Sibil•la de Saga

Na Sibil·la de saga, nascuda a Berga en 1245, era filla de d'Arnau de saga i Guillema de Berga, senyors de Berga. En el 1265 va contraure matrimoni amb Arnau de Cabrera, castlà del castell de Cabrera i senyor de Voltregà (no confondre amb el vescomtat de Cabrera). Arnau de cabrera era fill de Berenguer de Cabrera i de Guillema, amant de Jaume I. La jove Sibil·la desbancà a la madura Guillema, i es convertí en la nova amant del rei. Intenta aconseguir l'anulació del matrimoni, que no va aconseguir, llavors en el 1275 deixa al se marit.

L'1 de gener de 1275 Jaume I fa donació a Sibil·la de Saga del castell i vila de Tàrbena, amb les seves fortaleses, alqueries, honors i termes, en franc i lliure alou. Aquesta donació, fou confirmada per l'Infant Pere el 25 de gener de 1275. El 15 de novembre es torna a confirmar la possessió de Tàrbena, amés de Tarrassa, Gurb i Tagamanent. Curiosament en el mateix 1275 l'alcaid de Tàrbena era Bernat de Cascails, cavaller de Berga, senyoriu de la família Saga, qui es va veure embolicat en un afer de faldes, en el 1269 fou acusat d'adulteri amb la dona del senyor de Berga, es va veure obligat a combatre en batalla amb el senyor ofès, no obstant Jaume I li dona la seva protecció i el nomena alcaid de Tàrbena.

Sibil·la de saga acompanya al rei fins a la seva mort, el 1276. En el 1311 afavorí la fundació del priorat pobletà de Natzaret a Barcelona. En el 1320, en el seu testament disposa la fundació del convent de monges dominicanes de Montsió. Aquet mateix va finir, fou soterrada a la Capella de Santa Margarida, que ella havia fet construir en l'església de santa caterina dels dominicans.

Per la nevada Aitana

Video d'un recorregut per la serra Aitana nevada. l'Aitana, amb els seus 1558 metres, és la muntanya més alta de les comarques del sud del País Valencià. Des de les seua altura podem contemplar la majoria de les serres de les muntanyes d'Alacant i la seua costa.

Serra:

El cavaller Pere Serra, natural de Montpeller, participà en la conquesta de Mallorca, sota les ordres de Jaume I, com a premi va rebre donacions en l’illa. Sebastià Serra, natural de Santa Margarida i casat amb Damiana Rainers, arribà a Tàrbena el 14 de desembre de 1611. El 16 de gener de 1620, a Tàrbena, va nàixer la seva filla Antonia Margarida. Actualment aquest cognom és força estes per tot el Principat, el país valencià i les Balears, també trobem la variant “serres” a Berga, Gandesa, etc.

Etim del llati sĕrra* amb el significat de “ Eina consistent en una fulla d'acer proveïda d'una sèrie de dents agudes en una de les seves vores, subjecta a un mànec o bastidor, i que, moguda reiteradament cap envant i cap enrera, serveix per a tallar fusta, pedra, ferro, ossos, etc.”.

Escut d’armes:

En un camp d’atzur, una serra de fuster de color natural.

Unió Músical Tárbena amb Nerajazz Espectáculos

Antropònims (II).

Malnoms:

Cova d'en Nardo:

Possiblement es tracte de l'abreviació de Bernardo, que també podria fer referència a la planta olorosa que rep el nom de nard.

Cova d'en Poret:

Poret és una grafia antiga de porret “tumor dur produït en les cames dels animals de peu rodó i dels ocells”. Ètim del llatí porigo* “mena de ronya.

Foia des Gavatx:

Cap la possibilitat que es referisca a afrancesat o a França; que lo més provable és que siga un mallorquinisme on gavatx és “ Bossa o dilatació de l'esòfag en la part inferior del coll de les aus” a siga “el pap”.

Fonteta des Rafels:

Plural del nom propi Rafel. Ètim, del nom bíblic Raphael, que és el d'un arcàngel i prové de l'hebreu Raha-El, que significa “medicina de Déu”.

Mostatxot, es:

Tal vegada fa referència a la grandària del mostatxo, “bigoti”; que també podria referir-se a una “peça de pasta dolça, de forma circular, composta de farina, oli, sucre i ou, i cuita al forn”, el nom de la qual és mostatxót.

Pla d'en Sabata;

Amb que sembla fer referència al calçat, lo més provable es que es tracte d'un figuratiu amb el significat de “beneitot, imbècil”. També és un cognom existent a Barcelona, Balsareny, Igualada, Avià, València, etc.

Llometa d'en Soria:

Lo més provable és que faja referència al ciutat castellana; que a en la variant dialectal tortosina, sòria ve a significar “Cosa extravagant i poc fonamentada”.

Olivera d'en Cota, s':

A Mallorca “vestit de burell, llarg fins als genolls, amb mànegues i botons davant, que els homes mallorquins portaven fins a mitjan segle XIX”.

Pouet d'en Camarà:

No m'ha sigut possible esbrinar cap significat per aquet mot.

Antropònims (I).

Entre els topònims que ens diuen qui era el seu propietari (antropònim), en trobem de tres classes. N'hi ha ú que ens dona el nom i cognom, altres sols el nom, el cognom i el mal nom.

Nom i cognom:

Tossal d'en Miquel Monjo:

Propietat d'en Miquel Monjo, qui va arribar a Tàrbena al 1621.

Noms

Cova d'en Severino:

Castellanització del nom propi, d'home, Severí. Ètim del llatí severinus*, nom de sant.

Fonteta des Jordi:

Nom propi d'home. Ètim del llatí Georgius* (del sant màrtir de Capadòcia.

Pontet d'en Tòfol:

Propietat d'un Tòfol, reducció del nom d'home Cristòfol. Ètim. del llatí Christophorus*, nom propi d'un sant, que en grec significa ‘portador de Crist'.

cognoms:

Cas Ivanyes:

Propietat de Jeroni Ivanyes, poblador mallorquí que es va assentar el 14 de desembre de 1611. Actualment es un caseriu, que compta amb una font d'aigua, llavadors i bassa per al reg de la comunitat de regants de la partida.

Foia d'en Soler, Sa:

Sembla que estem davant la propietat d'algun cognominat Soler. Aquet cognom es troba per tot l'àmbit lingüístic.

Ètim, del llatí solarium* lloc solejat.

Foieta d'en Vila, sa:

Propietat d'en Jaume Vila, poblador mallorquí del 14 de desembre de 1611. Ètim, del llatí villa*, casa de camp, i en el llatí tardà, llogaret, aplec de cases.

Font d'en Guardiola:

Propietat d'alguns dels dos Guardioles, Joan, arribat al 1610, i Antoni, arribat al 1611. Ètim, diminutiu de Guàrdia, que ve del germànic wardja.

Font d'en Serra:

Propietat de Sebastià Serra, poblador mallorquí de 1611. Ètim, del llatí serra*, eina per a tallar fusta. Miquel Benejam

Fonteta de Benexam:

Propietat de Miquel Benejam, poblador arribat al 1616.

Fonteta en Mas:

Propietat d'un dels dos Mas que van arribar al 1610, Bertomeu i Bernat. Ètim, del llatí mansu*, casa de camp om habiten els conradors d'una finca rustica,

Pla d'en Moragues:

Propietat de Miquel Moragues, arribat al 1620.

Na Berenguera Alfonso de Molina.

Na Berenguera Alfonso de Molina, era filla de l'Infant Alfons i per tant neta d'Alfons IX de Lleó. Alguns la fan ser filla il·legítima, altres en canvi la fan nàixer de Violante Manuel, quarta esposa de l'Infant Alfons. Jaume I, es va enamorar de la infanta Berenguera, però estava, legalment casat amb la navarresa, Teresa Gil de Vidaure. Llavors va intentar que el papa, Climent IV, anul·les el matrimoni, al·legant que la seva esposa estava malalta de lepra. El papa, que va reconèixer que no era un autèntic matrimoni, no va donar l'anulació emparant-se ne que el matrimoni havia segut consumat i beneit amb dos fills. A pesar de la negació papal, el Conqueridor i Barenguera acordaren un pacte de concubinat, pel qual promet donar-li a la noble castellana 30.000 florins d'or :“los cuales vos damos por razón del acostamiento que hacéis con nos e nos con vos”. Na Berenguera Alfons de Molina va nomenar hereu dels bens que posseïa al regne de Galícia a Jaume I. Na Berenguela va finir al 1272 a Narbona.

Possessions de Berenguera al País Valencià:

El rei Jaume I el 4 de maig de 1268 fa donació a la seva dilecta dama Na Berenguela Alfonso dels castells de Tàrbena i Xaló, amb els seus termes i alqueries. Del castell de Xaló: Atrayello, Benjuagi, Alquellelin (Alcalalí), Muscayra (Mosquera), Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allybayt (Lliber), Cotar (La Cuta), Duran, Benixaloni, Arahal, Albayren; del castell de Tàrbena: Allanz (Llenes), Albignen Binyent), Axaut, Algar (l'Algar) et Santa Ylla (Sentinilla) et Cayllosa (Callosa). El 10 de març de 1269 l'Infant Pere confirma la donació del castells de Tàrbena i Xaló, així com el de Carrícola. El 21 d'agost de 1270 rep en franc i lliure alou els castells, viles, termes, alqueries i pertinències d'Orxeta, Serra, La Mola, Finestrat i Torres. Al març de 1271 l'Infant Pere confirma a Berenguera Alfonso com a senyora de Tàrbena, Xaló, Carrícola, Onda, Moixent i Finestrat amb la fortalesa de Serra.