Biografia.
Les primeres noticies, militars, de Bernat de
Sarrià es remunten al 1286, al servei Jaume de Sicília. En aquest mateix any va ser nomenat almirall. Atacà els estats de la família Frangipani, que tenien com a presoner al príncep sicilià Conradí i lluità contra els angevins. Incendià Astura, fustigà Nàpols, Amalfi, Pasitano, Minori, Magiori, etc.
Al 1291, per la mort del seu germà Alfons, Jaume de Sicília fou nomenat rei d'Aragó. Bernat de Sarrià com a home de confiança del nou rei, Jaume el Just, fou nomenat capità general de l'exercit reial. En el 1298 el rei li encomanà posar-se al servei de Carles d'Anjou, sota les ordres d'aquest atacà Pantelarina, Malta i Gozzo.
A la seva tornada fou nomenat procurador del Regne de Mallorques, així com encarregat de la col·lecta dels impostos en tots els regnes de la Corona d'Aragó. L'1 d'abril del 1300 fou nomenat governador de les terres del Regne de Múrcia, recentment annexionades. En el 1307 tornà a ser nomenat almirall de Catalunya. Al 1309 de li concedí títol de noblesa. En el 1313 renuncià al càrrec d'almirall de Catalunya, passant de nou a Sicília per a defendre-la dels atacs de Robert de Nàpols. El rei Frederic de Sicília el nomena capità General de l'exercit sicilià en el 1316.
De tornada a les nostres terres fou Procurador del Regne de valència, des del 1322 fins al 1329. Al final del regnat d'Alfons el Benigne afavorí la reina Elionor de Castella a benefici de l'infant Ferran i en contra del futur rei Pere III. La reina Elionor el nomena alcaid del castell de Xàtiva. Davant una visita de l'infant Pere a Xàtiva, Bernat de Sarrià, es disposa en defensa, com si d'un atac es tractarà. Per aquest assumpte fou tancat als calabossos dl castell de Xàtiva, lloc on va finir el 30 de desembre de 1335.
Les primeres noticies, militars, de Bernat de
Sarrià es remunten al 1286, al servei Jaume de Sicília. En aquest mateix any va ser nomenat almirall. Atacà els estats de la família Frangipani, que tenien com a presoner al príncep sicilià Conradí i lluità contra els angevins. Incendià Astura, fustigà Nàpols, Amalfi, Pasitano, Minori, Magiori, etc.Al 1291, per la mort del seu germà Alfons, Jaume de Sicília fou nomenat rei d'Aragó. Bernat de Sarrià com a home de confiança del nou rei, Jaume el Just, fou nomenat capità general de l'exercit reial. En el 1298 el rei li encomanà posar-se al servei de Carles d'Anjou, sota les ordres d'aquest atacà Pantelarina, Malta i Gozzo.
A la seva tornada fou nomenat procurador del Regne de Mallorques, així com encarregat de la col·lecta dels impostos en tots els regnes de la Corona d'Aragó. L'1 d'abril del 1300 fou nomenat governador de les terres del Regne de Múrcia, recentment annexionades. En el 1307 tornà a ser nomenat almirall de Catalunya. Al 1309 de li concedí títol de noblesa. En el 1313 renuncià al càrrec d'almirall de Catalunya, passant de nou a Sicília per a defendre-la dels atacs de Robert de Nàpols. El rei Frederic de Sicília el nomena capità General de l'exercit sicilià en el 1316.
De tornada a les nostres terres fou Procurador del Regne de valència, des del 1322 fins al 1329. Al final del regnat d'Alfons el Benigne afavorí la reina Elionor de Castella a benefici de l'infant Ferran i en contra del futur rei Pere III. La reina Elionor el nomena alcaid del castell de Xàtiva. Davant una visita de l'infant Pere a Xàtiva, Bernat de Sarrià, es disposa en defensa, com si d'un atac es tractarà. Per aquest assumpte fou tancat als calabossos dl castell de Xàtiva, lloc on va finir el 30 de desembre de 1335.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada