D’origen català, que vapassar a Mallorca amb la conquesta, en el 1285 trobem documentat a Guillem Vila de Santa Margarida. El 14 de desembre de 1611 arribàa Tàrbena Jaume Vila. Aquest cognom existeix actualment a Celrà, Osor, Vilademuls, Agramunt, Anya, Igualada, Badalona, Barcelona, Ceballar del Comtat, Almassora, Castelló, Ibi, Alacant, Mallorca, Menorca, etc.
Ètim,del llatívīlla* “casa de camp”.
Armes:
En un camp de gules una vil·la daurada amb una bandera de plata sobre una de les seves torres.
El 28 d'abril de 1297, Jaume II fa donació del feu de Tàrbena i les seves pertinences a Bernat de Cabrera. En aquesta data, na Sibil·la de Saga encara retenia la propietat sobre el senyoriu, pel fet que la donació feta per Jaume I, 1274, era de caràcter vitalici i Sibil·la encara seguia viva en el 1297. Cal pensar que Sibil·la de Saga, que tenia bones relacions amb els hereus del rei Conqueridor, del qual fou l'ultima concubina, per tal d'evitar que el senyoriu de Tàrbena passarà a la corona aconseguirà que Jaume II fera donació al seu fill Bernat. Cal recordar que na Sibil·la de Saga estigué casada amb Arnau de Cabrera, del qual tingué cinc fills. Sembla que Bernat de Cabrera va finir abans que la seva mare, ja que durant els últims anys de Sibil·la, aquesta va pledejar amb la seva neta Isabel, filla de Guerau de Cabrera i muller de Bernat de Sarrià, sobre les possessions familiars. Per aquestos motius nomena successor al seu besnét Artal de Foces o de Cabrera. En el 1304 Bernat de Sarrià presenta una requesta a en Jaume de Sant Hipòlit per tal que na Sibil·la de Saga li faci lliurament dels castells de Voltregà, Cabrera i de la fortalesa de sa Bastida, que corresponien a la dot d'Isabel de Cabrera. Aquestes possessions que finalment passaren a l'Artal, quedant el castell i senyoriu de Tàrbena en mans de Bernat de Sarrià i la seva dona Isabel de Cabrera.
Plural de Card, nom aplicat genèricament a nombroses plantes herbàcies, generalment de la família de les compostes, però també de les umbel·líferes i de les dipsacàcies, espinoses a les fulles i, moltes, també a la tija, als capítols, etc.
Ètim del llatí carduu*.
Carrascal, Serra:
Nom que repSa Solana de Parelles en la seva vessant nord, termes de Parcent i Benigembla.
Lloc poblat de carrasques.
Ètim d'un mot pre-romà *carrasca.
Coscollar, Es:
Partida situadala vessant de llevant del Somo.
Tros de terra poblat de coscolls. A Muro, vora Santa Margalida, hi ha una casa de palles coneguda com Es Coscoiar.
Ètim del llatí cusculiu*.
Figueral, Es:
Partida rural.
Camp plantat de figueres; cast. higueral.
Ètim,del llatí ficaria, “figuera”
Hedrera, Sa Cova de s':
Abric rocós situat al Coll de rates.
Forma dialectal d'heura, Liana de la família de les araliàcies, proveïda d'arrels adventícies per mitjà de les quals s'arrapa als arbres i a les parets, de fulles llises, coriàcies i lobulades, flors en umbel·la i fruits negres en baia, freqüent en indrets ombrívols (Hedera helix).
Ètim, del llatí hedera, mat. sign.
Garrofer de Cinc Cames; Es:
Situat a la partida de Sacos, Possiblement fatxa referència a un antic garrofer de cinc braços o cimals.
Derivat de garrofa, arbre que produeix garrofes
Ètim, de l'àrab /harruba/ “garrofa”.
Garrofer, Font:
Font situada en els vells barris de Benigebell (Placeta Vella) i Benitalma (Es Llogaret).
Ètim, igual que l'anterior.
Matapolls, Es:
Pujol i partida compartida amb Bolulla.
Planta dafnàcia de l'espècie Daphne Gnidium, arbust de troncs drets, ramificats, amb fulles lanceolades linears acuminades, flors blanquesen panícula terminal, i drupa ovoide vermella en la maduresa; cast. torvisco, matapollo.
Ètim, compost de l'imperatiu de matar i del substantiu poll.
Murta, La:
Partida, vall i rierol.
Planta mirtàcia de l'espècie Myrtus communis, arbust de fulles persistents, enteres, coriàcies, flors blanques, solitàries, llargament pedunculades, i baia aromàtica, negra blavosa, comestible, anomenada murtó; les branques i fullatge s'empren en enramades de festa; cast. mirto, arrayán.
Ètim del llatí myrta*, mateix significat.
Olivera d'en Cota, S':
Situada al Rafalet. El nom fa referencià a alguna olivera monumental i al seu propietari.
Ètim, del llatí olivaira* i del sobrenom del seu antic propietari.
Om, L':
Partida i barranc, situat prop de Coll de Rates.
Arbre de la família de les ulmàcies, espècie Ulmus carpinifolia, que es fa molt alt, té l'escorça surenca, les fulles alternes, ovals, desiguals i molt dentades, les flors vermelles un poc pedicel·lades i agrupades, i el fruit amb una ala blanca i membranosa; la seva fusta és molt dura i no s'esquerda, i s'empra principalment per a fer braços de carro, carenes i quadernes de nau; cast. olmo.
Ètim, del llatí ulmu*
Peres, Pouet de ses:
Pou amb abeurador, situat a Bijouca.
Possiblement lloc on hi havia una, o varies pereres, amb que també podria tractar-se de la accepció que fa referència a pedra, com el topònims de Valldeperes, Riudeperes, Matadepera, Peramea, etc.
Ètim, del llatí vulgar pira, var. del clàssic pirum*, en el cas de pera, o del llatí petra*, amb el canvi normal -tr- > -r, en cas de pedra.
Pi Nofre:
Situat al Rafalet. Fa referència au arbre de pi i al seu propietari.
Ètim, del llatí pinu* i de la variant del nom propi Onofre.
Teix, Lloma:
Turó situat a la Solana de Bijouca.
Arbre de la família de les taxàcies, espècie Taxus baccata, de tronc gruixut i copa d'un verd fosc, amb fulles alternes linears lluents, pàl·lides per sota i d'un verd molt fosc per damunt, flors masculines subglobuloses envoltades de bràctees a la base i les femenines reduïdes a un sol òvul, llavor metzinosa ovoide voltada d'una cúpula carnosa vermella comestible; cast. tejo.
Ètim, del llatí taxu*.
Taronjer, Font:
Situada entre Cas Ivanyes i Pica-sàries.
Fa referència a un taronger.
Ètim, del àrab /turunja/ .
Vinyes, Ses:
Partida, turó i pas.Possiblement es tracte de la propietat que tenia Bernat de Sarrià anomenada Vinyes.
Conjunt de ceps plantats, i tros de terra on estan plantats; cast. viña.
Ingredients: Quilo i mig de farina de blat. Un quilo de tomaques. Mig quilo de pimentons. Dotzes dents d'alls. Un decilitre d'oli d'oliva. Sal. Preparació: Es posa farina en un llibrell, amb sal, aigua rent, al mateix temps que es pasta se li va afegint oli, sense deixar de pastar. Es deixa reposar .Es ratlla la tomaca i es trosseja la pebrera en parts molt menudes. En una paella amb oli d'oliva es frigen les tomaques i les pebreres finalment se li afigen els alls tallats en lamines. Sobre una llanda de vores altes, es formen les coques, d'un centímetre de gruix i s'aboca la fregitel·la sobre elles. Es fiquen el forn sobre una hora. Abans les dones duien les coques al forn de pa a cuitar les coques. Aquesta acció es denominava “anar a girar ”. Les llandes eren dipositades a sobre d’un tauló de fusta, tapades amb un tapet. Per anar-hi al forn les dones duien el tauló amb les coques d’amunt del cap.
Aquest cognom és una de les variants del cognom d'origen mallorquí Solivella, del qual, amés, troben les variants Solivellas i Solivelles. Miquel Soliveres i la seva dona Catalina Sifre, naturals de Pollença, van rebre una heretat a Tàrbena el 25 de setembre de 1610. Arribaren a Tàrbena amb un fill, de nom Pere, que va nàixer a Pollença; a Tàrbena varen tindre una filla, en el 1612, de nom Catalina. Actualment aquest cognom, tal com el coneixem a Tàrbena, existeix en algunes zones de l'Illa de Mallorca, Catalunya i el País Valencià.
Ètim, Grafia aglutinada de s'olivella (del llatí ĭpsa olivĕlla, ‘l'oliveta’).
