dissabte, 29 de març de 2008

Orònims (I):

La descripció geogràfica, ha donat origen a diversos topònims:

Altet d'en Calafat:

Petita elevació a sa Solana, on hi ha restes d'un corral. Estracta del deminutiu d'alt.

Coll ( de Rates; de sa Creu):

El mot coll significa “pas entre muntanyes; depressió notable entre dos cims. Ètim del llatí colle*.

Colleret de ses Vinyes:

Diminutiu de coll.

Cordelleres, ses:

Paratge situat a la vessant nord de sa Solana de Bijouca. Es tracta d'una variant dialectal de “serralad” “cadena de muntanyes”, possiblement estracte d'una derivació de cordill cordellum* en llatí.

Costera:

Amb aquet mot trobem diverses partides: Costera de Coll de Rates, Costera des Povil, Costera d'en Ros. Aquet mot ve a significar “pendent d'una muntanya o d'un terreny en general

Crestall, es:

Nom que rep la part alta del Tossal Vaquer, entre el Cocoll i l'Albirèc; possiblement existeix-me altre Crestall a la serra Ferrer. Crestall ve a significar “cresta de muntanya”

Cucó d'en Rós:

Partida situada prop de es Portixol, a la Serra Ferrer. Podria tractar-se d'una variant dialectal de “cocó” “ Clot natural obert en la roca, sinònim de codolla.

Dalt Salt:

Partida situada a la part més elevada de ses Solanes, A Parcent i Benigembla l'anomenen Dalt de l'Alt. Es tracta d'una variació del mallorquí “dalt dalt” que ve a significar “resseguit la part superior d'una cosa”, o el que és el mateix lo més alt, el que a Tàrbena anomenem “caperull”

Foia, sa:

Partida situada a la vessant nord de es Penyó en Sifre; també es troba com a primer mot de diverses partides. Entenem com a “foia” a un terreny coster que es conra i conté una sèrie de bancals escalonats. L'ètim es del llatí fovea* “clot, cavitat”.