divendres, 29 de juny del 2007

L'origen del nom de Tàrbena (I).

L'origen del nom de Tàrbena (I).

El nom de Tàrbena el trobem documentat per primera vegada en el Pacte de la Jovada, 1245, sota la forma àrab /hisn Tarbana/, “castell de Tarbana”, per lo tant els àrabs utilitzaven aquesta forma. No obstant, en els “Cantares del mío Cid”, apareix sota la forma portus Tarnan* “port de Tarnan”. Sembla evident que, la forma castellana és una traducció de la forma àrab. En les fonts escrites del primer segle desprès de Crist, en les comarques del sud apareix un riu amb el nom de Tader*, segons Plini, Stader*, segons Tolomeu. Aquest riu sol estar identificat amb el del Segura, pel fet que es sol anomenar juntament amb el riu Alebo*, identificat amb el Vinalopó. No obstant, això, l'Alebo també sol ser identificat amb el Girona o Ebo. Per lo qual cap la possibilitat que el riu Tader fos el riu Algar, i que el nom quedarà fossilitzat en la serva part més alta.

Partirem del la forma àrab, de totes les esmentades més amunt, l'única que és veritable. Amb la forma Tarbana, apareix en els primers documents cristians. D'aquesta trobem les variants llatinitzades de Tarbenam* (1249) en el Llibre del Repartiment; Tarbane, en dos documents de 1278, i ,1286. A partir de 1289, es generalitza la forma Tàrbena.

dilluns, 18 de juny del 2007

Molines

Molines:

Cognom originari de Catalunya, amb casa pairal a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat, de Catalunya passaren a Sardenya i Mallorca. Va arribar a Tàrbena en el 1611 de la ma de Cristòfol Molines, natural de Santa Margalida i casat amb Catalina Estelrich, també de Santa margarida, amb ells va venir els dos fills que ja tenien, Cristòfol i Francisca; el 18 de gener de 1620, va nàixer, a Tàrbena, el seu tercer fill, de nom Pere. En el 1611, també va arribar a Tàrbena Joan Molines.

D’etimologia romana molina, “molí”

Escut d’armes:

En un cap vermell una mola de molí de plata amb la clavilla de sabre.



dimarts, 5 de juny del 2007

Germans Boronat, dolçainers de Callosa d'En Sarrià

Els germans Boronat de Callosa en el programa Arrels de la RTVV. Programa emes el 16 d’octubre de 2005.

dilluns, 28 de maig del 2007

Promontorium Ferrarirum

El geògraf grec, del segle I abans de Crist, Estrabó, en el llibre tercer de la seva “ Geografia”, descriu les costes d'Ibèria. Al referir-se a Dénia diu:”.. es diu Dianio, es a dir Artemisio, que te prop riques mines de ferro, i unes illetes, Planesia i Plumbaria, així com una llacuna marina, al nord, que te uns 400 estadis de perímetre”. Segons Pomponi Mela, segle I desprès de Crist, situa les mines en el Promontorium Ferrarium, sovint identificat en el cap de Nau o el de sant Antoni. Ferraria, o Ferrarium, separava dos golfs, o senus, el Ilicitanus (Il·licità) i el Sucronense (referent al Xùquer).
Els caps de la Nau, Sant Antoni i Sant Martí, conjuntament amb el Motgó, la Solana, Bèrnia i la Serra Ferrer, formen part d'una mateixa entitat geogràfica. Cal pensar, que tot el conjunt rebera el mateix nom, Promontorium Ferraria. Pasqual Mandoz, en el seu “Diccionario Geográfico-Estadístico-historico” (1849), al descriure el Partit Judicial de Dénia diu: “La sierra principal es la de Bernia, part. De Callosa, se estiende hasta el cabo de San Martin, que forma uno de los dos de la bahía de Jabea; esta cordillera se llamó ant. Promontorio de Ferraria o Atalaya de Sertorio, por ser el punto que escogió este célebre guerrero para descubrir las escuadra”.
És més, en el 1562 els enginyers Felip Calvo i Guillem Rojas*1, van explorar la serralada en busca de mines. En el seu informe es parla de varies mines situades a Bènia, l'Algar, Altea la Vella, Morro de Toix, la Solana, el Masserof i Serra Aixa. Amés es destaca l'existència d'una mina explotada pels romans a la Serra Ferrer.

*1-“La villa de Callosa de Ensarria; monografia histórica documentada”. (Vol. II. Pag. 98, 100) Adolf Salvà Ballester. Alacant, 1960.

dissabte, 19 de maig del 2007

Mascaró:

Mascaró:
Cognom originari de Catalunya, més concretament de Barcelona. Va arribar a Tàrbena en el 1624, de la ma de Joan Mascaró; casat amb Joana Plau. El 19 d’octubre de 1625 va néixer el seu fill, Pere Joan Lluís Mascaró Palau. Actualment el llinatge existeix a: Banyoles, Barcelona, Tàrbena, Benimantell, Mallorca, Menorca, etc.
Etimològicament el seu origen ve del nom, en occità, Mascaron, que possiblement sigua una evolució del germànic Mascarius.
Escut d’armes:
1ª-Sobre un cap vermell, un mà amb la palma oberta.






[Fr. X. de Garma].



2º-En un camp verd, una casa d’aurada, acompanyà, al peu, per un gos de plata.


[F. Domènech i R.].

dilluns, 7 de maig del 2007

La pansa a la Marina.

La pansa a la Marina.
Tres reportatges emesos en el programa Arrels del Punt2 de la TVV.
1ª part “ Dénia”, emès el 9/10/2005.


2ª part "L'escaldà", emès el 16/10/2005.


3ª part "El riu-rau", emès el 23/10/2005