dimecres, 3 d’octubre del 2007

Un estudi constata la riquesa de fauna de la Serra de Bèrnia

Localitzen espècies rares com la rata penada orellut gris o en perill com el mussol reial

Un estudi de fauna dut a terme per ABAI (Associació Benissenca antiIncendis) confirma la presència d'espècies de fauna d'un gran valor ambiental i d'espècies protegides en les serres de Bèrnia, La Solana i els Lleus. El projecte s'ha centrat en l'estudi dels mamífers carnívors del LIC (Lloc d'Interés Comunitari) Serra Bèrnia-Ferrer i han participat 15 voluntaris. Entre les espècies catalogades n'hi ha rares com la rata penada orellut gris. També s'ha constatat la presència de rapaços com el mussol reial, que és una au d'hàbits nocturns que està en perill d'extinció, o l'esparver.


A més, de l'observació i les imatges preses amb la tècnica del trampege fotogràfic es confirma la presència de genetes, teixons, fagines i mosteles, encara que les seues poblacions són escasses. Però, a més de constatar la riquesa de fauna d'estes muntanyes, al realitzar l'estudi s'ha comprovat que es continuen utilitzant tècniques de caça no selectives i prohibides com els llaços o el verí. També s'han localitzat gossos assilvestrats abandonats pels seus amos.


L'estudi s'emmarca en la campanya de voluntariat ambiental d'estiu que per segon any consecutiu s'ha realitzat amb el patrocini del programa Volcam de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM).


Este mes també ha finalitzat el voluntariat de prevenció d'incendis forestals que es du a terme des de fa més de deu anys. L'associació, en la tardor, realitza activitats com el control de plagues o la
colozación de caixes de nius i de refugi per als rates penades.

Font El Mercantil Valenciano, (mai Levante).

dimecres, 19 de setembre del 2007

Una família musulmana, Els Ben Ishaq.

Una família musulmana, Els Ben Ishaq.

En els documents cristians, immeditats a la conquesta cristiana, apareixen els afers d'una família musulmana, assentada en les serres que separen les marines, la Xortà i Bèrnia. La família ben Ishaq.

Abu Yahya ben Ishaq:

En el 1245, en el “Pacte de la Jovada” signat per l'Infant Alfons d'Aragó i, el cabdill àrab, al-Azraq, s'esmenta al noble senyor de Castells Abu Yahya ben Ishaq. En aquet document se li fa donació dels pobles de l'Espelda i Petracos, que a partir d'aquets moments passa al terme de Castells. Aquesta menció, sols apareix en la versió àrab. Abu Yahya, va retenir el castell de Castells, i el seu terme, que va ampliar amb la inclusió de l'Espelda i Petracos.

Abu Yahya, va participar activament durant la revolta d'al-Azraq (1248-1258). Fins el 30 de maig de 1258, que conjuntament amb els alcaids de Planes i Pego, va presentar la rendició al rei Jaume I, a Cocentaina. Un dia desprès el Conqueridor assetjava a al-Azraq, en el seu castell d'Alcalà.

Segons l'acte de rendició, Abu Yahya es comprometria abandonar el castell de Castells, a canvi del lliurament de cinc-centes ovelles. El seu fill, Bakrun (Bocor) va rebre un cavall i el nomenament de cavaller.

Muhammad ‘Amr ben Ishaq (Emmenedenecach).

Pel que sembla el rei Jaume I va atorgar una carta sarraïna a l'aljama de Tàrbena, possiblement pel lliurament del castell al final de la revolta d'al-Azraq, 1258. D'ella ens parla Jaume I en un document de 1264, en el qual llegim:” ... carta sarracenis facta...”. Segons aquesta carta, Muhammad havia de compartir les seves possessions amb el seu nebot, Fill d'Abu Yahya, Bakrun.

A l'abril de 1259 s'ordena a mataró, que no moleste a Muhammad, alcaid de Tàrbena, en les heretats que tenia per cessió reial. Al mateix mes va rebre les alqueries de Binyent i Llenes, situades al terme de Calp. Al novembre de 1264 va rebre la custodia del castell de Tàrbena amb la meitat dels seus redits. D'alguna manera Muhammad i el seu nebot Bakrun van acabar posseint, també, el terme del castell de Xaló. La seva sort va acabar al 1268, data en la qual Muhammad i la seva família van ser desterrats del regne de València.

Bakrun ben Ishaq (Bocor).

Bakrun, en els documents Bocor, com hem vist més amunt era fill de l'alcaid de Castells i nebot del de Tàrbena, amb l'últim compartia propietats en els termes castrals de Xaló i Tàrbena. La forma en la qual apareix en els documents cristians, (Bocor) recorden al nom d'un sarraí que cometia bandositats en terres poblades per cristians. El nom del qual era, segons la “Crònica de Desclot” Albocor, qui va morir en un atac a Alzira. De ser el mateix personatge, aquesta seria la vertadera causa de l'expulsió del seu oncle Muhammad, i de la confiscació dels bens que tots dos, i altres mudèjars, tenien en els termes de Tàrbena i Xaló.

diumenge, 9 de setembre del 2007

Alça sapo/ Alça sapet.

Alça sapo/ Alça sapet :

El joc d'Alça sapo, es un joc de xics que es jugava a tota la comarca de la Marina Baixa. El xic que pagava es posa a gates, mentre que altres dos xics s'assentaven a terra, un a cada banda, li posaven les cames per damunt de l'esquena, s'agafaven amb les mans els peus del d'enfront. Al mateix temps que feien força cap avall, deien :- “Alça sapo, si eres guapo”. El que estava a gastes feia força cap amunt fins aconseguir alliberar-se. Els altres dos queien a terra, el que més tardava a alçar-se pagava.

Adolf Salvà Ballester, fa referència a una variant que jugaven les xiques a Tàrbena. Dos xiques es gitaven damunt una manta, panxa avall i els peus d'una contra els de l'altra. Altres dos xiques assentades a terra posen les cames damunt de les gitades, i s'agafaven de les mans, al mateix temps que deien: -“Alça sapet, si eres guapet”. Quant les que estaven gitades aconseguien alçar-se, les que estaven dalt passaven baix.

diumenge, 2 de setembre del 2007

Descens de l’Estret de Bolulla.

Descens de l’Estret de Bolulla, conegut com a Barranc entre Penyes. Un autèntic paradís natural que cal conservar.

dilluns, 27 d’agost del 2007

Marcó.


Marcó:

Cognom originari de Catalunya. Arribà a Tarbena en el 1611 de la ma d'Antoni Marcò, casat amb Francisca Ripoll; a Tàrbena els van nàixer tres fills: Joana Teodora, nascuda el 21 de febrer de 1621; Francisca Paula, nascuda el 24 de desembre de 1624; i Mateu Bonaventura, nascut el 3 de novembre de 1631. Actualment aquest llinatge existeix a Cornellà, Sant Feliu de Gramanet, Marçà, Vilademat, Barcelona, Valls, Montbrió,Altea, Mallorca, etc.

D’etimologia germànica, del nom propi Marcòne, nominatiu Marcho.

Escut d’armes:

Càbriat*, en vuit peces de gules i plata.

*Referent a càbria: Aparell capaç d’alçar grans pesos consistent en dos bigues inclinades cap avant respecte el seu punt de suport i unides en l’extrem superior, de on penja la corriola.

dijous, 16 d’agost del 2007

Agressió al paratge dels Xorros i a la font dela Reganyosa (Bolulla):

El PP denúncia la destrucció d'una àrea recreativa per a fer un balneari

El Partit Popular de Bolulla ha denunciat davant del Servici de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil, Seprona, la destrucció d'una àrea recreativa construïda per la Diputació Provincial en la partida dels Xorros per a la fer un balneari. L'Ajuntament de Bolulla, segons va reconèixer . Les obres de tal vial han invadit el llit del riu Bolulla, destruint el camí original d'accés a la mencionada zona recreativa, cegant sèquies del sistema de reg de la zona que aporten les aigües de les fonts de La Reganyosa i Els Xorros i deposi tant runes en el paratge, segons consta en la denúncia. Agents del Seprona van realitzar dimarts passat un informe per a elevar-ho al Jutjat d'instrucció per si les actuacions foren constitutives d'un presumpte delicte ecològic. La denúncia formulada pel portaveu del grup popular, Gaspar Vivó, ha sigut igualment remesa a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda per si de les actuacions en la partida dels Xorros pogueren igualment vulnerar la normativa sobre paratges naturals, i al propi Consistori. En la denúncia, Gaspar Vivó, assenyala que en les obres s'han destrossat nombrosos arbres, alguns d'ells exemplars de garroferes centenàries i pins. L'escrit fa insistència en la destrucció de l'àrea recreativa que comptava amb paellers, dutxes, un parc infantil i bancs per a l'acampament dels visitants. En les obres s'ha destruït igualment el camí d'accés a l'àrea d'oci, amb paviment de ciment.


El primer tinent d'alcalde de Bolulla, Antonio Carratalá, va reconéixer a
este diari que les obres les havia escomès el propi Ajuntament, «per compte de l'empresa i va explicar que el camí que s'havia obert era per a, en el seu dia, poder transportar els exemplars de garroferes que hi havia en la zona per a poder tornar-los a trasplantar.


La construcció d'un balneari a Bolulla dividix als dos partits amb representació municipal i al propi poble. Mentres que el PSOE, qui va obtindré l'Alcaldia per sorteig al produir-se un empat de vot en les eleccions, defèn les instal·lacions com el mencionat del balneari com la panacea del futur socioeconòmic del municipi, des del Partit Popular es critica que la concessió a la tardor de 2005 a l'empresa promotora, suposarà la pèrdua del control dels recursos de les dos fonts més

importants del municipi, Els Xorros i la Reganyosa, de la que es nodrix l'abastiment i els regadius del municipi. A pesar de les obres dutes a terme per l'Ajuntament a càrrec de l'empresa promotora, Balneari de Bolulla, les instal·lacions encara no disposen de cap tipus de permís municipal, segons va reconèixer .L'empresa si disposa d'una concessió administrativa des de la tardor de 2006 sobre el dret de superfície d'una parcel·la de 19.300 metres quadrats situada ne la partida dels Xorros, a peu de la muntanya Matapolls per un període de 75 anys. En la parcel·la està situada la font dels Xorros, que entra en la concessió administrativa.


Noticia extreta dels periòdics: El Mercantil Valenciano (mai Levante)

Informacion


Fotografies: Font dels Xorros, abans de la construcció del camí d’accés.