmàcies, espècie Ulmus carpinifolia, que es fa molt alt, té l'escorça surenca, les fulles alternes, ovals, desiguals i molt dentades, les flors vermelles un poc pedicel·lades i agrupades, i el fruit amb una ala blanca i membranosa; la seva fusta és molt dura i no s'esquerda, i s'empra principalment per a fer braços de carro, carenes i quadernes de nau; cast. olmo.

Ètim, del llatí ulmu*

Peres, Pouet de ses:

Pou amb abeurador, situat a Bijouca.

Possiblement lloc on hi havia una, o varies pereres, amb que també podria tractar-se de la accepció que fa referència a pedra, com el topònims de Valldeperes, Riudeperes, Matadepera, Peramea, etc.

Ètim, del llatí vulgar pira, var. del clàssic pirum*, en el cas de pera, o del llatí petra*, amb el canvi normal -tr- > -r, en cas de pedra.

Pi Nofre:

Situat al Rafalet. Fa referència au arbre de pi i al seu propietari.

Ètim, del llatí pinu* i de la variant del nom propi Onofre.

Teix, Lloma:

Turó situat a la Solana de Bijouca.

Arbre de la família de les taxàcies, espècie Taxus baccata, de tronc gruixut i copa d'un verd fosc, amb fulles alternes linears lluents, pàl·lides per sota i d'un verd molt fosc per damunt, flors masculines subglobuloses envoltades de bràctees a la base i les femenines reduïdes a un sol òvul, llavor metzinosa ovoide voltada d'una cúpula carnosa vermella comestible; cast. tejo.

Ètim, del llatí taxu*.

Taronjer, Font:

Situada entre Cas Ivanyes i Pica-sàries.

Fa referència a un taronger.

Ètim, del àrab /turunja/ .

Vinyes, Ses:

Partida, turó i pas.Possiblement es tracte de la propietat que tenia Bernat de Sarrià anomenada Vinyes.

Conjunt de ceps plantats, i tros de terra on estan plantats; cast. viña.

Ètim, del llatí vinea*.