Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris territori.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris territori.. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de juliol del 2012

Jornades espeleològiques de 1968, Bijauca.


 Durant l'abril de 1968 la vall de Bijauca va acollir les 2º Jornades Espeleològiques de la Regió Valenciana, eren temps del dictador Franco i aquesta era l'única denominació permesa com a nom del País Valencià. La tria d'aquesta vall, per a les Jornades, ve donat pel fenomen del carst, per bé que el relleu càrstic és més evident al cim de s'Ombria des Avencs, indret on fins avui s'han localitzat una trentena de cimes o avencs així com altres fenòmens geològics típics del carst.
 Aquestes jornades foren organitzades pel Grup d'Espeleologia del centre Excursionista d'Alacant i dirigides pels seus membres: Jaime Carbonell, Adolfo Pla, Antonio Savall i José Alfredo.
      Entre el 11 i el 14 d'abril es dugueren a terme les activitats programades. El grup espeleològic va explorar i cartografiar sa Cova del Somo, al terme de castells, sis avencs a s'Ombria des Avencs, coneguda en el món espeleològic com a Penya Mèdoc, i es avencs del Flare, a sa Solana de Bijauca.
    El grup arqueològic, per la seva banda, va efectuar un tast a sa Cova de Dalt, traient a la llum diferents materials, lítics i ceràmics, així com un fragment maxil·lar humà. En el 1969 l'Instituto d'Estudios Alicantinos publicà l'article.” El Yacimineto neolitico de la Cova de Dalt-Tárbena”, signat per I. Sarrión qui formà part del grup arqueològic.

dijous, 14 de juny del 2012

Entrevista a Manel Arcos, estudiós del bandolerisme a les terres de les Comarques Centrals, a Ràdio Pego.

Entrevista a Manel Arcos, estudiós del bandolerisme a les terres de les Comarques Centrals, a Ràdio Pego al programa "Pego, Paris i Londres". A més us aconsello llegir el seu interessant bloc "La Senda dels Lladres".  i també els seus llibres: "La senda dels lladres. Bandolerisme al voltat de la serra de Mostalla (1806-1839)". "El Tio Joan de la Marina. Un bandoler d'Ador em terres del Xúquer i Túria (1851-1878)" i "Acabaren com Camot. Bandolerisme en la Governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833)". 

 

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Una llengua que camina (Octubre 2011 - Documental TV3)

 Amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià, el proper 9 d'octubre, "El documental" estrena "Una llengua que camina", un treball que mostra l'estat de salut del valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics que van participar a la diada del 2010 en les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en Valencià.

dijous, 2 de juny del 2011

Defensant la terra al País Valencià

Reportatge emes a la TV3, una mostra de per que no mos deixen veure el canals de la Corporació Catalana de Televisió al País Valencià.


dissabte, 30 d’octubre del 2010

LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA

LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA - VIC - Rècord Mundial de participació

dijous, 16 d’agost del 2007

Agressió al paratge dels Xorros i a la font dela Reganyosa (Bolulla):

El PP denúncia la destrucció d'una àrea recreativa per a fer un balneari

El Partit Popular de Bolulla ha denunciat davant del Servici de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil, Seprona, la destrucció d'una àrea recreativa construïda per la Diputació Provincial en la partida dels Xorros per a la fer un balneari. L'Ajuntament de Bolulla, segons va reconèixer . Les obres de tal vial han invadit el llit del riu Bolulla, destruint el camí original d'accés a la mencionada zona recreativa, cegant sèquies del sistema de reg de la zona que aporten les aigües de les fonts de La Reganyosa i Els Xorros i deposi tant runes en el paratge, segons consta en la denúncia. Agents del Seprona van realitzar dimarts passat un informe per a elevar-ho al Jutjat d'instrucció per si les actuacions foren constitutives d'un presumpte delicte ecològic. La denúncia formulada pel portaveu del grup popular, Gaspar Vivó, ha sigut igualment remesa a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda per si de les actuacions en la partida dels Xorros pogueren igualment vulnerar la normativa sobre paratges naturals, i al propi Consistori. En la denúncia, Gaspar Vivó, assenyala que en les obres s'han destrossat nombrosos arbres, alguns d'ells exemplars de garroferes centenàries i pins. L'escrit fa insistència en la destrucció de l'àrea recreativa que comptava amb paellers, dutxes, un parc infantil i bancs per a l'acampament dels visitants. En les obres s'ha destruït igualment el camí d'accés a l'àrea d'oci, amb paviment de ciment.


El primer tinent d'alcalde de Bolulla, Antonio Carratalá, va reconéixer a
este diari que les obres les havia escomès el propi Ajuntament, «per compte de l'empresa i va explicar que el camí que s'havia obert era per a, en el seu dia, poder transportar els exemplars de garroferes que hi havia en la zona per a poder tornar-los a trasplantar.


La construcció d'un balneari a Bolulla dividix als dos partits amb representació municipal i al propi poble. Mentres que el PSOE, qui va obtindré l'Alcaldia per sorteig al produir-se un empat de vot en les eleccions, defèn les instal·lacions com el mencionat del balneari com la panacea del futur socioeconòmic del municipi, des del Partit Popular es critica que la concessió a la tardor de 2005 a l'empresa promotora, suposarà la pèrdua del control dels recursos de les dos fonts més

importants del municipi, Els Xorros i la Reganyosa, de la que es nodrix l'abastiment i els regadius del municipi. A pesar de les obres dutes a terme per l'Ajuntament a càrrec de l'empresa promotora, Balneari de Bolulla, les instal·lacions encara no disposen de cap tipus de permís municipal, segons va reconèixer .L'empresa si disposa d'una concessió administrativa des de la tardor de 2006 sobre el dret de superfície d'una parcel·la de 19.300 metres quadrats situada ne la partida dels Xorros, a peu de la muntanya Matapolls per un període de 75 anys. En la parcel·la està situada la font dels Xorros, que entra en la concessió administrativa.


Noticia extreta dels periòdics: El Mercantil Valenciano (mai Levante)

Informacion


Fotografies: Font dels Xorros, abans de la construcció del camí d’accés.

dissabte, 4 d’agost del 2007

Jornades artístiques “Mes del Riu Algar” (maig de 2007).

Durant el mes de maig del 2007 Ecologistes a Acció de la Marina Baixa va organitzar una sèrie d’activitats a Altea, sobre el seu riu l’Algar. Un riu la desembocadura del qual malgrat estar declarada per la Generalitat Valenciana com Zona Humida d’especial protecció, veu amenaçada la seva existència per un mega-projecte urbanístic el qual es troba a les mans de la justícia amb un contenciós administratiu. Són molts els interessos especuladors que amenacen al riu Algar i a tot el poble d'Altea.

Part I

Part II

Part III

diumenge, 25 de març del 2007

L'algar de nou en perill.




L'ajuntament d'Altea i la Generalitat Valenciana ha donat el vist i plau al projecte “Puentes del Algar”. Aquet projecte preveu edificar 5775 vivendes, un camp de golf i quatre hotels. L'actuació es dura a terme en sol agrícola, no urbanitzable, al costat mateix de la zona humida protegida i en zona inundable.
L'empresa urbanitzadora és Altea Futura S.L., societat vinculada amb el, tot poderós, Grupo Ballester, que compta, entre els seus socis, amb Julio Iglesias, amic personal del piròman, Zaplana.

Font: Revista Interviu





Lloc on es preveu la construcció del macro projecte

dissabte, 24 de febrer del 2007

El riu Algar en perill.



El riu Algar en perill.


El ministeri de Medi Ambient, te inclòs dins del “Poyecto Agua”, un projecte de millora de l'abastiment d'aigua urbana a la Marina Baixa. El dit projecte preveu la construcció d'una nova conducció que enllaçaria amb la xarxa comarcal d'abastiment.
L'Ajuntament de Callosa s'oposa al projecte, al qual presentarà al·legacions. Segons l'ajuntament callosí la presa de la nova conducció es farà justa bans de les preses que tenen algunes comunitats de regants; preses que tenen drets històrics.
El riu Algar és un riu curt que naix i desguassà en la mateixa comarca de la Marina Baixa. Per lo tant és un patrimoni natural nostre. Els rius naixen a les muntanyes i moren en la mar, així ha segut sempre, i així ha de ser sempre. Si l'Algar es fa mal be, tots els que viuen a la Marina Baixa, perdran part del seu patrimoni. Una pèrdua que du implícita una sèrie de pèrdues, que seran irrecuperables. Estan en perill els conreus, amb la conseqüent pèrdua d'arbrat, el pulmó verd. Amb el canvi en l'economia comarcal, que açò suposaria, i com no en la pèrdua d'una senya d'identitat per a tota la comarca, el nispro. A més de les pèrdues culturals, i la més important la de l'idioma català. Per que no mos enganyem, el pla d'abastiment urbà, és per a abastir als nous plans urbanístics. Amb la destrucció del paisatge, que du implícit, així com l'augment de la població forana, estrangers i estatals.

diumenge, 10 de desembre del 2006

El PGOU general de Tàrbena.

L'ajuntament de Tàrbena preveu a provar un PGOU que preveu un creixement superior a un 550%, de dur-se a cap aquet pla Tàrbena passaria de 750 habitants a 5.000. aquet pla inclou l'ampliació del casc urbà a base d'urbanitzacions, i alguna més disseminada, com la de la Font Blanca. Per a dur-la a cap esta previst l'eixamplament de les canalitzacions. Part d'aquest pla, sembla, que ja s'ha iniciat, en la partida des Poble Dalt, en el solar que abans estava l'alqueria morisca del Ràfol de Salem, han construït un edifici de 21 vivendes.
Sembla que una voràgine a contagiat als ajuntaments de la comarca de la Marina Baixa, quasi tots els pobles tenen previst l'ampliació del nombre d'habitants en grans quantitats. Aixi tenim que la Vila preveu passar de 32.000 a 137.440; Benidorm de 69.735 a 108.000; Altea ampliarà la seva població amb 21.041 habitants més; Finestrat preveu passar de 5.000 a 50.000; Callosa de 9.000 a 20.000, la Nucia de 15.800 a 23.000; Polop de 4.010 a 14.000; Orxeta de 830 a 10.000; Relleu de 1.000 a 20.000; Guadalest de 200 a 2.000. les poblacions de Benimantell, Benifato, Beniardá, Bolulla, Confrides i Sella, tenen plans més moderats amb un creixement més restrictiu preveuen ampliar l'actual casc urbà.
Font:
Diari Informacion.