L'infant Pere, era el setè fill de Jaume el Just i Blanca de Nàpols. Al 1322 va rebre, de son pare, el comtat de Ribagorça, amés de les castells de Gallinera, Pego, Crevillent i la Vall d'Ebo, val de Laguar i el castell de Xaló. Compra el dret de successió d'en Bernat d'en Sarrià, per cent mil sous, sobre els castells de: Polop, Callosa, Castells, Aljubea (Polop), La Mola (Orxeta), Serra de Finestrat, Benidorm, Tàrbena, Confrides, Serrella (Beniardà), Aguilar (Benimantell), Relleu, Cabeço (Relleu), Orxeta, Vilajoiosa i Torres (Vilajoiosa). Els llocs de : Benioma (Beniomer, Beniarbeig) i Albalat (actual Altea). Alqueries de: Ayalt (Aialt, Castells), Santa Illa (Sentinilla, La Nucia), Xitla (Xirles, Polop), Liriet (Benidorm), Matet (Polop), Algar, Paül (Callosa), Xacos (Sacos, Tàrbena i Callosa) , Benigaladi, Murta (Xaló), Benibrasim (Benibraim, Xaló) i Puçol. Amés de l'heretat de Carbonell al terme de Penàguila. Venta confirmada per Jaume II el 15 d'octubre de 1322. Al 1325, darrere al mort de Bernat de Sarrià prengué possessió de tots els seus bens. Al mateix any permuta la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguar pel comtat d'Empúries, per la qual cosa va ser envestit com a comte d'Empúries al mateix any. Es casa al 1331 amb Joana de Foix, a la ciutat de Castelló. L'any 1341 canvia, amb el seu germà Ramon Berenguer, el comtat d'Empúries pels de les Muntanyes de Prades.
El seu germà, Alfons el Benigne, li va encomanar la negociació de la pau entre Sicília i Nàpols, Avinyó 1328. Com a premi el nomenà senescal de Catalunya, al mateix any. Darrere la mort del seu germà es va convertir en conseller i home de confiança del seu nebot, Pere el cerimoniós. Al 1343 participà en l'expedició de Mallorca, contra Jaume Mallorca, i en l'ocupació parcial del Rosselló. Al 1347, lluita contra el monarca mallorquí, quant aquest intentà envair Cerdanya. Arran de la mort de la seva dona Joana de Foix, 1358, es va retirar a al convent de sant Francesc a Barcelona. Va morir el 4 de novembre de 1386, a la ciutat italiana de Pisa, les seves restes foren enterrades en el convent de Sant Francesc a la ciutat de València.
El seu germà, Alfons el Benigne, li va encomanar la negociació de la pau entre Sicília i Nàpols, Avinyó 1328. Com a premi el nomenà senescal de Catalunya, al mateix any. Darrere la mort del seu germà es va convertir en conseller i home de confiança del seu nebot, Pere el cerimoniós. Al 1343 participà en l'expedició de Mallorca, contra Jaume Mallorca, i en l'ocupació parcial del Rosselló. Al 1347, lluita contra el monarca mallorquí, quant aquest intentà envair Cerdanya. Arran de la mort de la seva dona Joana de Foix, 1358, es va retirar a al convent de sant Francesc a Barcelona. Va morir el 4 de novembre de 1386, a la ciutat italiana de Pisa, les seves restes foren enterrades en el convent de Sant Francesc a la ciutat de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada