dissabte, 4 d’agost del 2007

Jornades artístiques “Mes del Riu Algar” (maig de 2007).

Durant el mes de maig del 2007 Ecologistes a Acció de la Marina Baixa va organitzar una sèrie d’activitats a Altea, sobre el seu riu l’Algar. Un riu la desembocadura del qual malgrat estar declarada per la Generalitat Valenciana com Zona Humida d’especial protecció, veu amenaçada la seva existència per un mega-projecte urbanístic el qual es troba a les mans de la justícia amb un contenciós administratiu. Són molts els interessos especuladors que amenacen al riu Algar i a tot el poble d'Altea.

Part I

Part II

Part III

diumenge, 15 de juliol del 2007

L'origen del nom Tàrbena (III). El sufix bena*, ben*, ena*

Segons Joan Coromines la segon part de mot Tàrbena es d'etimologia ibèrica “ben” o “aben” amb el significat de “penya”. També, podria tractar-se del celta “benna” amb el significat de “conca o coll de muntanya”. Tanmateix cabria la possibilitat que es tractarà de preromà “ena” “casa de”. Sembla evident que el nom va ser donat al tossal, que nosaltres anomenem de Santa Barbera, o al port de muntanya entre aquest tossal i el Serral, l'actual Poble Dalt. Lo més provable, arqueològicament, és que es tractarà del poblat ibèric que hi havia al cim del Tossal de Santa Barbera. Lloc on hi han, documentades, peces ceràmiques ibèriques i campanianes. És el mateix lloc on desprès es van assentar els musulmans, i que va donar origen al castell. Si fora així, es tractaria de l'ibèric “ben”, que en el dialecte àrab-valencià va donar la forma /bina/, amb el mateix significat.

Conclusió:

L'arrel “tar” és un hidrònim, que fa referència a terres pantanoses o aiguamolls. Mentre que “ben” és un orònim, que fa referència a una elevació de terreny. Per tant semblen discordants, i no lliguen dins d'un mateix nom. Clar, Tàrbena, vindria a significar quelcom semblant a “penya d'aigua”. Sembla incoherent. No obstant, si miren be, en les dues vessants del Tossal de Santa Barbera existeixen un gran nombre de fonts, algunes molt afamades com la de Benissalim. És més, a la tardor, quant més sol ploure, desprès de qualsevol temporal, traspua aigua per qualsevol lloc, és a lo que els tarbeners anomenem aiguamolls. Per a arrodonir-ho, resulta que els àrabs anomenaven, a la vessant nord del tossal de Santa Barbera /Bina ar-riyat/ (Binarreal), “penya de l'horta” o ”amb hortetes”; de fet és així, cada font o fonteta, te la seva horteta.

Per lo tant, tenim dos noms de dos èpoques diferents, que venen a significar una cosa semblant. Realment la definició dels dos noms descriuen el lloc, amb ferma fidelitat. Per lo tant, lo més provable, és que el nom de Tàrbena vinga a significar “ la penya que traspua aigua”.

El nom iber deuria de ser “Tarben” o “Taraben”, possiblement aquet nom també fora utilitzat per al riu de l’Algar. Des ser així, seria molt provable que es tractes del riu que les fonts antigues anomenen, Tader, en grec, i Tarebis, en llatí. Riu que es sol identificar amb el Segura.

dilluns, 9 de juliol del 2007

L'origen del nom Tàrbena (II). L'arrel Tar*

L'origen del nom Tàrbena

(l'arrel Tar*)

L'italià Battisti, assenyala que la base toponímica “tar” s'estén per tot el mediterrani, des d'Àsia Menor fins a les costes de la Península Ibèrica. J Vallejo, per la seva banda fa venir la base “tar” del sud de França amb un origen pre-gal, Ja que alguns dels topònims amb “tar” es troben en territori lígur. No obstant, aquesta arrel també es troba al nord de la península, en terres celtiberes, amb un cert origen lígur. Tenim així, la més que provable, possibilitat que aquesta arrel foren introduïts per les invasions indoeuropees que van originar la cultura dels camps d'urnes.

Efectivament, de topònims amb l'arrel “tar” em trobem a Catalunya: Tarragona, Tàrrega, Tarrés, Tarroja, Taradell, Taravaus, Taravil, Tartareu, Targassona, etc.; a l'Occitània francesa: Tarn, Tarbes, etc.; Italia: Tarquinia, Tarent, etc.; fins i tot a Turquia: Tars. També trobem topònims amb l'arrel “tar”, al nord de la Península Ibèrica, a Soria: Tardelcuende, Tarancueña, Tardellas; i a Asturies: Tarna.

Tant Battisti com Vallejo creuen que els topònims de la Mediterrània Occidental son hidrònims que fan referència a terres d'al·luvió, desembocadures de rius, aiguamolls o ports marins. Aquesta amb les variants “tar” a “ter” “tir” “tor” o “tur”, a donat nom de rius coma ara: Tarn (França), Ter (Catalunya), Tirón (Burgos), Noguera de Tor (Catalunya), Túria (País Valencià), etc. No obstant troben, també, els que creuen que l'arrel “tar” és un orònim amb el significat de “pedra” o “turo”: Tardesillas (Soria) curiosament al costat del riu Tera, Tardelcuende ( Soria), Tardajos (Burgos), els dos últims, també a la vora d'un riu. Per últim el cas de Tarna, població i port de muntanya a Astúries es fa venir de “Taranis” deu gal del trò.

Lo més acceptat és que es tracte d'un hidrònim, que fa referència a un riu, en el cas de Tàrbena al riu Algar, al qual els tarbeners anomenem riu de Sacos o Binarreal.

divendres, 29 de juny del 2007

L'origen del nom de Tàrbena (I).

L'origen del nom de Tàrbena (I).

El nom de Tàrbena el trobem documentat per primera vegada en el Pacte de la Jovada, 1245, sota la forma àrab /hisn Tarbana/, “castell de Tarbana”, per lo tant els àrabs utilitzaven aquesta forma. No obstant, en els “Cantares del mío Cid”, apareix sota la forma portus Tarnan* “port de Tarnan”. Sembla evident que, la forma castellana és una traducció de la forma àrab. En les fonts escrites del primer segle desprès de Crist, en les comarques del sud apareix un riu amb el nom de Tader*, segons Plini, Stader*, segons Tolomeu. Aquest riu sol estar identificat amb el del Segura, pel fet que es sol anomenar juntament amb el riu Alebo*, identificat amb el Vinalopó. No obstant, això, l'Alebo també sol ser identificat amb el Girona o Ebo. Per lo qual cap la possibilitat que el riu Tader fos el riu Algar, i que el nom quedarà fossilitzat en la serva part més alta.

Partirem del la forma àrab, de totes les esmentades més amunt, l'única que és veritable. Amb la forma Tarbana, apareix en els primers documents cristians. D'aquesta trobem les variants llatinitzades de Tarbenam* (1249) en el Llibre del Repartiment; Tarbane, en dos documents de 1278, i ,1286. A partir de 1289, es generalitza la forma Tàrbena.

dilluns, 18 de juny del 2007

Molines

Molines:

Cognom originari de Catalunya, amb casa pairal a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat, de Catalunya passaren a Sardenya i Mallorca. Va arribar a Tàrbena en el 1611 de la ma de Cristòfol Molines, natural de Santa Margalida i casat amb Catalina Estelrich, també de Santa margarida, amb ells va venir els dos fills que ja tenien, Cristòfol i Francisca; el 18 de gener de 1620, va nàixer, a Tàrbena, el seu tercer fill, de nom Pere. En el 1611, també va arribar a Tàrbena Joan Molines.

D’etimologia romana molina, “molí”

Escut d’armes:

En un cap vermell una mola de molí de plata amb la clavilla de sabre.



dimarts, 5 de juny del 2007

Germans Boronat, dolçainers de Callosa d'En Sarrià

Els germans Boronat de Callosa en el programa Arrels de la RTVV. Programa emes el 16 d’octubre de 2005.