dimecres, 9 de maig del 2012

Gambosí (Paraula apadrinada):


Gambosí :

Una nit d'hivern, freda i ventosa, hi érem tota la família vora el foc, com totes les nits d'hivern. Esbufegava un fort vent. Aleshores mon pare digué;-” Bona nit per caçar gambosins”. Aquesta frase, l'havia escoltat al llarg de la meva vida totes les nits que hi bufava el vent. Mai no l'hi havia donat importància. Però vet aquí que aquella nit se'n despertà la curiositat i li vaig dir al pare que volia veure un gambosí. Sabia que era un animal que vivia dalt a la pallissa i que xiulava les nits de fort vent.
Pujàrem tots dos a la pallissa. Ell davant, jo darrere amb una mica de por. Allà per totes bandes s'escoltava el xiulit dels gambosins. Vaig buscar darrere el munto de palla, sota una albarda vella i altres estris abandonats que havia per allà, entre el canyís i les teules i pels forats de la paret. La recerca fou infructuosa. Decebut vaig tornar a la vora del foc. Aquella nit vaig descobrir que mai més veuria un gambosí.
El Gambosí és una mena d'insecte, o animal diminut, imaginari, el qual al bufar crea el soroll del vent. És clar, per això als xiquets se'ls diu que el millor moment per a caçar-los és quant el vent bufa fort. A Tàrbena, aquesta creença la dugueren els pobladors mallorquins. A Mallorca, els cacen sota els arbres amb un garbell al cap per agafar-los quant cauen. A Tortosa, en canvi, ho fan en els forats dels màrgens i acompanyats d'un sac.
Etimològicament es podria relacionar amb el francès antic “gabuser” que significa “enganyar” i amb l'occità “gabuzo” “engany” (DCVB).

2 comentaris:

Salvador ha dit...

Una mica el que a Andorra en diem caçar el tamarro malgrat que no té res a veure amb el vent ni amb insectes, però també és un engany. Normalment en surts ben remullat.

Jordi Dorca ha dit...

Bon dia gambosí. Un gran mot i un gran record. Emotiu i tot.
Occità.