Na Berenguera Alfonso de Molina.

Na Berenguera Alfonso de Molina, era filla de l'Infant Alfons i per tant neta d'Alfons IX de Lleó. Alguns la fan ser filla il·legítima, altres en canvi la fan nàixer de Violante Manuel, quarta esposa de l'Infant Alfons. Jaume I, es va enamorar de la infanta Berenguera, però estava, legalment casat amb la navarresa, Teresa Gil de Vidaure. Llavors va intentar que el papa, Climent IV, anul·les el matrimoni, al·legant que la seva esposa estava malalta de lepra. El papa, que va reconèixer que no era un autèntic matrimoni, no va donar l'anulació emparant-se ne que el matrimoni havia segut consumat i beneit amb dos fills. A pesar de la negació papal, el Conqueridor i Barenguera acordaren un pacte de concubinat, pel qual promet donar-li a la noble castellana 30.000 florins d'or :“los cuales vos damos por razón del acostamiento que hacéis con nos e nos con vos”. Na Berenguera Alfons de Molina va nomenar hereu dels bens que posseïa al regne de Galícia a Jaume I. Na Berenguela va finir al 1272 a Narbona.

Possessions de Berenguera al País Valencià:

El rei Jaume I el 4 de maig de 1268 fa donació a la seva dilecta dama Na Berenguela Alfonso dels castells de Tàrbena i Xaló, amb els seus termes i alqueries. Del castell de Xaló: Atrayello, Benjuagi, Alquellelin (Alcalalí), Muscayra (Mosquera), Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allybayt (Lliber), Cotar (La Cuta), Duran, Benixaloni, Arahal, Albayren; del castell de Tàrbena: Allanz (Llenes), Albignen Binyent), Axaut, Algar (l'Algar) et Santa Ylla (Sentinilla) et Cayllosa (Callosa). El 10 de març de 1269 l'Infant Pere confirma la donació del castells de Tàrbena i Xaló, així com el de Carrícola. El 21 d'agost de 1270 rep en franc i lliure alou els castells, viles, termes, alqueries i pertinències d'Orxeta, Serra, La Mola, Finestrat i Torres. Al març de 1271 l'Infant Pere confirma a Berenguera Alfonso com a senyora de Tàrbena, Xaló, Carrícola, Onda, Moixent i Finestrat amb la fortalesa de Serra.