Antropònims (I).

Entre els topònims que ens diuen qui era el seu propietari (antropònim), en trobem de tres classes. N'hi ha ú que ens dona el nom i cognom, altres sols el nom, el cognom i el mal nom.

Nom i cognom:

Tossal d'en Miquel Monjo:

Propietat d'en Miquel Monjo, qui va arribar a Tàrbena al 1621.

Noms

Cova d'en Severino:

Castellanització del nom propi, d'home, Severí. Ètim del llatí severinus*, nom de sant.

Fonteta des Jordi:

Nom propi d'home. Ètim del llatí Georgius* (del sant màrtir de Capadòcia.

Pontet d'en Tòfol:

Propietat d'un Tòfol, reducció del nom d'home Cristòfol. Ètim. del llatí Christophorus*, nom propi d'un sant, que en grec significa ‘portador de Crist'.

cognoms:

Cas Ivanyes:

Propietat de Jeroni Ivanyes, poblador mallorquí que es va assentar el 14 de desembre de 1611. Actualment es un caseriu, que compta amb una font d'aigua, llavadors i bassa per al reg de la comunitat de regants de la partida.

Foia d'en Soler, Sa:

Sembla que estem davant la propietat d'algun cognominat Soler. Aquet cognom es troba per tot l'àmbit lingüístic.

Ètim, del llatí solarium* lloc solejat.

Foieta d'en Vila, sa:

Propietat d'en Jaume Vila, poblador mallorquí del 14 de desembre de 1611. Ètim, del llatí villa*, casa de camp, i en el llatí tardà, llogaret, aplec de cases.

Font d'en Guardiola:

Propietat d'alguns dels dos Guardioles, Joan, arribat al 1610, i Antoni, arribat al 1611. Ètim, diminutiu de Guàrdia, que ve del germànic wardja.

Font d'en Serra:

Propietat de Sebastià Serra, poblador mallorquí de 1611. Ètim, del llatí serra*, eina per a tallar fusta. Miquel Benejam

Fonteta de Benexam:

Propietat de Miquel Benejam, poblador arribat al 1616.

Fonteta en Mas:

Propietat d'un dels dos Mas que van arribar al 1610, Bertomeu i Bernat. Ètim, del llatí mansu*, casa de camp om habiten els conradors d'una finca rustica,

Pla d'en Moragues:

Propietat de Miquel Moragues, arribat al 1620.

Na Berenguera Alfonso de Molina.

Na Berenguera Alfonso de Molina, era filla de l'Infant Alfons i per tant neta d'Alfons IX de Lleó. Alguns la fan ser filla il·legítima, altres en canvi la fan nàixer de Violante Manuel, quarta esposa de l'Infant Alfons. Jaume I, es va enamorar de la infanta Berenguera, però estava, legalment casat amb la navarresa, Teresa Gil de Vidaure. Llavors va intentar que el papa, Climent IV, anul·les el matrimoni, al·legant que la seva esposa estava malalta de lepra. El papa, que va reconèixer que no era un autèntic matrimoni, no va donar l'anulació emparant-se ne que el matrimoni havia segut consumat i beneit amb dos fills. A pesar de la negació papal, el Conqueridor i Barenguera acordaren un pacte de concubinat, pel qual promet donar-li a la noble castellana 30.000 florins d'or :“los cuales vos damos por razón del acostamiento que hacéis con nos e nos con vos”. Na Berenguera Alfons de Molina va nomenar hereu dels bens que posseïa al regne de Galícia a Jaume I. Na Berenguela va finir al 1272 a Narbona.

Possessions de Berenguera al País Valencià:

El rei Jaume I el 4 de maig de 1268 fa donació a la seva dilecta dama Na Berenguela Alfonso dels castells de Tàrbena i Xaló, amb els seus termes i alqueries. Del castell de Xaló: Atrayello, Benjuagi, Alquellelin (Alcalalí), Muscayra (Mosquera), Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allybayt (Lliber), Cotar (La Cuta), Duran, Benixaloni, Arahal, Albayren; del castell de Tàrbena: Allanz (Llenes), Albignen Binyent), Axaut, Algar (l'Algar) et Santa Ylla (Sentinilla) et Cayllosa (Callosa). El 10 de març de 1269 l'Infant Pere confirma la donació del castells de Tàrbena i Xaló, així com el de Carrícola. El 21 d'agost de 1270 rep en franc i lliure alou els castells, viles, termes, alqueries i pertinències d'Orxeta, Serra, La Mola, Finestrat i Torres. Al març de 1271 l'Infant Pere confirma a Berenguera Alfonso com a senyora de Tàrbena, Xaló, Carrícola, Onda, Moixent i Finestrat amb la fortalesa de Serra.

Via ferrata del Ponoig.