dilluns, 26 de novembre del 2007

Tàrbena al segle XVIII, segons Cavanilles.

Tàrbena al segle XVIII, segons Cavanilles.

El científic botànic valencià, Antoni Josep Cavanilles Palop entre els anys 1791 i 1793, I durant vint mesos va recórrer tot el País Valencià. D’aquet viatge va sorgir la seva obra magna “Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, poblacion y frutos del Reino de Valencia”. En la pagina 233 descriu la seva passejada des de Benissa a Callosa, per la serra de Bèrnia, durant aquest trajecte va veure el terme de Tàrbena, aquí teniu la descripció:

“Quise atravesar esa montaña [Bérnia]de norte a sur, y para ello retrocedí hacia el norte hasta la raíces septentrionales de la Solana de Benisa: alli empecé a subir cuestas incomodas por más de una hora hasta el collado que queda entre las dos puntas cónicas del monte, y aunque estaba aun muy distante de la cumbre veía con claridad Cullera y parte del seno Socronense. Empeoraba el camino á cada paso por la multitud de dientes que van deixando los cantos y losas, unas sueltas y otras unidas á las peñas, de modo que en mi juicio es el terreno más incomodo del reyno para viajar, Baxé luego las cuesta meridionales, y atravesé los cerros que median hasta Bérnia, en cuyas raíces del profundo barranco que lo separa del Carrascal de Parsént. Veía muy cerca en las falda elevadas de este ultimo monte á Tárbena, pueblo de 301 vecinos, ocupados en cultivar parte de su término, extendido como dos horas de oriente á poniente entre los de Xaló y Castéll de Castélls, y otras dos entre los de Parsént, Alcalalí y Benigembla, que le caen la norte, y los de Bolulla y Callosa de en Sarriá al mediodía. Es muy quebrado aquel terreno, pero hay sitios pingües, y aguas para regar algunos campos, donde se recogen 1.600 cahices de trigo i otros granos, 250 de maíz, 200 entre judías, garbanzos, habas y lentejas, 1500 arrobas de almendra, 20.000 de algarrobas, 100 de aceite, 12.000 de pasa, 2.000 de higos, 3.000 de cerezas, 400 libras de seda, 1.200 cantaros de vino, y varias frutas para el consumo de la población. Visto de lejos el recinto de esta y lo fragoso de sus alrededores parece imposible sacar de allí tantos y tan preciosos frutos, los quales van en aumento, y a porción el numero de vecinos, que apenas llegaban á 100 en tiempos de los Moriscos, según refiere Escolano, quien llamo Taberna á este pueblo”.

dilluns, 19 de novembre del 2007

Moragues:

Moragues:

Segons Zurita Guillem de Moragues fou uns dels nobles que es va allistar per a la conquesta de Mallorca. No obstant en el repartiment de Mallorca, s'esmenten les alqueries de Moragues i Moraguia. El cognom Moragues arribà a Tàrbena en el 1620, de la ma de Miquel Moragues nascut a Mallorca i casat amb Catalina Jaume. A Tàrbena van tingueren dos fills , Joana Maria nascuda l'1 de setembre de 1620 i Joan Josep, que va veure la llum el dia 12 de setembre de 1622. Actualment aquest llinatge existeix a Girona, Osor, Vic, Olesa de Montserrat, Calella, Barcelona, Alella, Igualada, Albi Borges del camp, Ulldemolins, Valls, Vimbodí, València, Estubeny, Beniopa, Càrcer, Benissa, Xàbia, Vall de Gallinera, Cella, Senija, Mallorca, Tàrbena, etc.

D'ètim incert, es podia considerar el plural de moraga* provinent de l'àrab /muraga/ “incendi”.

Escut d'armes:

En un camp d'or una morera verda arrancada.

*Moraga:

1 f. [BOB] Bolet del gènere Helvella, de l'ordre de les pezizals, amb barret lobulat, en forma de sella de muntar, i cama llisa o irregularment solcada, comestible un cop ben cuit. 2 [BOB] moraga elàstica Moraga de cama llisa i barret ocre pàl·lid (Helvella elastica). 3 [BOB] moraga vera Moraga de barret format per tres lòbuls juxtaposats, blanquinós i llis (Helvella leucopus).

diumenge, 11 de novembre del 2007

Pilota valenciana: Joc i tradició.

Vídeo promocional explicant breument la història, les modalitats i les figures senyeres de la Pilota valenciana.

dilluns, 5 de novembre del 2007

Albicà, Albirèc i Albeura (II) :

Albicà, L':

Aquet nom pertany a una partida rural amb el seu caseriu (ses Cases de l'Albicà), que reben el nom d'una font i bassa (sa Font de l'Albicà). La font es troba a la vora del camí que va de Benissalim a “ses cases de l'Albicà”.

La seva etimologia és àrab, concretament de l'hidrònim /al-birka/, que ha donat el castellà alberca, que significa safareig o bassa. Es dona la casualitat que tant en la Marina Baixa com en la Marina Alta es troba, aquet topònim, amb la seva forma castellana (Alberca).

Albirèc, L':

Partida rural, situada a la vessant nord de sa Solana de Bijauca, en la límit amb el terme de Benigembla, i prop del Cocoll. Es tracta d'una petita vall abancalada, on hi han cabanes i un corral, possiblement d'origen morisc.

Etimològicament, sembla, que ve del plural d'/al-birka/, safareig, que és /al-birak/, els safarejos. Amb, que és més possible posar-lo en relació amb un plural d'/albir/, que vindria a significar els pous. Aquesta definició sembla la més adient, donat que pels voltants hi han alguns pous, així com simes o avencs. A Benimantell, també existeix una partida amb el nom d'Albirèc.

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Albicà, Albirèc i Albeura (I).

Al terme de Tàrbena, trobem tres topònims que sense cap dubte comparteixen etimologia. Açò és l'Albicà, s'Albeura i l'Albirec. En realitat es tracta de variants de d'hidrònim àrab /albir/, açò és “pou”.

Albeura, S':

La fonteta de s'Albeura, és més coneguda, pels tarbenes, com “es Pouet de ses Peres”. Aquesta font es troba al vall de Bixouca, un poquet abans d'arribar a “sa Creueta” (Coll de Bijouca). Es tracta d'una galeria excavada en el vessant del coll, l'aigua es dipositada dins d'un pou de reduïdes dimensions, el sobrants surten del dipòsit per una canella, i que va a parar a un abeurà*. Antigament era utilitzada per a donar de beure als ramats, que abundaven per l'indret.

Com ja hem dit, la seva etimologia és d'origen àrab, i més concretament de l'hidrònim /albir/ “pou”. Concretament de seu diminutiu /al-biura/, que, per tant, ve a significar “pou petit”, pouet en valencià. Cosa que concorda amb l'altre nom, “es Pouet de ses Peres”.

*. Abeurà o abeurador: pica per a abeurar el bestiar. Abeurar: donar beure abundantment al bestiar. El “Diccionari Català Valencià Balear” recull la variant albeurar de l'estàndard abeurar: Donar a beure. Cal dir, que a Tàrbena les dues formes son utilitzades de forma habitual. Açò no contradiu que l'ètim del topònim, siga àrab, amb el significat que hem descrit més amunt.

dissabte, 20 d’octubre del 2007

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Monjo.

Monjo:

Cognom originari de Catalunya des d'on va passar a Mallorca, sent nombrós a Santa Margarida. Els Monjos arribaren a de la ma de Miquel Monjo, casat amb Francesca Molines, a Tàrbena tingueren dues filles Margarida nascuda el 5 de setembre de 1621 i Francesca Simona el 22 d'Abril de 1624. I de Jaume Monjo, casat amb Catalina Armengual, que tingueren una filla Margarida Anna que va naixèr a Tàrbena el 15 de maig de 1621. Aquet llinatge existeix a Cornellà, Pals, Igualada, Martorell, Granollers, Sabadell, Orpí, Barcelona, Anglesola, València, Albaida, Alberic, Cullera, Oliva, Pego, Dénia, Beniarrés, Alacant, Parsent, Mallorca, Menorca, etc. Existeix la variant Monjó existent a Barcelona, Pinell, Arboç, etc.

Ètim del llatí vulgar monicu* variant de monachos* amb el significat d'”home solitari”.

Escut d'armes:

En un camp d'or un globus d'atzur centrat i encreuat de gules.