dissabte, 1 de març de 2008

La conquesta cristiana a Les Marines.

La conquesta cristiana a Les Marines.

El 28 de setembre de 1238, desprès d'un setge de cinc mesos, el rei Jaume I i el governador àrab Zayyan van signar la capitulació de la ciutat de València. Segons aquet acte, el rei permetia anar-se'n de la ciutat a tots els àrabs que volgueren, i van pactar una treva de set anys. Amb aquesta treva, Jaume I es comprometia a no atacar, durant el període de vigència de la mateixa, les terres al sud del Xùquer ni a les ciutats de Cullera i Dénia. No obstant entre gener i febrer de 1239, negocià amb /Talha ben Sidray/, alcaid de Bairèn, el lliurament del dit castell, que es faria efectiu al termini de set mesos; i la torre albaranada de manera immediata. En la torre es va instal·lar una petita guarnició cristiana, acabdillada per Peregrí Atrosillo. Quant s'aproxima l'ora de fer el lliurament definitiu, l'alcaid de Bairèn intenta fer fora als soldats cristians. Jaume I acudi a la seva ajuda, i va rebre el lliurament de part de vint vells de tota la vall. Al mateix temps va rebre la rendició dels castells de Vilallonga, Borró, Vilella i Palma. En aquet mateix any, Pere Eiximen Carróç, va conquerir, o rebre la rendició, del castell de Rebollet.

El 21 de maig de 1239 començà el primer setge sobre Xàtiva, que va durar, gaire be, un any. Per alçar el setge /Abu Bakr ben ‘Isa/, alcaid de Xàtiva, es va convertir en vassall del Conqueridor, va lliurar als captius cristians que retenia, i va lliurar-li el castell de Castelló de Xàtiva. A principis de 1244 l'Infant Alfons de Castella, va prendre Moixent, Enguera i va intentar fer-se amb Xàtiva. La reacció de Jaume I no es va fer esperar i van prendre Villena, intenta fer el mateix a Sax, Capdet i Bogarra. Quant tot feia preveure una guerra amb Castellà na Violant aconseguí que tots dos es reuniren en el castell d'Almizra (Campet de Mirra). El 24 de març de 1244, tots dos, van signar un nou pacte que delimitava el que serien les fronteres entre les dos corones. Aquesta frontera seguia la línia que va de Biar a, l'actual, Vilajoiosa. A partir de 30 de març s'enceta el vertader setge a Xàtiva, que va durar fins al 2 de maig de 1244.

També, al mes de maig va ser ocupada la ciutat de Dènia. Poc es sap, de quina manera es va produir la rendició de la ciutat. Jaume I, va encomanar la conquesta de Dènia a Pere Eiximen de Carróç, Lopez Elum creu que l'Infant Alfons d'Aragó també va intervindré. No obstant aquet fet es discutible, ja que el dit infant, estava aleshores contrariat en son pare, Jaume I. Les desavinences familiars va esclatar al desembre de 1243, en les Corts de Daroca, on el rei va donar grans territoris fronteres al seu altre fill, l'Infant Pere. En el mes de febrer de 1244, l'infant Alfons, Ferran l'abat de Montearagon i germà del Conqueridor, Pere Fernández d'Açagra i altres nobles aragonesos, van formar un exercit a Calataiut. Va ser llavors, quant l'Infant Alfons de Castella, aliat d'Alfons d'Aragó, va ocupar Moixent i Enguera i va atacar Xàtiva. Qüestió que es va solucionar amb el tractat d'Almizra. Les desavinences entre pare i fill, es van arreglar definitivament al setembre de 1244 a Foios. Llavors, sembla del tot impossible que l'infant Alfons d'Aragó pogués participar en els fets, al mes de maig.

Pel que sembla, els àrabs de Dènia atacaven les naus que es dirigien a Cullera. Cal pensar, que aquestos actes foren contestats amb atacs, a la zona rural de la ciutat. Quant Pere Eiximen de Carroç va rebre l'ordre d'atacar la ciutat de Dènia, presumiblement estiguera en Cullera. Des d'aquesta ciutat es dirigiria cap a Oliva, i d'aquí cap a Ondarà. Es possible que en aquesta campanya s'aconseguís el castell d'Ambra (Pego) i el d'Ocaive (Pedreguer); d'aquesta manera va anar aïllant Dènia. Segons Chabas, Carroç va edificar el castell d'Olimbroi, i que des d'aquest lloc va encetar l'assalt a la ciutat. De ser certa aquesta noticia, la campanya per a conquerir Dènia àuria començat molt abans del setge de Xàtiva, donat que construir una edificació d'aquestes característiques du molt de temps. Sigui com sigui, els setge sobre la ciutat va anar tancant-se. Dènia va caure en mans cristianes l'11 de maig de 1244. El 6 de juny el rei estava a Ondara, que es va convertir en el campament central de la zona. La raó de la seva estada sembla que va ser per a fer efectiva l'ocupació de tots els llocs de la plana de la Marina Alta. Mentre que la zona muntanyenca i la Marina Baixa es va mantenir-se musulmanes un any més.

Allà pel mes d'agost, estant Jaume I al Cap i Casal, va rebre la visita de dos àrabs de Biar, que li van oferir facilitats per a entrar a la vila. A principis de setembre va prendre camí cap a Xàtiva, a l'altura de Foios va fer una aturada, per a parlar amb el seu fill, l'Infant Alfons d'Aragó. Allà mateix van fer les paus, i l'Infant va acompanyar al conqueridor a la conquesta de Biar. Quant arribaren al lloc, finals de setembre, no es va fer efectiu el lliurament. Llavors el rei va decidir assetjar-la. El setge es va estendre fins a finals del gener de 1245.

El 15 de març, el rei va tornar a ser a les terres de la Marina, més concretament a Laguar. Aquesta estada era per acabar de sotmetre la zona muntanyenca. Els alcaids àrabs de la zona, havien organitzat la defensa de la regió i erigiren com a cap a l'alcaid d'Alcalà, al-Azraq. Durant quasi un any les tropes del rei havien ocupat els castells de Laguar i Orba; a més del poble d'Ebo. Amb l'arribada del rei, i amb el reforç de les tropes que l'acompanyaven, els atacs es va intensificar, i llavors es va sotmetre a setge els castells de Pop i Tàrbena; en aquesta envestida van prendre els pobles de Petracos i l'Espelda, tots dos del terme castral de Pop. Davant aquesta situació, i al veure que la conquesta no es podia aturar, al-Azraq va negociar una eixida honorable, amb el rei Jaume que va romandre a Laguar fins el 9 de maig.