El moviment republicà a Tàrbena (3).

Els partits republicans a Tàrbena.
Partit Republicà possibilista: Partit que va fundar Emilio Castelar Ripoll en 1876. El possibilistes van centrar el seu programa en la consecució del sufragi universal, per la qual raó acceptaven les institucions monàrquiques. En el 1879 canvia de nom i va passar a denominar-se Partit Demòcrata Possibilista
Com a possibilistes trobem a Salvador Joan Pérez i Ramon Ferrer Guardiola de callosa: Josep Molines Ripoll i Vicent Soliveres de Tàrbena. Francesc Ferrer Ferrer de Bolulla.
Partit Republicà Progressista: Partit creat a partir de l'entesa entre Salmeron i Ruiz de Zorrilla, que va iniciar el seu camí per l'agost de 1876.
Republicà progressista va ser a Tàrbena Josep Monjo Montaner.
Partit de Fusió Republicana: partit creat a partir de la fusió de centralistes, federals orgànics, federals de Vallès i Ribot i progressistes el 30 de maig a Madrid. Prèviament va haver-hi una assemblea regional a Xàtiva, 22 de març, on es van reunir els republicans del tot el país.
Fusionistes foren Saturni Soliveres Salvà de Tàrbena; Batista Ferrer Morant de Bolulla; Domingo Tomàs Pont de Castells; Pere Gil Ferré de Xaló; Vicent Plana Ferrando de Callosa.
Unió Republicana: Creat en setembre de1934, per la fusió de varis grups radicals: EL Partit Radical Demòcrata, Esquerra Radical-Socialista i el Partit Radical Socialista.
Representant de la Unió Republicana a Tàrbena trobem a Hermenegildo Pont Monjo.

El riu Algar en perill.

El riu Algar en perill.

El ministeri de Medi Ambient, te inclòs dins del “Poyecto Agua”, un projecte de millora de l'abastiment d'aigua urbana a la Marina Baixa. El dit projecte preveu la construcció d'una nova conducció que enllaçaria amb la xarxa comarcal d'abastiment.
L'Ajuntament de Callosa s'oposa al projecte, al qual presentarà al·legacions. Segons l'ajuntament callosí la presa de la nova conducció es farà justa bans de les preses que tenen algunes comunitats de regants; preses que tenen drets històrics.
El riu Algar és un riu curt que naix i desguassà en la mateixa comarca de la Marina Baixa. Per lo tant és un patrimoni natural nostre. Els rius naixen a les muntanyes i moren en la mar, així ha segut sempre, i així ha de ser sempre. Si l'Algar es fa mal be, tots els que viuen a la Marina Baixa, perdran part del seu patrimoni. Una pèrdua que du implícita una sèrie de pèrdues, que seran irrecuperables. Estan en perill els conreus, amb la conseqüent pèrdua d'arbrat, el pulmó verd. Amb el canvi en l'economia comarcal, que açò suposaria, i com no en la pèrdua d'una senya d'identitat per a tota la comarca, el nispro. A més de les pèrdues culturals, i la més important la de l'idioma català. Per que no mos enganyem, el pla d'abastiment urbà, és per a abastir als nous plans urbanístics. Amb la destrucció del paisatge, que du implícit, així com l'augment de la població forana, estrangers i estatals.

Fonts de la noticia:
Diari: Información: http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1964&pIdSeccion=16&pIdNoticia=605773&rand=1172295888022

Diari: El Mercantil Valenciano ( Levante mai): http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3448&pIdSeccion=17&pIdNoticia=275648&rand=1172292067811

Ferrer:

Ferrer:

Pere Ferrer va arribar a Mallorca en la conquesta, i va ser heretat en el lloc d’Anadalmoaden; en la mateixa època, també es van establir Peli i Sanxo Ferrer, possiblement aragonesos. El primer Ferrer en arribar a Tàrbena fou Joan Ferrer, el 35 de desembre de 1610, casat amb Margarida Frabega, el 2 de juliol de 1621 van tenir una filla, de nom Isabel Maria Ferrer Fabrega. El 27 d’agost de 1616, es va assentar Bernat Ferrer, casat amb Joana Dalmau, el 3 de desembre de 1623 van tenir una filla, de nom Joana Ferrer Dalmau. Actualment és un cognom força estès per tots els Països Catalans. Aquet llinatge apareix sovint escrit com a Farré en el català oriental i occidental.
Etimològicament ve del llatí férrariu, amb el mateix significat.
Escut d’armes
En fons vermell, tres bandes perfilades d’or.

Armes dels Ferrer de Mallorca, segons el manuscrit de J. Bover.

El moviment republicà a Tàrbena (2) .

La sublevació republicana de Guadalest:

El 28 d'octubre de 1848 un grup de 35 republicans, acabdillats per Llorenç Carreras de Castell de Castells, van prendre el Castell de Guadalest. El comandant general de la província d'Alacant, Manuel González del Campillo, que llavors estava en El Patró (Vall de Gallinera), va ser informat de l'assalt i que havien fet presoners al comandant d'armes d'Altea, Miguel Orozco, al tinent dels carrabiners, Antonio Oraeta i a un carrabiner ras. Gonzales Campillo, al cap davant de quatre columnes, que estaven amb ell, acompanyat pel regiment “del Infante”, que llavors es trobava a Alcalà de la Jovada (Vall d'Alcalà), es van dirigir cap a Guadalest. Mentre tant a Benimantell els esperaven els carrabiners, sota les ordres de Juan Martín Armedo; un contingent de la guàrdia civil, manat per capità Mateo Bregues; paisans enviats pel corregidor de Callosa i altres paisans reclutats pel cap civil de la Vilajoiosa José Tohus.
A les 12 de migdia del 29, es va donar l'assalt al Castell de Guadalest. Els carabiners van entrar dins del castell per la casa de Carles Orduña*1; mentre que la guàrdia civil atacava per la torreta de la dreta. L'asalt es va saldar amb 14 republicans morts, i els altres 21 fets presoners, i afusellats de manera immediata. Els passats per les armes son: Llorenç Carreras, Miquel i Francesc Verdú, Antoni Peiró, Miquel i Antoni Romà, de Castells; Francesc Paput, Antoni LLopis, Vicent i Francesc Vicent Pérez, Jaume Mora, Baptistes Domènec, Josep Cervera, Vicent i Pere Poquet, Andreu Guardiola, Joaquim Berenguer, de Parcent; Antoni Lledó i Miquel Monjo, de Tàrbena, i a Josep Soler de Pamis. Les armes utilitzades pels revoltats foren: 7 fusells anglesos, 2 fusell als que els mancava la caixa, 2 fusells inutilitzats, 5 baionetes angleses i 18 escopetes.

*1- Segons la declaració de Juan Martín Arnedo, cap dels carrabiners van entrar per “la espalda de la casa que ocupa en el mismo castillo el propietario de el D. Carlos Orduña”.

Cifre/Sifre

Cifre/Sifre.
Cognom originari de Girona , que va passar a les Balears de mans de Ramon Cifre, natural de Lleida, que va ser heretat per Jaume I a Pollença. El primer Cifre en arribar a Tàrbena fou Jaume Cifre, casat amb Coloma Durana Rosellona, van tenir una filla , que va naixèr al 1621, de nom Maria Coloma Cifre Rosellona. Desprès arribà un altra família, formada per Joan Sifre i Coloma Bausa, que van tenir un fill, en el 1625, de nom Joan Sifre Bausa. Actualment és un llinatge existent a Almassora, Castelló de la Plana, Vila-real, València, Alzira, Algemesí, Tàrbena, etc.
Etimològicament el cognom Cifre ve del nom personal d'origen germànic Sigfrid.
Escut d'armes.
En un camp d'or un xiprer arrancat de color natural

Armes dels Cifre de Mallorca segons el manuscrit de J, Bover.

ELS CIFRE A MALLORCA.

El moviment republicà a Tàrbena (1) .

La conspiració de Tàrbena:

El 15 de novembre de 1842 la Ciutat de Barcelona va ser l'escenari d'un moviment revolucionari i republicà. El 16 es va constituir una Junta Popular Directiva Provisional, presidida per, el valencià, Joan Manel Carsi, redactor de “El Republicano”. Aquesta experiència va acabar amb el bombardeig de la ciutat catalana del 3 de desembre, que es va saldar amb cent morts i nombrosos ferits.
El 20 de novembre de 1842 a València, ciutat, va haver-hi un alçament republicà, paral·lel al de Barcelona, però que sols aguantà un dia. En el 1844, a Alacant, Pantaleón Bané, va acabdillar un alçament; el 8 de mars va ser afusellat, juntament amb vint-i-cinc companys seu. Al febrer de 1488 a Paris esclata una revolució, que instaura la segon república. De manera rapida, aquesta revolució, s'escampa per tot Europa: Berlín, Viena, Praga, Budapest, Roma, etc. A l'estat espanyol hi han petits alçaments en algunes ciutats.
Mentre tant Tàrbena va ser elegit com el lloc on Joan Baptista Escrig, natural d'Orxeta, estiguera reclòs en la seu desterrament de la València. El 18 d'abril s'ordena la seva detenció per a desterrar-lo a una zona més llunyana, lluny dels seus amics que no paren de conspirar. El 29 arriba a Tàrbena la guàrdia civil per a detenir-lo. Però Escrig aconsegueix escapar. Llavors s'obri una investigació, duta a terme pel corregidor de la Vilajoiosa. Segons l'informe de la investigació, efectivament, a Tàrbena, Escrig s'havia reunit amb certes persones, que planejaven un alçament combinat amb altres llocs del sud valencià. Les persones que acudeixen a les reunions eren: Josep Olivares de Berniarbeig; Jaume Boronat, de Calp; Cosme Jorro, d'Altea; Josep Ignaci Barber, d'Altea; Jeroni Llorca, de Finestrat; Josep Llorca, d'Orxeta; Marcelino Morant, de Bolulla; un fill de Carreras d'Alacant; Valerià Barber, de Pedreguer i Francesc Salvà Pont, de Tàrbena i Joan Baptista Escrig, el cabdill. Molts d'ells van ser detinguts, i van ser absolts pel jutjat de Dènia.
A principis de maig, a Pego, hi ha un alçament acabdillat per Joaquim Antoni Sendra “El Majoral de Pego”, i es declara l'estat de siti a tota la província d'Alacant. Es va donar batalla en les immediacions de la serra Almiserà, on el general Boiguez els va derrotar, i es va ordenar la cerca i captura de Manel Carsi*1, Joaquim Antoni Sendra, de Pego; Josep Pastor, de Pego, Pere Antoni Ivars, de Pego; Joan de la Creu Fernández, de València; Josep Olivares*2 (pare) i Josep Olivares (fill), tots dos de Beniarbeig; Pasqual Ferrer, veterinari d'Ondara; Valerià Barber, advocat de Pedreguer; Francesc Ripio, metge a Altea; Joan Baptiste Escrig, Miquel Jorro Such I Antoni Savall.
Al mateix temps a Alacant es va desmantellar una acció que pretenia prendre el castell de Santa Barbera. Aquet, intent, d'alçament estava acabdillat per Manel Carreras Amérigo, que comtava amb el suport del regiment “del Infante” i del regiment de “la Habana”; amés de nombrosos paisans. En el consell de guerra, celebrat a Alacant, es va condemnar a mort al militars: Nicolas Narváez, sargent primer; Antonio Peñarrrubia, Antonio Cienfuegos, José Sedane, Felipe Fuente, Valentin Sàez, José Sanchez de la Orden i Victor de Orive, tots ells sargens segons. I als paisans: Manel carreras, Antoni Pastor i Pasqual Plana. Amés de les condemnes a Antoni Brian, deu anys de presó; Francesc Liminyana i Agustí Baeza a sis anys.

*1-Podria tractar-se de Joan Manel Carsi, el mateix de la rebel·lió de Barcelona de 1842
*2- En negreta el noms de persones que van participar en les reunions a Tàrbena.

Calafat.

Calafat:
El cognom Calafat és originari de Santa Margarida (Mallorca) i Maó (Menorca), on va arribar al segle XIV, possiblement provinent de Catalunya. El cognom va arribar a Tàrbena en el 1629, de la ma d' Andreu Calafat, nascut l'illa de Mallorca. Actualment és un llinatge existent a Alaró, Alcúdia, Andrax, Capdepera, Campos, Lluchmajor, Valdemossa, Palma Mallorca (Illa de Mallorca); Ciutadella, (Illa de Menorca); Bolulla, Callosa d'en Sarrià, Millena, Vall d'Ebo, Vall de Gallinera (País Valencià), etc.
L'etim del mot calafat, sembla ser grec antic kalaphatein, que va passar a l'àrab, en la forma / kalfata/, de la forma àrab te l'origen el verb “calafatar” i el substantiu “calafat”.
Escut d’armes:
En el camp vermell un gos llebrer d'or amb un collar de ferro.