Festes '08

Soliveres.

Aquest cognom és una de les variants del cognom d'origen mallorquí Solivella, del qual, amés, troben les variants Solivellas i Solivelles. Miquel Soliveres i la seva dona Catalina Sifre, naturals de Pollença, van rebre una heretat a Tàrbena el 25 de setembre de 1610. Arribaren a Tàrbena amb un fill, de nom Pere, que va nàixer a Pollença; a Tàrbena varen tindre una filla, en el 1612, de nom Catalina. Actualment aquest cognom, tal com el coneixem a Tàrbena, existeix en algunes zones de l'Illa de Mallorca, Catalunya i el País Valencià.

Ètim, Grafia aglutinada de s'olivella (del llatí ĭpsa olivĕlla, ‘l'oliveta’).

Armes:

En camp d'or, una olivera de sinople arrancada.

Sibil•la de Saga

Na Sibil·la de saga, nascuda a Berga en 1245, era filla de d'Arnau de saga i Guillema de Berga, senyors de Berga. En el 1265 va contraure matrimoni amb Arnau de Cabrera, castlà del castell de Cabrera i senyor de Voltregà (no confondre amb el vescomtat de Cabrera). Arnau de cabrera era fill de Berenguer de Cabrera i de Guillema, amant de Jaume I. La jove Sibil·la desbancà a la madura Guillema, i es convertí en la nova amant del rei. Intenta aconseguir l'anulació del matrimoni, que no va aconseguir, llavors en el 1275 deixa al se marit.

L'1 de gener de 1275 Jaume I fa donació a Sibil·la de Saga del castell i vila de Tàrbena, amb les seves fortaleses, alqueries, honors i termes, en franc i lliure alou. Aquesta donació, fou confirmada per l'Infant Pere el 25 de gener de 1275. El 15 de novembre es torna a confirmar la possessió de Tàrbena, amés de Tarrassa, Gurb i Tagamanent. Curiosament en el mateix 1275 l'alcaid de Tàrbena era Bernat de Cascails, cavaller de Berga, senyoriu de la família Saga, qui es va veure embolicat en un afer de faldes, en el 1269 fou acusat d'adulteri amb la dona del senyor de Berga, es va veure obligat a combatre en batalla amb el senyor ofès, no obstant Jaume I li dona la seva protecció i el nomena alcaid de Tàrbena.

Sibil·la de saga acompanya al rei fins a la seva mort, el 1276. En el 1311 afavorí la fundació del priorat pobletà de Natzaret a Barcelona. En el 1320, en el seu testament disposa la fundació del convent de monges dominicanes de Montsió. Aquet mateix va finir, fou soterrada a la Capella de Santa Margarida, que ella havia fet construir en l'església de santa caterina dels dominicans.

Per la nevada Aitana

Video d'un recorregut per la serra Aitana nevada. l'Aitana, amb els seus 1558 metres, és la muntanya més alta de les comarques del sud del País Valencià. Des de les seua altura podem contemplar la majoria de les serres de les muntanyes d'Alacant i la seua costa.

Serra:

El cavaller Pere Serra, natural de Montpeller, participà en la conquesta de Mallorca, sota les ordres de Jaume I, com a premi va rebre donacions en l’illa. Sebastià Serra, natural de Santa Margarida i casat amb Damiana Rainers, arribà a Tàrbena el 14 de desembre de 1611. El 16 de gener de 1620, a Tàrbena, va nàixer la seva filla Antonia Margarida. Actualment aquest cognom és força estes per tot el Principat, el país valencià i les Balears, també trobem la variant “serres” a Berga, Gandesa, etc.

Etim del llati sĕrra* amb el significat de “ Eina consistent en una fulla d'acer proveïda d'una sèrie de dents agudes en una de les seves vores, subjecta a un mànec o bastidor, i que, moguda reiteradament cap envant i cap enrera, serveix per a tallar fusta, pedra, ferro, ossos, etc.”.

Escut d’armes:

En un camp d’atzur, una serra de fuster de color natural.

Unió Músical Tárbena amb Nerajazz Espectáculos

Antropònims (II).

Malnoms:

Cova d'en Nardo:

Possiblement es tracte de l'abreviació de Bernardo, que també podria fer referència a la planta olorosa que rep el nom de nard.

Cova d'en Poret:

Poret és una grafia antiga de porret “tumor dur produït en les cames dels animals de peu rodó i dels ocells”. Ètim del llatí porigo* “mena de ronya.

Foia des Gavatx:

Cap la possibilitat que es referisca a afrancesat o a França; que lo més provable és que siga un mallorquinisme on gavatx és “ Bossa o dilatació de l'esòfag en la part inferior del coll de les aus” a siga “el pap”.

Fonteta des Rafels:

Plural del nom propi Rafel. Ètim, del nom bíblic Raphael, que és el d'un arcàngel i prové de l'hebreu Raha-El, que significa “medicina de Déu”.

Mostatxot, es:

Tal vegada fa referència a la grandària del mostatxo, “bigoti”; que també podria referir-se a una “peça de pasta dolça, de forma circular, composta de farina, oli, sucre i ou, i cuita al forn”, el nom de la qual és mostatxót.

Pla d'en Sabata;

Amb que sembla fer referència al calçat, lo més provable es que es tracte d'un figuratiu amb el significat de “beneitot, imbècil”. També és un cognom existent a Barcelona, Balsareny, Igualada, Avià, València, etc.

Llometa d'en Soria:

Lo més provable és que faja referència al ciutat castellana; que a en la variant dialectal tortosina, sòria ve a significar “Cosa extravagant i poc fonamentada”.

Olivera d'en Cota, s':

A Mallorca “vestit de burell, llarg fins als genolls, amb mànegues i botons davant, que els homes mallorquins portaven fins a mitjan segle XIX”.

Pouet d'en Camarà:

No m'ha sigut possible esbrinar cap significat per aquet mot.