Bernat i Isabel de Cabrera.

El 28 d'abril de 1297, Jaume II fa donació del feu de Tàrbena i les seves pertinences a Bernat de Cabrera. En aquesta data, na Sibil·la de Saga encara retenia la propietat sobre el senyoriu, pel fet que la donació feta per Jaume I, 1274, era de caràcter vitalici i Sibil·la encara seguia viva en el 1297. Cal pensar que Sibil·la de Saga, que tenia bones relacions amb els hereus del rei Conqueridor, del qual fou l'ultima concubina, per tal d'evitar que el senyoriu de Tàrbena passarà a la corona aconseguirà que Jaume II fera donació al seu fill Bernat. Cal recordar que na Sibil·la de Saga estigué casada amb Arnau de Cabrera, del qual tingué cinc fills.
Sembla que Bernat de Cabrera va finir abans que la seva mare, ja que durant els últims anys de Sibil·la, aquesta va pledejar amb la seva neta Isabel, filla de Guerau de Cabrera i muller de Bernat de Sarrià, sobre les possessions familiars. Per aquestos motius nomena successor al seu besnét Artal de Foces o de Cabrera. En el 1304 Bernat de Sarrià presenta una requesta a en Jaume de Sant Hipòlit per tal que na Sibil·la de Saga li faci lliurament dels castells de Voltregà, Cabrera i de la fortalesa de sa Bastida, que corresponien a la dot d'Isabel de Cabrera. Aquestes possessions que finalment passaren a l'Artal, quedant el castell i senyoriu de Tàrbena en mans de Bernat de Sarrià i la seva dona Isabel de Cabrera.