Tàrbana

Una llengua que camina (Octubre 2011 - Documental TV3)

2011-10-08T20:04:00.000+02:00

Amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià, el proper 9 d'octubre, "El documental" estrena "Una llengua que camina", un treball que mostra l'estat de salut del valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics que van participar a la diada del 2010 en les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en Valencià.

Defensant la terra al País Valencià

2011-06-02T20:42:00.000+02:00

Reportatge emes a la TV3, una mostra de per que no mos deixen veure el canals de la Corporació Catalana de Televisió al País Valencià.

LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA

2010-10-30T12:14:00.000+02:00

LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA - VIC - Rècord Mundial de participació

Darrer diumenge d'octubre

2010-10-26T13:52:00.000+02:00

Dia Nacional- LLuis el Sifoner

2010-10-07T21:12:00.000+02:00

ILLA DE XÀTIVA.

2010-09-19T12:47:00.000+02:00

Un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià.

Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià from Terradelfoc on Vimeo.

Sa serra Ferrer a la viquipedia.

2010-03-12T20:29:00.001+01:00

Veure article a la Viquipedia en català(aqui)

S'Ull de sa Font.

2010-02-01T19:48:00.000+01:00

De lluny

De prop

De més prop

Encara més prop.

Dos retalls de premsa.

2010-01-11T19:44:00.000+01:00

Dos retalls de periòdics de s'Illa de Mallorca, datats a novembre de 2005 i al juliol de 2006, que es meu amic Juan David, de Palma de Mallorca, m'ha fet arribar. Per a vorer-los millor cliqueu d'amunt de ses fotografies.

Bèrnia el 9 de gener de 2010

2010-01-10T11:49:00.000+01:00

És un vídeo de Calesblaves .

Romanç geogràfic del Marquesat- Araceli Banyuls

2009-12-26T11:38:00.000+01:00

Romanç geogràfic del Marquesat, del disc "Ara i adés".

Amaneix a Serrella

2009-11-25T13:56:00.000+01:00

primers rajos de sol sobre la Serra de Serrella. Diumenge 22 de novembre de 2009 a les 20h 25''

Guia de carrers de Tàrbena.

2009-10-19T21:32:00.000+02:00

Aquí teniu una interessant guia de carres, i del terme, de Tàrbena.
Per accedir-hi polsa aquí: Guia de Tàrbena-Geonet

Bèrnia, un paradís a quatre passes.

2009-07-07T18:28:00.000+02:00

Lledó.

2009-06-15T21:45:00.000+02:00

Llinatge procedent de Catalunya, de la vila de Lledó, en el partit judicial de Figueres (Girona). Durant la conquesta passà a Mallorca, a la vila de Campos. Arribà a Tàrbena a principis del segle XVIII, amb el matrimoni Carles Lledó i Magdalena Pla, tots dos de Santa Margalida. El dia 20 de febrer de 1719 bategaren al seu fill, nascut a Tàrbena, Pasqual Lledó Pla. Aquest llinatge s'extingí, els actuals Lledó son originaris de Bolulla. Aquest llinatge actualment existeix a: Celrà, Balsareny, Terrassa, Barcelona, Albi, Castelldans, Tarragona, Reus, Valls, Vallclara, Castelló, València, Algemesí, Dénia, Alcoi, Altea, Benidorm, Alacant, Relleu, Pinós, Monòver, Novelda, Crevillent, Elx, Mall., etc.
Ètim, del llatí vulgar lotone*, derivat de lotus*, fruit del lledoner.
Armes:
En un camp d'or un lledoner arrancat al natural.

Al fons el Vell, primer duc de Gandia.

2009-06-02T20:30:00.000+02:00

Alfons era fill de l'infant Pere de Ribagorça i de Joana de Foix. En el 1359 heretà, de son pare, el senyoriu de Gandia. En el 1355 va rebre el títol de Comte de Dénia, sobre els castells de Dénia, Calp, Altea i altres castells situats a les muntanyes que foren d'en Bernat de Sarrià primer i desprès de son pare, Comte de Ribagorça, a més dels llocs de Garx i Sella.

En el 1336, durant la guerra dels peres, comandà les tropes al sud del Xúquer i dirigí la defensa de València ciutat davant l'atac de Pere de Castella. A Castella ajudà a Enric de Trastamara, qui li disputava la corona al rei Pere el Cruel. Acabada la guerra civil castellana i com a premi al recolzament rebut fou envestit marques de Villena, 1382.

Al 1399 fou nomenat duc de Gandia. El 8 de març de 1043 jurà homenatge i fidelitat vers el rei Martí l'Humà pels castells viles i llocs de: Aiora, Xalans, Cofrents, Altea, Calp, Relleu, Sanxet, Sarra, Benissa, Teulada, Sella, Ifach, Aljubea, Tàrbena, Xarafull, Xeresa i Garx.

A la mort de Martí l'Humà aspira a la successió a la corona aragonesa, no obstant en el compromís de Casp s'optà pel castellà, Ferran de Trastamara. Alfons el Vell morí en el seu palau de Gandia el 5 de gener de 1412.

Vall de Laguart: un paradís a quatre passes .

2009-05-17T11:52:00.000+02:00

Toponims començats per “A”.

2009-05-04T20:01:00.000+02:00

Algepseria, s':
Nom de partida. És una variant dialectal de d'algepsar, com a terreny on abunda l'algeps o casa o corral on hi han forns per a fabricar algeps.
Ètim, de l'àrab /al-jabs/, “el guix”.

Asbardal, Tossal de s':
Tossal que separa les partides de l'Om i Coll de Rates. Fa referència a la seva forma d'albarda, que a Mallorca anomenen “aubarda”, i a Tàrbena a donat asbarda.
Ètim, de l'àrab /al-barda'a/.

Asmoladora, s':
Nom de partida. Es tracta ela variant dialectal d'esmoladora, instrument que serveix per a esmolar eines de tall.

Aspre, S'(d'En Guillem i d'en Xam):
A Tàrbena ho trobem dos Aspres el d'en Guillem i el d'en Xam. Terra aspra: terra magra, que necessita molt de rec i fems per produir.
Ètim del llatí asperu*.

Avenc, s':
Subpartida de Benissalim. Segons la tradició Sa Cova es Moret es comunicava amb una sima, o avenc, situada a sa Penya de Benissalim, vora el camí que baixa a la font, que va ser tapada per que l'últim morisc de Tàrbena no pugues sortir-ne.

Avencs, es:
Turó de Bijouca, on hi ha moltes simes, també conegut com a s'Ombria des Avencs i Penya Mèdoc. .
Etim, sembla que el catalá avenc i l'occità avenc vénen del gàl·lic *abinko-, ‘cavitat subterrània on es reuneixen les aigües' (procedent del celta *abona, ‘aigua'

Guerri.

2009-04-20T13:04:00.000+02:00

Originari d’Osca, que va passar a Murla a finals del segle XV principis de XVI. El 17 de gener de 1857, a la ciutat d’Alger, van contraure matrimoni Bartomeu Guerri Riera, natural de Murla, i Maria Soliveres Soliveres, natural de Tàrbena. El 30 de gener de 1877, també a l’Alger, contragueren matrimoni Sabastià Guerri Riera, natural de Murla I germà de l’anterior, i Isabel Ripoll Soliveres, natural de Tàrbena. Actualment el llinatge existeix a Barcelona, Tarragona, Rubí, Batea, Bot València, Morvedre, Alacant, Parcent, Tàrbena, etc.

Escut d’armes:
En un camp d’or un cabrió de gules sobre el camp tres flors de lis, d’atzur, posades dos dalt i una a la punta.

L'Infant Pere d'Aragó.

2009-03-30T20:19:00.000+02:00

L'infant Pere, era el setè fill de Jaume el Just i Blanca de Nàpols. Al 1322 va rebre, de son pare, el comtat de Ribagorça, amés de les castells de Gallinera, Pego, Crevillent i la Vall d'Ebo, val de Laguar i el castell de Xaló. Compra el dret de successió d'en Bernat d'en Sarrià, per cent mil sous, sobre els castells de: Polop, Callosa, Castells, Aljubea (Polop), La Mola (Orxeta), Serra de Finestrat, Benidorm, Tàrbena, Confrides, Serrella (Beniardà), Aguilar (Benimantell), Relleu, Cabeço (Relleu), Orxeta, Vilajoiosa i Torres (Vilajoiosa). Els llocs de : Benioma (Beniomer, Beniarbeig) i Albalat (actual Altea). Alqueries de: Ayalt (Aialt, Castells), Santa Illa (Sentinilla, La Nucia), Xitla (Xirles, Polop), Liriet (Benidorm), Matet (Polop), Algar, Paül (Callosa), Xacos (Sacos, Tàrbena i Callosa) , Benigaladi, Murta (Xaló), Benibrasim (Benibraim, Xaló) i Puçol. Amés de l'heretat de Carbonell al terme de Penàguila. Venta confirmada per Jaume II el 15 d'octubre de 1322. Al 1325, darrere al mort de Bernat de Sarrià prengué possessió de tots els seus bens. Al mateix any permuta la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguar pel comtat d'Empúries, per la qual cosa va ser envestit com a comte d'Empúries al mateix any. Es casa al 1331 amb Joana de Foix, a la ciutat de Castelló. L'any 1341 canvia, amb el seu germà Ramon Berenguer, el comtat d'Empúries pels de les Muntanyes de Prades.

El seu germà, Alfons el Benigne, li va encomanar la negociació de la pau entre Sicília i Nàpols, Avinyó 1328. Com a premi el nomenà senescal de Catalunya, al mateix any. Darrere la mort del seu germà es va convertir en conseller i home de confiança del seu nebot, Pere el cerimoniós. Al 1343 participà en l'expedició de Mallorca, contra Jaume Mallorca, i en l'ocupació parcial del Rosselló. Al 1347, lluita contra el monarca mallorquí, quant aquest intentà envair Cerdanya. Arran de la mort de la seva dona Joana de Foix, 1358, es va retirar a al convent de sant Francesc a Barcelona. Va morir el 4 de novembre de 1386, a la ciutat italiana de Pisa, les seves restes foren enterrades en el convent de Sant Francesc a la ciutat de València.

Cordeta a amagar.

2009-03-16T20:16:00.000+01:00

Joc d'infants, en què un dels jugadors (el que fa de mareta), amaga una penyora; un tros de corda, un mocador o altre objecte, i els altres jugadors han de cercar-lo. La mareta va donant indicacions d'on es troba la penyora: “gelat!” quant és troba lluny, “calent!” quant s'acosten i “cremant!” quant estan damunt mateix.

El qui la troba, encalça els altres pegant-los cops a l'esquena fins que es refugien a un lloc determinat on no els pot tocar.

La fauna en la toponímia.

2009-02-22T13:41:00.000+01:00

Cabres, Penya de ses:
Situada en el límit dels termes de Callosa I Tàrbena, en la partida de la Rabosa.
Del plural de cabra: “Animal remugant de la família dels cavicornis: Capra hircus L.”
Ètim, del llatí capra*.

Gralles, Penya de ses:
Situada a la vora de sa Muntanya, en el límit amb Bolulla. Lloc on hi ha nombrosos nius de gralles: “Ocell de la família dels còrvids, espècies Corvus corone i Corvus frugilegus, que és molt semblant al corb, però no tan gran, de color violat negrós, amb el bec i els peus vermells i les ungles negres”
Ètim del llatí gracula*.

Matxo, Es:
Nom pel qual es coneix el pic de Bèrnia, en tota la comarca de la Marina. Possiblement es referisca a la seva grandària, o a la similitud que hi ha entre la cresta de Bèrnia i la clenxa dels matxos. Matxo: “castellanisme que s'utilitza com a sinònim de mul”.
Ètim dels castellà “macho”

Pollastre, Penya des:
Situada vora el riu de l'Algar, en la partida de la Rabosa. Pollastre:” Gall jove, des que comença a tenir cresta fins que és capaç de criar”.
Ètim del llatí pullastru*.

Porcs, Cova des:
Cova situada en la partida de Parelles. Plural de porc: “Mamífer ungulat domèstic, del gènere Sus, que té el cos gros, la pell dura, de color blanc o negrós, coberta de cerres, el morro llarg i mòbil, les orelles grans i tombades, les potes de davant molt curtes, i la cua curta i prima; es considera derivat de l'espècie Sus scrofa o senglar, i es cria per a l'aprofitament de la seva carn, que és molt saborosa”.
Ètim del llatí porcu*.
Rabosa, La:
Partida rural actualment dins el terme de Callosa, que és propietat majoritària de tarbenes. Rabosa: “Mamífer de la família dels cànids, espècie Canis vulpes, sinònim de guineu.
Ètim del llatí rapum* amb el significat de ‘cua' fent referencia al castellanisme rabo.

Segue, Es:
Partida rural situada a la vora del Tossal de santa Barberà. Forma dialectal de seguer:” Forat de paret, de roca o d'arbre, ocupat per un eixam d'abelles que hi fan mel, sinònim de vesper”.

Incendi al Puig Campana.

2009-02-07T21:14:00.000+01:00

Vilanova.

2009-01-27T19:01:00.000+01:00

Originari de Catalunya passa a les Balears durant la conquesta. Arribà a Tàrbena de la ma de Pere Joan Vilanova, de la vila de Pollença el 27 d’agost de 1616. Actualment aquest cognom existeix a Palamós, Berga, Arfa, St. Esteve de Castellar, Valls, Vila-real, Alaquàs, Cocentaina, Palma de Mall., etc.

Ètim:
De la forma aglutinada del mot vila nova, que era el nom que en l'edat mitjana es donava als arravals o suburbis que es construïen fora dels murs per ampliar l'àmbit d'una població.

Armes:
En un camp d'or, sis rodelles d'atzur disposats de la següent manera: 1, 2, 2, 1; el cap d'atzur sostingut de plata i carregat d'un castell de plata.

Bernat de Sarrià (II).

2009-01-11T12:17:00.000+01:00

El senyoriu.

L'11 de febrer de 1286, Jaume el Just, com a premi pel servei prestat com a cavaller, cedi a bernat de Sarrià el castell de Confrides. Aquest castell abans va estar sota la custodia de Vidal de Sarrià, pare d'en Bernat. L'1 de setembre de 1290 compra el castell la vila i els ravals de Castell de Castells. El 13 de novembre pel preu de 40.000 sous adquirí la vila de Callosa. També en el 1290, per 25.000 sous compra els castells de Calp i Altea. En el 1294, l'altre almirall, Roger de Lauria el va desposseir dels castells de Calp i Altea. Bernat recorreguí al rei qui el 26 de febrer de 1294ordena que li foren retornats. No obstant en el 1297 Jaume el Just feu donació de per vida dels castells de Calp i Altea a Roger de Lauria. Perdent així Bernat de Sarrià aquestos castells. El 5 de novembre de 1293 en Bernat la comada que l'Orde de Santiago tenia sobre el castell d'Orxeta. El 8 de maig de 1300 atorga carta pobla a la Vilajoiosa, població de nova creació. Darrere la mort de Roger de Lauria s'enceta una disputa pels límits dels patrimonis de Sarrià i Lauria. En una relació d'aquesta disputa, datada en el 1310, Tàrbena comptava com a propietat d'en Bernat de Sarrià.

Bernat de Sarrià contragué noces amb Isabel de Cabrera, al mancar de fills feu donació, al 1321, del seus estats a l'infant Pere comte de Ribagorça. Aquesta donació aprovada per jaume el Just, el 15 d'octubre de 1322 comprenia els llocs, castells, termes i alqueries de: Polop, Callosa, Castells, Aialt, Aljubea, La Mola, Finestrat, Benidrom, Benioma, Sentinilla, Xirles, Lliriet, Matet, Algar, Paúl, Sacos, Benigaladí, La Murta, Benibrahim, Puçol, Albalat, l'heretat de Talvanell del terme de Penàguila, Tàrbena, Confrides, Serrella, Aguilar, Relleu, El cabeço, els drets que tenia sobre Orxeta, Vilajoiosa i Torres, la seva casa al Cap i Casal situada en la parròquia de sant Llorenç, La vall de Gallinera, La vall d'Ebo, Pego, La Vall de Pop i les muntanyes de Garig i Sella.

Bernat de Sarrià (I).

2009-01-04T10:27:00.000+01:00

Biografia.
Les primeres noticies, militars, de Bernat de Sarrià es remunten al 1286, al servei Jaume de Sicília. En aquest mateix any va ser nomenat almirall. Atacà els estats de la família Frangipani, que tenien com a presoner al príncep sicilià Conradí i lluità contra els angevins. Incendià Astura, fustigà Nàpols, Amalfi, Pasitano, Minori, Magiori, etc.
Al 1291, per la mort del seu germà Alfons, Jaume de Sicília fou nomenat rei d'Aragó. Bernat de Sarrià com a home de confiança del nou rei, Jaume el Just, fou nomenat capità general de l'exercit reial. En el 1298 el rei li encomanà posar-se al servei de Carles d'Anjou, sota les ordres d'aquest atacà Pantelarina, Malta i Gozzo.
A la seva tornada fou nomenat procurador del Regne de Mallorques, així com encarregat de la col·lecta dels impostos en tots els regnes de la Corona d'Aragó. L'1 d'abril del 1300 fou nomenat governador de les terres del Regne de Múrcia, recentment annexionades. En el 1307 tornà a ser nomenat almirall de Catalunya. Al 1309 de li concedí títol de noblesa. En el 1313 renuncià al càrrec d'almirall de Catalunya, passant de nou a Sicília per a defendre-la dels atacs de Robert de Nàpols. El rei Frederic de Sicília el nomena capità General de l'exercit sicilià en el 1316.
De tornada a les nostres terres fou Procurador del Regne de valència, des del 1322 fins al 1329. Al final del regnat d'Alfons el Benigne afavorí la reina Elionor de Castella a benefici de l'infant Ferran i en contra del futur rei Pere III. La reina Elionor el nomena alcaid del castell de Xàtiva. Davant una visita de l'infant Pere a Xàtiva, Bernat de Sarrià, es disposa en defensa, com si d'un atac es tractarà. Per aquest assumpte fou tancat als calabossos dl castell de Xàtiva, lloc on va finir el 30 de desembre de 1335.

De Murla a Manhattan.

2008-12-21T12:10:00.000+01:00

Reportatge dels descendents de murlers als Estats Units.

Una bolta per Benigembla.

2008-12-08T13:20:00.000+01:00

Vila.

2008-11-23T12:00:00.000+01:00

D’origen català, que va passar a Mallorca amb la conquesta, en el 1285 trobem documentat a Guillem Vila de Santa Margarida. El 14 de desembre de 1611 arribà a Tàrbena Jaume Vila. Aquest cognom existeix actualment a Celrà, Osor, Vilademuls, Agramunt, Anya, Igualada, Badalona, Barcelona, Ceballar del Comtat, Almassora, Castelló, Ibi, Alacant, Mallorca, Menorca, etc.

Ètim, del llatí vīlla* “casa de camp”.

Armes:

En un camp de gules una vil·la daurada amb una bandera de plata sobre una de les seves torres.

Afusellats i oblidats al Castell de Guadalest. 1848-2008

2008-11-09T12:24:00.000+01:00

Homenatge als republicans afusellats a causa de la "Sublevació republicana de Guadalest".

Bernat i Isabel de Cabrera.

2008-11-02T09:24:00.000+01:00

El 28 d'abril de 1297, Jaume II fa donació del feu de Tàrbena i les seves pertinences a Bernat de Cabrera. En aquesta data, na Sibil·la de Saga encara retenia la propietat sobre el senyoriu, pel fet que la donació feta per Jaume I, 1274, era de caràcter vitalici i Sibil·la encara seguia viva en el 1297. Cal pensar que Sibil·la de Saga, que tenia bones relacions amb els hereus del rei Conqueridor, del qual fou l'ultima concubina, per tal d'evitar que el senyoriu de Tàrbena passarà a la corona aconseguirà que Jaume II fera donació al seu fill Bernat. Cal recordar que na Sibil·la de Saga estigué casada amb Arnau de Cabrera, del qual tingué cinc fills.
Sembla que Bernat de Cabrera va finir abans que la seva mare, ja que durant els últims anys de Sibil·la, aquesta va pledejar amb la seva neta Isabel, filla de Guerau de Cabrera i muller de Bernat de Sarrià, sobre les possessions familiars. Per aquestos motius nomena successor al seu besnét Artal de Foces o de Cabrera. En el 1304 Bernat de Sarrià presenta una requesta a en Jaume de Sant Hipòlit per tal que na Sibil·la de Saga li faci lliurament dels castells de Voltregà, Cabrera i de la fortalesa de sa Bastida, que corresponien a la dot d'Isabel de Cabrera. Aquestes possessions que finalment passaren a l'Artal, quedant el castell i senyoriu de Tàrbena en mans de Bernat de Sarrià i la seva dona Isabel de Cabrera.

La flora en la toponímia.

2008-10-19T12:36:00.000+02:00

Cards, Mallà des:

Situada a Sa Solana de Bijouca.

Plural de Card, nom aplicat genèricament a nombroses plantes herbàcies, generalment de la família de les compostes, però també de les umbel·líferes i de les dipsacàcies, espinoses a les fulles i, moltes, també a la tija, als capítols, etc.

Ètim del llatí carduu*.

Carrascal, Serra:

Nom que rep Sa Solana de Parelles en la seva vessant nord, termes de Parcent i Benigembla.

Lloc poblat de carrasques.

Ètim d'un mot pre-romà *carrasca.

Coscollar, Es:

Partida situada la vessant de llevant del Somo.

Tros de terra poblat de coscolls. A Muro, vora Santa Margalida, hi ha una casa de palles coneguda com Es Coscoiar.

Ètim del llatí cusculiu*.

Figueral, Es:

Partida rural.

Camp plantat de figueres; cast. higueral.

Ètim, del llatí ficaria, “figuera”

Hedrera, Sa Cova de s':

Abric rocós situat al Coll de rates.

Forma dialectal d'heura, Liana de la família de les araliàcies, proveïda d'arrels adventícies per mitjà de les quals s'arrapa als arbres i a les parets, de fulles llises, coriàcies i lobulades, flors en umbel·la i fruits negres en baia, freqüent en indrets ombrívols (Hedera helix).

Ètim, del llatí hedera, mat. sign.

Garrofer de Cinc Cames; Es:

Situat a la partida de Sacos, Possiblement fatxa referència a un antic garrofer de cinc braços o cimals.

Derivat de garrofa, arbre que produeix garrofes

Ètim, de l'àrab /harruba/ “garrofa”.

Garrofer, Font:

Font situada en els vells barris de Benigebell (Placeta Vella) i Benitalma (Es Llogaret).

Ètim, igual que l'anterior.

Matapolls, Es:

Pujol i partida compartida amb Bolulla.

Planta dafnàcia de l'espècie Daphne Gnidium, arbust de troncs drets, ramificats, amb fulles lanceolades linears acuminades, flors blanques en panícula terminal, i drupa ovoide vermella en la maduresa; cast. torvisco, matapollo.

Ètim, compost de l'imperatiu de matar i del substantiu poll.

Murta, La:

Partida, vall i rierol.

Planta mirtàcia de l'espècie Myrtus communis, arbust de fulles persistents, enteres, coriàcies, flors blanques, solitàries, llargament pedunculades, i baia aromàtica, negra blavosa, comestible, anomenada murtó; les branques i fullatge s'empren en enramades de festa; cast. mirto, arrayán.

Ètim del llatí myrta*, mateix significat.

Olivera d'en Cota, S':

Situada al Rafalet. El nom fa referencià a alguna olivera monumental i al seu propietari.

Ètim, del llatí olivaira* i del sobrenom del seu antic propietari.

Om, L':

Partida i barranc, situat prop de Coll de Rates.

Arbre de la família de les ulmàcies, espècie Ulmus carpinifolia, que es fa molt alt, té l'escorça surenca, les fulles alternes, ovals, desiguals i molt dentades, les flors vermelles un poc pedicel·lades i agrupades, i el fruit amb una ala blanca i membranosa; la seva fusta és molt dura i no s'esquerda, i s'empra principalment per a fer braços de carro, carenes i quadernes de nau; cast. olmo.

Ètim, del llatí ulmu*

Peres, Pouet de ses:

Pou amb abeurador, situat a Bijouca.

Possiblement lloc on hi havia una, o varies pereres, amb que també podria tractar-se de la accepció que fa referència a pedra, com el topònims de Valldeperes, Riudeperes, Matadepera, Peramea, etc.

Ètim, del llatí vulgar pira, var. del clàssic pirum*, en el cas de pera, o del llatí petra*, amb el canvi normal -tr- > -r, en cas de pedra.

Pi Nofre:

Situat al Rafalet. Fa referència au arbre de pi i al seu propietari.

Ètim, del llatí pinu* i de la variant del nom propi Onofre.

Teix, Lloma:

Turó situat a la Solana de Bijouca.

Arbre de la família de les taxàcies, espècie Taxus baccata, de tronc gruixut i copa d'un verd fosc, amb fulles alternes linears lluents, pàl·lides per sota i d'un verd molt fosc per damunt, flors masculines subglobuloses envoltades de bràctees a la base i les femenines reduïdes a un sol òvul, llavor metzinosa ovoide voltada d'una cúpula carnosa vermella comestible; cast. tejo.

Ètim, del llatí taxu*.

Taronjer, Font:

Situada entre Cas Ivanyes i Pica-sàries.

Fa referència a un taronger.

Ètim, del àrab /turunja/ .

Vinyes, Ses:

Partida, turó i pas.Possiblement es tracte de la propietat que tenia Bernat de Sarrià anomenada Vinyes.

Conjunt de ceps plantats, i tros de terra on estan plantats; cast. viña.

Ètim, del llatí vinea*.

Coca amb pebrera i tomaca:

2008-10-05T12:39:00.000+02:00

Ingredients:
Quilo i mig de farina de blat.
Un quilo de tomaques.
Mig quilo de pimentons.
Dotzes dents d'alls.
Un decilitre d'oli d'oliva.
Sal.
Preparació:
Es posa farina en un llibrell, amb sal, aigua rent, al mateix temps que es pasta se li va afegint oli, sense deixar de pastar. Es deixa reposar . Es ratlla la tomaca i es trosseja la pebrera en parts molt menudes.
En una paella amb oli d'oliva es frigen les tomaques i les pebreres finalment se li afigen els alls tallats en lamines.
Sobre una llanda de vores altes, es formen les coques, d'un centímetre de gruix i s'aboca la fregitel·la sobre elles. Es fiquen el forn sobre una hora.
Abans les dones duien les coques al forn de pa a cuitar les coques. Aquesta acció es denominava “anar a girar ”. Les llandes eren dipositades a sobre d’un tauló de fusta, tapades amb un tapet. Per anar-hi al forn les dones duien el tauló amb les coques d’amunt del cap.

Festes '08

2008-09-20T20:54:00.000+02:00

Soliveres.

2008-09-07T21:47:00.000+02:00

Aquest cognom és una de les variants del cognom d'origen mallorquí Solivella, del qual, amés, troben les variants Solivellas i Solivelles. Miquel Soliveres i la seva dona Catalina Sifre, naturals de Pollença, van rebre una heretat a Tàrbena el 25 de setembre de 1610. Arribaren a Tàrbena amb un fill, de nom Pere, que va nàixer a Pollença; a Tàrbena varen tindre una filla, en el 1612, de nom Catalina. Actualment aquest cognom, tal com el coneixem a Tàrbena, existeix en algunes zones de l'Illa de Mallorca, Catalunya i el País Valencià.

Ètim, Grafia aglutinada de s'olivella (del llatí ĭpsa olivĕlla, ‘l'oliveta’).

Armes:

En camp d'or, una olivera de sinople arrancada.

Sibil•la de Saga

2008-08-24T12:01:00.001+02:00

Na Sibil·la de saga, nascuda a Berga en 1245, era filla de d'Arnau de saga i Guillema de Berga, senyors de Berga. En el 1265 va contraure matrimoni amb Arnau de Cabrera, castlà del castell de Cabrera i senyor de Voltregà (no confondre amb el vescomtat de Cabrera). Arnau de cabrera era fill de Berenguer de Cabrera i de Guillema, amant de Jaume I. La jove Sibil·la desbancà a la madura Guillema, i es convertí en la nova amant del rei. Intenta aconseguir l'anulació del matrimoni, que no va aconseguir, llavors en el 1275 deixa al se marit.

L'1 de gener de 1275 Jaume I fa donació a Sibil·la de Saga del castell i vila de Tàrbena, amb les seves fortaleses, alqueries, honors i termes, en franc i lliure alou. Aquesta donació, fou confirmada per l'Infant Pere el 25 de gener de 1275. El 15 de novembre es torna a confirmar la possessió de Tàrbena, amés de Tarrassa, Gurb i Tagamanent. Curiosament en el mateix 1275 l'alcaid de Tàrbena era Bernat de Cascails, cavaller de Berga, senyoriu de la família Saga, qui es va veure embolicat en un afer de faldes, en el 1269 fou acusat d'adulteri amb la dona del senyor de Berga, es va veure obligat a combatre en batalla amb el senyor ofès, no obstant Jaume I li dona la seva protecció i el nomena alcaid de Tàrbena.

Sibil·la de saga acompanya al rei fins a la seva mort, el 1276. En el 1311 afavorí la fundació del priorat pobletà de Natzaret a Barcelona. En el 1320, en el seu testament disposa la fundació del convent de monges dominicanes de Montsió. Aquet mateix va finir, fou soterrada a la Capella de Santa Margarida, que ella havia fet construir en l'església de santa caterina dels dominicans.

Per la nevada Aitana

2008-08-09T13:35:00.000+02:00

Video d'un recorregut per la serra Aitana nevada. l'Aitana, amb els seus 1558 metres, és la muntanya més alta de les comarques del sud del País Valencià. Des de les seua altura podem contemplar la majoria de les serres de les muntanyes d'Alacant i la seua costa.

Serra:

2008-07-05T19:25:00.000+02:00

El cavaller Pere Serra, natural de Montpeller, participà en la conquesta de Mallorca, sota les ordres de Jaume I, com a premi va rebre donacions en l’illa. Sebastià Serra, natural de Santa Margarida i casat amb Damiana Rainers, arribà a Tàrbena el 14 de desembre de 1611. El 16 de gener de 1620, a Tàrbena, va nàixer la seva filla Antonia Margarida. Actualment aquest cognom és força estes per tot el Principat, el país valencià i les Balears, també trobem la variant “serres” a Berga, Gandesa, etc.

Etim del llati sĕrra* amb el significat de “ Eina consistent en una fulla d'acer proveïda d'una sèrie de dents agudes en una de les seves vores, subjecta a un mànec o bastidor, i que, moguda reiteradament cap envant i cap enrera, serveix per a tallar fusta, pedra, ferro, ossos, etc.”.

Escut d’armes:

En un camp d’atzur, una serra de fuster de color natural.

Unió Músical Tárbena amb Nerajazz Espectáculos

2008-06-22T12:39:00.000+02:00

Antropònims (II).

2008-06-02T21:29:00.000+02:00

Malnoms:

Cova d'en Nardo:

Possiblement es tracte de l'abreviació de Bernardo, que també podria fer referència a la planta olorosa que rep el nom de nard.

Cova d'en Poret:

Poret és una grafia antiga de porret “tumor dur produït en les cames dels animals de peu rodó i dels ocells”. Ètim del llatí porigo* “mena de ronya.

Foia des Gavatx:

Cap la possibilitat que es referisca a afrancesat o a França; que lo més provable és que siga un mallorquinisme on gavatx és “ Bossa o dilatació de l'esòfag en la part inferior del coll de les aus” a siga “el pap”.

Fonteta des Rafels:

Plural del nom propi Rafel. Ètim, del nom bíblic Raphael, que és el d'un arcàngel i prové de l'hebreu Raha-El, que significa “medicina de Déu”.

Mostatxot, es:

Tal vegada fa referència a la grandària del mostatxo, “bigoti”; que també podria referir-se a una “peça de pasta dolça, de forma circular, composta de farina, oli, sucre i ou, i cuita al forn”, el nom de la qual és mostatxót.

Pla d'en Sabata;

Amb que sembla fer referència al calçat, lo més provable es que es tracte d'un figuratiu amb el significat de “beneitot, imbècil”. També és un cognom existent a Barcelona, Balsareny, Igualada, Avià, València, etc.

Llometa d'en Soria:

Lo més provable és que faja referència al ciutat castellana; que a en la variant dialectal tortosina, sòria ve a significar “Cosa extravagant i poc fonamentada”.

Olivera d'en Cota, s':

A Mallorca “vestit de burell, llarg fins als genolls, amb mànegues i botons davant, que els homes mallorquins portaven fins a mitjan segle XIX”.

Pouet d'en Camarà:

No m'ha sigut possible esbrinar cap significat per aquet mot.

Antropònims (I).

2008-05-25T11:33:00.000+02:00

Entre els topònims que ens diuen qui era el seu propietari (antropònim), en trobem de tres classes. N'hi ha ú que ens dona el nom i cognom, altres sols el nom, el cognom i el mal nom.

Nom i cognom:

Tossal d'en Miquel Monjo:

Propietat d'en Miquel Monjo, qui va arribar a Tàrbena al 1621.

Noms

Cova d'en Severino:

Castellanització del nom propi, d'home, Severí. Ètim del llatí severinus*, nom de sant.

Fonteta des Jordi:

Nom propi d'home. Ètim del llatí Georgius* (del sant màrtir de Capadòcia.

Pontet d'en Tòfol:

Propietat d'un Tòfol, reducció del nom d'home Cristòfol. Ètim. del llatí Christophorus*, nom propi d'un sant, que en grec significa ‘portador de Crist'.

cognoms:

Cas Ivanyes:

Propietat de Jeroni Ivanyes, poblador mallorquí que es va assentar el 14 de desembre de 1611. Actualment es un caseriu, que compta amb una font d'aigua, llavadors i bassa per al reg de la comunitat de regants de la partida.

Foia d'en Soler, Sa:

Sembla que estem davant la propietat d'algun cognominat Soler. Aquet cognom es troba per tot l'àmbit lingüístic.

Ètim, del llatí solarium* lloc solejat.

Foieta d'en Vila, sa:

Propietat d'en Jaume Vila, poblador mallorquí del 14 de desembre de 1611. Ètim, del llatí villa*, casa de camp, i en el llatí tardà, llogaret, aplec de cases.

Font d'en Guardiola:

Propietat d'alguns dels dos Guardioles, Joan, arribat al 1610, i Antoni, arribat al 1611. Ètim, diminutiu de Guàrdia, que ve del germànic wardja.

Font d'en Serra:

Propietat de Sebastià Serra, poblador mallorquí de 1611. Ètim, del llatí serra*, eina per a tallar fusta. Miquel Benejam

Fonteta de Benexam:

Propietat de Miquel Benejam, poblador arribat al 1616.

Fonteta en Mas:

Propietat d'un dels dos Mas que van arribar al 1610, Bertomeu i Bernat. Ètim, del llatí mansu*, casa de camp om habiten els conradors d'una finca rustica,

Pla d'en Moragues:

Propietat de Miquel Moragues, arribat al 1620.

Na Berenguera Alfonso de Molina.

2008-05-10T12:48:00.000+02:00

Na Berenguera Alfonso de Molina, era filla de l'Infant Alfons i per tant neta d'Alfons IX de Lleó. Alguns la fan ser filla il·legítima, altres en canvi la fan nàixer de Violante Manuel, quarta esposa de l'Infant Alfons. Jaume I, es va enamorar de la infanta Berenguera, però estava, legalment casat amb la navarresa, Teresa Gil de Vidaure. Llavors va intentar que el papa, Climent IV, anul·les el matrimoni, al·legant que la seva esposa estava malalta de lepra. El papa, que va reconèixer que no era un autèntic matrimoni, no va donar l'anulació emparant-se ne que el matrimoni havia segut consumat i beneit amb dos fills. A pesar de la negació papal, el Conqueridor i Barenguera acordaren un pacte de concubinat, pel qual promet donar-li a la noble castellana 30.000 florins d'or :“los cuales vos damos por razón del acostamiento que hacéis con nos e nos con vos”. Na Berenguera Alfons de Molina va nomenar hereu dels bens que posseïa al regne de Galícia a Jaume I. Na Berenguela va finir al 1272 a Narbona.

Possessions de Berenguera al País Valencià:

El rei Jaume I el 4 de maig de 1268 fa donació a la seva dilecta dama Na Berenguela Alfonso dels castells de Tàrbena i Xaló, amb els seus termes i alqueries. Del castell de Xaló: Atrayello, Benjuagi, Alquellelin (Alcalalí), Muscayra (Mosquera), Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allybayt (Lliber), Cotar (La Cuta), Duran, Benixaloni, Arahal, Albayren; del castell de Tàrbena: Allanz (Llenes), Albignen Binyent), Axaut, Algar (l'Algar) et Santa Ylla (Sentinilla) et Cayllosa (Callosa). El 10 de març de 1269 l'Infant Pere confirma la donació del castells de Tàrbena i Xaló, així com el de Carrícola. El 21 d'agost de 1270 rep en franc i lliure alou els castells, viles, termes, alqueries i pertinències d'Orxeta, Serra, La Mola, Finestrat i Torres. Al març de 1271 l'Infant Pere confirma a Berenguera Alfonso com a senyora de Tàrbena, Xaló, Carrícola, Onda, Moixent i Finestrat amb la fortalesa de Serra.

Via ferrata del Ponoig.

2008-05-03T22:52:00.000+02:00

Salvà:

2008-04-19T18:51:00.000+02:00

La família Salvà, es originaria de la vegueria de Vilafranca del Penedès, des d'on va passar a Mallorca desprès de la seva conquesta. El cognom arribà a Tàrbena de la mà de Macià Salvà natural de Llucmajor, el 27 d'agost de 1616, casat amb Mariana Vidal. En el 1620 va nàixer Cristóbal, en el 1622 Joan Nadal, en el 1625 Masia Atanasi i en el 1628 Joan. Actualment aquest llinatge existeix a Verges, Arenys de Munt, Castelló, Vinalesa, Dénia, Gata, Ondara, Alcoi, Andratx, Artà, Llucmajor, Inca, etc.

Ètim del nom personal llatí Silvanus*, derivat de silva* “selva, bosc”

Armes:

De gules una àguila agrisada, sumada d'una corona a mode de mitja flor de lis.

Orònims (II):

2008-04-07T20:33:00.000+02:00

Mallà, Sa(des Cards, Plana):

Es tracta d'una variant dialectal de “mallada”: lloc arrecerat on s'aturen a reposar els pastors i llurs ramats.

Ètim, del llatí maculata*, ‘xarxa que forma la pleta'

Morro d'en Serra:

Muntanya situada a sa Solana de Bijauca. Com a “morro”, entenen a una massa de terra o de roca prominent.

Ètim, probablement de la forma llatina tardana murrus* ”Part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas”. També cap la possibilitat que es tracte dels basc “murru” amb el mateix significat.

Muntanya, Sa:

Aquet mot el trobem com a topònim a Vallcebre (Berguedà), Sant Feliu de Llobregat i a Ciutadella (Menorca)

Ètim, del llatí vulgar montanea*, “Elevació molt notable del terreny, de molts metres d'alçada”

Muntanyeta, Sa:

Diminutiu de Muntanya.

Ombria, S':

També trobem s'Ombria des Avencs. Com a “ombria” entenem un lloc on no toca el sol.

Ètim, del llatí vulgar umbrivu*, “ombrívol”;

Pas: (des Bandolers, d'en Martí, d'en Ramon; Barranc des Pas):

En el vocabulari muntanyenc un “pas” és un lloc o endret per on cal passar o es pot passar.

Ètim, pres del llatí passu*, Cadascun dels moviments que fa l'home quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar en terra.

Pla de Moragues:

Pla es un nom que figura en un gran nombre de topònims en tot el territori de la llengua.

Ètim, del llatí planum*, Que té la superfície llisa i recta, sense curvatura ni ondulacions, sense elevacions ni depressions;

Serral, Es:

Mallorquinisme que significa “turo o muntanya de cim allargassat"

Es tracta d'un diminutiu de “serralada”

Solana, Sa ( de Bijouca, de Parelles, de Pica-Sàries):

Entenem com a “solana” a un terreny en pendent situat cara a migdia, on dóna molt el sol; com a antònim de “ombria”

Somo, El:

Tossal compartit amb Castells, en la vessant de castells esta situada la cova del mateix nom.

Segons sembla “somo” vindria a significar “cim” en mossàrab, poc provable.

Tossal (d'en Camará, de Dines, Tossal Groc, etc.):

Elevació del terreny, més o menys alta segons les comarques on s'usa el nom de tossal.

Ètim, derivat de tòs.

Tossalet:

Diminutiu de tossal.

Orònims (I):

2008-03-29T17:58:00.000+01:00

La descripció geogràfica, ha donat origen a diversos topònims:

Altet d'en Calafat:

Petita elevació a sa Solana, on hi ha restes d'un corral. Estracta del deminutiu d'alt.

Coll ( de Rates; de sa Creu):

El mot coll significa “pas entre muntanyes; depressió notable entre dos cims. Ètim del llatí colle*.

Colleret de ses Vinyes:

Diminutiu de coll.

Cordelleres, ses:

Paratge situat a la vessant nord de sa Solana de Bijouca. Es tracta d'una variant dialectal de “serralad” “cadena de muntanyes”, possiblement estracte d'una derivació de cordill cordellum* en llatí.

Costera:

Amb aquet mot trobem diverses partides: Costera de Coll de Rates, Costera des Povil, Costera d'en Ros. Aquet mot ve a significar “pendent d'una muntanya o d'un terreny en general

Crestall, es:

Nom que rep la part alta del Tossal Vaquer, entre el Cocoll i l'Albirèc; possiblement existeix-me altre Crestall a la serra Ferrer. Crestall ve a significar “cresta de muntanya”

Cucó d'en Rós:

Partida situada prop de es Portixol, a la Serra Ferrer. Podria tractar-se d'una variant dialectal de “cocó” “ Clot natural obert en la roca, sinònim de codolla.

Dalt Salt:

Partida situada a la part més elevada de ses Solanes, A Parcent i Benigembla l'anomenen Dalt de l'Alt. Es tracta d'una variació del mallorquí “dalt dalt” que ve a significar “resseguit la part superior d'una cosa”, o el que és el mateix lo més alt, el que a Tàrbena anomenem “caperull”

Foia, sa:

Partida situada a la vessant nord de es Penyó en Sifre; també es troba com a primer mot de diverses partides. Entenem com a “foia” a un terreny coster que es conra i conté una sèrie de bancals escalonats. L'ètim es del llatí fovea* “clot, cavitat”.

Volteig de campanes.

2008-03-16T14:01:00.000+01:00

Volteig de campanes durant les festes de santa Bàrbara, agost de 2007.

Aspencat.

2008-03-09T12:23:00.000+01:00

Aspencat:

Ingredients:

Tomaca, tomata.
Pebrera.
asbergínia, Albergínia.
Oli.
All.
Sal.
Melva o bacallar.

Preparació:

La tomata, pebrera i l'albergínia, es rosten (torren) al forn, o en unes graelles. Antigament es feia sobre les brases. Una vegada cuites, es pelen, la pebrera i l'albergínia es tallen a tires, del peso al cul; la tomata es trosseja. Una vegada torcejades es dipositen en un plat afegint-li l'all cru a trossets menuts, sal i oli, es mescla tot be. Aquet plat s'acompanya amb melva rostida, o en el seu defecte amb bacallar.

* Aprofitant aquest post us recomane que escolteu al grup “Aspencat”, que son de Xaló. Bon profit.

La conquesta cristiana a Les Marines.

2008-03-01T12:24:00.000+01:00

La conquesta cristiana a Les Marines.

El 28 de setembre de 1238, desprès d'un setge de cinc mesos, el rei Jaume I i el governador àrab Zayyan van signar la capitulació de la ciutat de València. Segons aquet acte, el rei permetia anar-se'n de la ciutat a tots els àrabs que volgueren, i van pactar una treva de set anys. Amb aquesta treva, Jaume I es comprometia a no atacar, durant el període de vigència de la mateixa, les terres al sud del Xùquer ni a les ciutats de Cullera i Dénia. No obstant entre gener i febrer de 1239, negocià amb /Talha ben Sidray/, alcaid de Bairèn, el lliurament del dit castell, que es faria efectiu al termini de set mesos; i la torre albaranada de manera immediata. En la torre es va instal·lar una petita guarnició cristiana, acabdillada per Peregrí Atrosillo. Quant s'aproxima l'ora de fer el lliurament definitiu, l'alcaid de Bairèn intenta fer fora als soldats cristians. Jaume I acudi a la seva ajuda, i va rebre el lliurament de part de vint vells de tota la vall. Al mateix temps va rebre la rendició dels castells de Vilallonga, Borró, Vilella i Palma. En aquet mateix any, Pere Eiximen Carróç, va conquerir, o rebre la rendició, del castell de Rebollet.

El 21 de maig de 1239 començà el primer setge sobre Xàtiva, que va durar, gaire be, un any. Per alçar el setge /Abu Bakr ben ‘Isa/, alcaid de Xàtiva, es va convertir en vassall del Conqueridor, va lliurar als captius cristians que retenia, i va lliurar-li el castell de Castelló de Xàtiva. A principis de 1244 l'Infant Alfons de Castella, va prendre Moixent, Enguera i va intentar fer-se amb Xàtiva. La reacció de Jaume I no es va fer esperar i van prendre Villena, intenta fer el mateix a Sax, Capdet i Bogarra. Quant tot feia preveure una guerra amb Castellà na Violant aconseguí que tots dos es reuniren en el castell d'Almizra (Campet de Mirra). El 24 de març de 1244, tots dos, van signar un nou pacte que delimitava el que serien les fronteres entre les dos corones. Aquesta frontera seguia la línia que va de Biar a, l'actual, Vilajoiosa. A partir de 30 de març s'enceta el vertader setge a Xàtiva, que va durar fins al 2 de maig de 1244.

També, al mes de maig va ser ocupada la ciutat de Dènia. Poc es sap, de quina manera es va produir la rendició de la ciutat. Jaume I, va encomanar la conquesta de Dènia a Pere Eiximen de Carróç, Lopez Elum creu que l'Infant Alfons d'Aragó també va intervindré. No obstant aquet fet es discutible, ja que el dit infant, estava aleshores contrariat en son pare, Jaume I. Les desavinences familiars va esclatar al desembre de 1243, en les Corts de Daroca, on el rei va donar grans territoris fronteres al seu altre fill, l'Infant Pere. En el mes de febrer de 1244, l'infant Alfons, Ferran l'abat de Montearagon i germà del Conqueridor, Pere Fernández d'Açagra i altres nobles aragonesos, van formar un exercit a Calataiut. Va ser llavors, quant l'Infant Alfons de Castella, aliat d'Alfons d'Aragó, va ocupar Moixent i Enguera i va atacar Xàtiva. Qüestió que es va solucionar amb el tractat d'Almizra. Les desavinences entre pare i fill, es van arreglar definitivament al setembre de 1244 a Foios. Llavors, sembla del tot impossible que l'infant Alfons d'Aragó pogués participar en els fets, al mes de maig.

Pel que sembla, els àrabs de Dènia atacaven les naus que es dirigien a Cullera. Cal pensar, que aquestos actes foren contestats amb atacs, a la zona rural de la ciutat. Quant Pere Eiximen de Carroç va rebre l'ordre d'atacar la ciutat de Dènia, presumiblement estiguera en Cullera. Des d'aquesta ciutat es dirigiria cap a Oliva, i d'aquí cap a Ondarà. Es possible que en aquesta campanya s'aconseguís el castell d'Ambra (Pego) i el d'Ocaive (Pedreguer); d'aquesta manera va anar aïllant Dènia. Segons Chabas, Carroç va edificar el castell d'Olimbroi, i que des d'aquest lloc va encetar l'assalt a la ciutat. De ser certa aquesta noticia, la campanya per a conquerir Dènia àuria començat molt abans del setge de Xàtiva, donat que construir una edificació d'aquestes característiques du molt de temps. Sigui com sigui, els setge sobre la ciutat va anar tancant-se. Dènia va caure en mans cristianes l'11 de maig de 1244. El 6 de juny el rei estava a Ondara, que es va convertir en el campament central de la zona. La raó de la seva estada sembla que va ser per a fer efectiva l'ocupació de tots els llocs de la plana de la Marina Alta. Mentre que la zona muntanyenca i la Marina Baixa es va mantenir-se musulmanes un any més.

Allà pel mes d'agost, estant Jaume I al Cap i Casal, va rebre la visita de dos àrabs de Biar, que li van oferir facilitats per a entrar a la vila. A principis de setembre va prendre camí cap a Xàtiva, a l'altura de Foios va fer una aturada, per a parlar amb el seu fill, l'Infant Alfons d'Aragó. Allà mateix van fer les paus, i l'Infant va acompanyar al conqueridor a la conquesta de Biar. Quant arribaren al lloc, finals de setembre, no es va fer efectiu el lliurament. Llavors el rei va decidir assetjar-la. El setge es va estendre fins a finals del gener de 1245.

El 15 de març, el rei va tornar a ser a les terres de la Marina, més concretament a Laguar. Aquesta estada era per acabar de sotmetre la zona muntanyenca. Els alcaids àrabs de la zona, havien organitzat la defensa de la regió i erigiren com a cap a l'alcaid d'Alcalà, al-Azraq. Durant quasi un any les tropes del rei havien ocupat els castells de Laguar i Orba; a més del poble d'Ebo. Amb l'arribada del rei, i amb el reforç de les tropes que l'acompanyaven, els atacs es va intensificar, i llavors es va sotmetre a setge els castells de Pop i Tàrbena; en aquesta envestida van prendre els pobles de Petracos i l'Espelda, tots dos del terme castral de Pop. Davant aquesta situació, i al veure que la conquesta no es podia aturar, al-Azraq va negociar una eixida honorable, amb el rei Jaume que va romandre a Laguar fins el 9 de maig.

Senderisme a la Serra Gelada (Benidrom).

2008-02-24T23:49:00.000+01:00

Ripoll:

2008-02-16T16:03:00.000+01:00

Ripoll:

Cognom d'origen català, que va passar a Mallorca en el 1232. En el repartiment de 1232 apareixen els germans Joan, Berenguer i Guillem Ripoll, naturals de la ciutat de Ripoll. El cognom arribà a Tàrbena de la mà de Magí Ripoll, el 4 de desembre de 1611. Actualment aquet cognom existeix a Osos, Sant Llorenç de la Muga, Barcelona, Gratallops, Valls, Agramunt, Albesa, Lleida, Albalat, Monover, Cocentaina, Mallorca, Eivisa, etc. també existeix la variant Ripol, a Montanui, Benissa, Altea, etc.

D'etimologia sense determinar. Apareix documentat a l'Edat Mitjana com a Riopullo, Rivipollo i Rivipullo. La Primera silaba sembla una reducció de riu, la segon es pot relacionar amb Pullus, amb el significat de poll o gall.

Escut d'armes:

Partit amb dos camps. Dalt, en un camp de plata, un gall dels seu color, crestat i barbat de gules. Baix, en un camp d'or, tres faixes ondades d'atzur.

Els Soliveres a San Juan (Argentina):

2008-02-02T19:50:00.000+01:00

Els Soliveres a San Juan (Argentina):

Sense cap dubte, Tàrbena és un poble d’immigrants, és quelcom que es du en la sang. Tarbenes, n'hi ha escampats pels quatre cantons del mon. Avui en dia, s’ha posat de moda buscar-hi en els orígens familiars. Hi ha un fum de persones que rebusquen en els arxius, municipals i eclesiàstics. Son molts els nets i besnets de tarbenes, que recerquen els seus orígens.

A la província de San Juan, a l’Argentina, hi ha varies famílies, entre elles esta el germà del meu avi, la família de Joan Pont Molines. Allà els tarbenes es van trobar amb gent del País Valencià, principalment de Laguar, Pedreguer, Llíber, Gata, Dénia, Benissa, etc. A Sant Joan es van dedicar, generalment, a conrear la terra. El 27 d’agost de 1969, funden el “Centre Valencià de Sant Joan Argentina”. Una de les famílies, que van participar activament en aquesta creació és la família Soliveres.

Hidrònims, la importància de l'aigua.

2008-01-28T19:11:00.000+01:00

Hidrònims, la importància de l'aigua:

Ja hem vist, en anteriors posts, alguns topònims relacionats amb l'aigua. Albeura, Albicà i Albirec. A part d'aquets en trobem altres, alguns relacionats amb el seu ús, altres amb la flora circumdant i finalment descrivint els voltants.

Assut, s':

Situat en el barranc de Binareal. Entenem com a assut a un mur de contenció que atura o desvia l'aigua d'un riu per a aprofitar-la en l'agricultura o en l'industria.

Ètim de l'àrab /as-sudd/, amb el mateix significat.

Birlam:

Antic lloc de la Vall de Tàrbena, al Poble dalt, podria tractar-se de l'àrab (al-bir lihm/ i fer referència a un pou d'aigües bondadoses.

Canilles:

Partida i barranquet que recull les aigües dels llavadors. Amb la forma de Canelles el trobem com a nom de poble a La seu d'Urgell, Alt Empordà i a Girona.

Ètim, del llatí cannellas* “ canyetes”.

Falzia, font i riu de sa:

La font esta situada en la partida del mateix nom, prop de Pica-Sàries, el rierol naix en la mateixa font i en la partida del Bancal-Llarg s'uneix al rierol de Sacos. Falzia és una planta de rizoma curt i prim que creix en els coll dels pous, prop de fonts i en altres llocs humits.

Ètim, del llatí filicicula* “falguera menuda”

Hort, l':

Font i partida, contigua a Canilles. Com a hort entenen a un terreny de regadiu, no gaire extens, on es conreen llegums, hortalisses, etc.

Ètim, del llatí hortu*, amb el mateix significat.

Llavadors, Es:

Lloc on les dones van a rentar la roba. Ètim, del llatí lavatoriu* amb el mateix significat.

Micep:

Despoblat del terme de Tàrbena, encara sense identificar, que cap la possibilitat que es trobarà en el Massil Camp, actualment conegut com El Campo.

Ètim, de l'arab /minzab/ “desaiguament”, aquet significat és el que fa situar-lo en el Massil Camp.

Olbis, font des:

Font situada a part alta de la vessant de sa Solana. Obi és una forma dialectal d'obi: recipient fet d'una soca buida per un costat, que serveix per a posar-hi aigua o menjar pels animals.

Ètim, del llatí vulgar albeu variant del clàssic alveus*, amb el mateix significat.

Ull de sa Font, S':

Lloc on brolla l'aigua que desprès és condüida a la Font de Cas Ivanyes. Ull de font: cavitat d'on brolla l'aigua d'una font o d'un corrent qualsevol.

Barranc de l’Abdet (Confrides).

2008-01-20T12:41:00.000+01:00

vídeo 1.

vídeo 2.

Arròs amb fesols o mongetes i naps:

2008-01-13T12:42:00.000+01:00

Arròs amb fesols o mongetes i naps:

Ingredients:

Un quart de quilo d'arròs.

Mig quilo de fesols.

Un quart de quilo de carn de pollastre.

Tres cardets o penques.

Un nap.

Oli.

Pebre.

Safrà o colorant.

Sal.

Preparació:

Els fesols es posen a remulla, l'estona es posen a bullir i es retires. llavors es posa oli a la cassola quant aquet esta un poc calent se li afegeix una cullerada de pebre i els fesols amb el caldo que separat adés. Tot seguit se li afegeix la carn de pollastre, els cardets els naps, la sal i el safrà o colorant .

Quant estan aquestos ingredients quasi cuits, és quant se li afegeix l'arròs, deixant-lo a foc lent uns vint minuts.

Els morets de Tàrbena:

2008-01-05T18:33:00.000+01:00

Els morets de Tàrbena:

Sabem que els moriscos va ser expulsats de la Península Ibèrica, al 1609. Si bé, no tots foren foragitats, ja que quedaren alguns menors de 12 anys . Sabem que Tàrbena fou repoblada per mallorquins en el 1610, 1611 i en el 1616. Fins i tot, sabem els noms i cognoms dels nou vinguts. Ara bé, que va passar amb els nens moriscos de Tàrbena?. se'n van quedar?. quants?. on?. Doncs mira per on , el 20 de febrer de 1611, poc abans de la segon onada de pobladors, es va ordenar la confecció d'un cens amb els xiquets que es quedaren. De fills de moriscos tarbeners en romangueren 27, dels quals 11 eren xiquetes i 16 xiquets. 12 d'ells eren majors de 10 anys i 14 entre 4 i 10 anys, és dona la paradoxa que hi ha un bebè de 15 mesos. En quant als llocs on van anar a parar tenim que 6 ho feren a València ciutat i altres 6 a Benissa, 3 a callosa, 2 a Oliva i altres dos a Xàbia, 1 a Ontinyent, Pego, Dénia, Teulada, Calp, Guadalest, Mutxamel i Alacant.

Els xiquets de Tàrbena que es van quedar son: a la ciutat de València Miquel d'11 anys, presentat per un ciutadà; el doctor Micer en presentà tres, Catalina, Jerònima i Francisca, totes de 7 anys, un Mercader a Hironima, també de 7; a València fou presentat també Vicent Joan de 15 mesos. El Mossèn Presbiteri d'Ontinyent presentà a nom d'Onofre Barber a l'infant Miquel de 8 anys. A Oliva foren presentats Jeroni de 9 anys i Àngela de 15. A Pego es va quedar Jerònima de 5 anys. Un Mossèn de Dénia presentà a Miquel de 14 anys. A Xàbia es quedaren Lluís de 14 i Maria de 12 anys. A Teulada presentaren a Joan de 5 anys. A Benissa trobem a Lluís d'11, Jaume d'11, Pere de 4, Lluís de 4, Àngela de 9 i Maria de 9 anys. El Mossèn de Calp presentà a Nofre de 12 anys. A Callosa es va quedar Jeroni de 9 anys i la vídua de Simó Major va arreplegar a Miquel de 9 i Jaume de 5 anys. A Guadalest es va presentar a Tomasa de 12 anys. Un capità de Mutxamel va presentar a Lluís de 12 i el Mossèn Cabiscol de la Seu d'Alacant a Anna de 12 anys.

Font: "los morisquillos" d'Ignacio Gironés.

Parapent a Coll de Rates.

2007-12-30T11:27:00.000+01:00

Pont:

2007-12-23T13:05:00.000+01:00

Pont:

Cognom d'origen català, que en la reconquesta passà a Mallorca. El cognom arribà a Tàrbena en el 1624 de la ma de Miquel Pont Tous, nascut a Manacor en el 1600; casat a Laguar el 16 d'agost de 1621 amb Antonia Caselles Torrens, nascuda a Artà en el 1606. Tingueren un fill, nascut a Tàrbena el 4 de desembre de 1624, de nom Miquel Benet. Actualment aquest llinatge existeix a Castellolí, Celrà, Barcelona, Igualada, Valls, Aranyó, Pla de Cabra, València, Albaida, Altea, Vilajoiosa, Mallorca., Menorca, etc. Hi ha la variant purament gràfica Pon, existent a Barcelona, Almenar, Aristot, Verdú, etc.

Ètim del llatí ponte*, amb el mateix significat.

Escut d'armes:

Sobre un camp de gules un pont de plata.

Els noms àrabs començats per beni i bina (II):

2007-12-16T19:47:00.002+01:00

Benigebell, Benixebel o Benicebel:
Antic lloc de Tàrbena documentat al 1445, és un dels que dona origen al l’actual casc urbà, possiblement l’actual barri de la Placeta Vella. Asín Palacios, basant se en la forma Benicebel, el fa vindre del nom tribal /Sibil/, mentre que Espalza i Rubiera Mata l’edintefiquem com a /sabbala/ “font publica” o /sabala/ “corrent d’aigua”. També és possible que fora /za’bal/, “escurço”. Ara bé si agafem la forma Benigebell o Benixebel sona al orònim /gebel/ “muntanya” podria fer referència a sa Muntanyeta.

Benixam:
fonteta i basa situada en el camí vell de Sacos. Possiblement aquesta font estiguera situada en les terres que li corresponien a Miquel Benajam, en el 1616.cap la possibilitat que es tractarà del nom de tribu /Jama a/.

Bijouca o Bijauca:
Partida rural i antic caseriu d’origen romà. Podria tractar-se de l’orònim /juw-wa/ /vall” o del nom propi /Ya`qub/ “Jacob”.

Beniximiel o Benissimiel:
Gaspar Escolano situa a la baronia de Callosa els llocs de Beniximiel i Taberna, possiblement es tracte d’una errada, de les moltes que va cometre. No obstant Orozco Sánchez el documenta sota la forma Benissimiel. De ser certa l’existencia d’un lloc anomenat així estaríem davant del malnom /zimal/ “cameller” o /simal/ “esquerra”.

Binareal:
Partida que dona nom a una part del riu de Sacos, Barranc de Binareal. En aquet cas sembla que estem davant de la forma /bina/ “penya” acompanyada per el mot /riyat/ horta; pel que seria “penya de l’ horta” (vegeu el mot Tàrbena).

Binitanja:
Sota aquest nom apareix un despoblat de Tàrbena, possiblement siga un dels que dona origen a l’actual casc urbà; de ser així podria tractar-se d’un segon nom del barri del Llogaret, que de sempre hi ha agut dos el de Dalt i el de Baix. Asín Palacios la identificat amb el nom tribal /Tanga/ “Tànger”.

Binortell:
Partida font i bassa, prop de Benissalim. Amb que el primer element siga “beni” sembla que estem davant d’un mot català “ortell” és una grafia d’hortell “hort menut”. Com a topònim el trobem a Carlit (La Cerdanya francesa)

Birlam:
Antic lloc de la Val de Tàrbena, és un dels barris que formava el Poble Dalt, en el encreuament de la carretera de Castells. podria tractar-se de l’àrab /al-bir lihm/ “el pou tranquil” o “manso”.

2007-12-16T19:47:00.001+01:00

Els noms àrabs començats per beni i bina (I):

2007-12-09T10:10:00.000+01:00

Els noms àrabs començats per beni i bina (I):

Sabut és, que els noms que comencen per “beni” solen ser d’etimologia àrab. sabut és, també, que es tracta d’una variant de /ibn/ que ve a significar “fill de”, o del seu plural /bani/, per tant “fills de”. Ara bé, a l’antic al-Andalús hi ha documentades altres formes dialectals: /ábn/, /abín/, /ab[a]n/, /ban/, /bin/; així com el seu femení /bint/ i les variants dialectals d’/íbnat/ i /ibant/. així tenim que topònims començats per: ben, bena, bini, bin, i fins i tots alguns vani i vina, deuen la seva etimologia al substantiu àrab /ibn/ i a les seves variants. Ara bé, sembla que no tots els noms que comencen així tinguen un significat familiar. Es dona la casualitat que el dialecte àrab del Sharq al-Andalus havia el substantiu /bina/ amb un significat que no és clànic, sinó d’oronímia, i que va a significar “penya”.

Beniflà, actualment Beniplà:

Antic lloc habitat de la Vall de Tàrbena, documentat en el 1445. Aquet lloc estaria situat en algun lloc de l’actual partida rural de Beniplà, cap la possibilitat que les restes dels corrals del Serral siguen les que queden d’aquet poblat. La seva etimologia és clarament àrab, ara bé, la segon part del mot “flà” dona pas a diferents interpretacions, així tenim que Asín Palacios l’identifica en el nom familiar /Fallah/, forma que trobem a Iraq. Carme Barceló, per la seva part, l’identifica amb el clan dels /Ifrán/ assentats a Jaén al 1.010. També cap la possibilitat que es tracte d’/aflah/ veu que ve a significar “pròsper”.

Benissalim:
Partida, font i bassa, el nom de la qual ve del lloc de Ràfol de Benissalim, del qual parlaré en altra ocasió. Estem clarament davant de l’àrab /salam/ o de les seves variants /sallam/ i /salim/ amb el significat de “pau”.

Benitalfà o Benitalha:

Antic lloc de Tàrbena, documentat en el 1445, és un dels que dona origen a l’actual casca urbà, possiblement en l’actual barri del Llogaret. També es troba sota la forma de Benitafal i Benitallis. Asin Palacios el fa vindre del nom tribal /Thial/, sota la forma "Tahal" la trobem a la provincia de Granada i Turquia, al Marroc amb la forma /Tahala/. Epalza i Rubiera, arrepleguen el toponim amb la forma de Benitalmal i l’identifiquen amb /tal l-ma/ “ els de l’altura de l’aigua”.

Pujada al Puig Campana.

2007-12-02T10:39:00.000+01:00

Tàrbena al segle XVIII, segons Cavanilles.

2007-11-26T20:34:00.000+01:00

Tàrbena al segle XVIII, segons Cavanilles.

El científic botànic valencià, Antoni Josep Cavanilles Palop entre els anys 1791 i 1793, I durant vint mesos va recórrer tot el País Valencià. D’aquet viatge va sorgir la seva obra magna “Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, poblacion y frutos del Reino de Valencia”. En la pagina 233 descriu la seva passejada des de Benissa a Callosa, per la serra de Bèrnia, durant aquest trajecte va veure el terme de Tàrbena, aquí teniu la descripció:

“Quise atravesar esa montaña [Bérnia]de norte a sur, y para ello retrocedí hacia el norte hasta la raíces septentrionales de la Solana de Benisa: alli empecé a subir cuestas incomodas por más de una hora hasta el collado que queda entre las dos puntas cónicas del monte, y aunque estaba aun muy distante de la cumbre veía con claridad Cullera y parte del seno Socronense. Empeoraba el camino á cada paso por la multitud de dientes que van deixando los cantos y losas, unas sueltas y otras unidas á las peñas, de modo que en mi juicio es el terreno más incomodo del reyno para viajar, Baxé luego las cuesta meridionales, y atravesé los cerros que median hasta Bérnia, en cuyas raíces del profundo barranco que lo separa del Carrascal de Parsént. Veía muy cerca en las falda elevadas de este ultimo monte á Tárbena, pueblo de 301 vecinos, ocupados en cultivar parte de su término, extendido como dos horas de oriente á poniente entre los de Xaló y Castéll de Castélls, y otras dos entre los de Parsént, Alcalalí y Benigembla, que le caen la norte, y los de Bolulla y Callosa de en Sarriá al mediodía. Es muy quebrado aquel terreno, pero hay sitios pingües, y aguas para regar algunos campos, donde se recogen 1.600 cahices de trigo i otros granos, 250 de maíz, 200 entre judías, garbanzos, habas y lentejas, 1500 arrobas de almendra, 20.000 de algarrobas, 100 de aceite, 12.000 de pasa, 2.000 de higos, 3.000 de cerezas, 400 libras de seda, 1.200 cantaros de vino, y varias frutas para el consumo de la población. Visto de lejos el recinto de esta y lo fragoso de sus alrededores parece imposible sacar de allí tantos y tan preciosos frutos, los quales van en aumento, y a porción el numero de vecinos, que apenas llegaban á 100 en tiempos de los Moriscos, según refiere Escolano, quien llamo Taberna á este pueblo”.

Moragues:

2007-11-19T21:36:00.000+01:00

Moragues:

Segons Zurita Guillem de Moragues fou uns dels nobles que es va allistar per a la conquesta de Mallorca. No obstant en el repartiment de Mallorca, s'esmenten les alqueries de Moragues i Moraguia. El cognom Moragues arribà a Tàrbena en el 1620, de la ma de Miquel Moragues nascut a Mallorca i casat amb Catalina Jaume. A Tàrbena van tingueren dos fills , Joana Maria nascuda l'1 de setembre de 1620 i Joan Josep, que va veure la llum el dia 12 de setembre de 1622. Actualment aquest llinatge existeix a Girona, Osor, Vic, Olesa de Montserrat, Calella, Barcelona, Alella, Igualada, Albi Borges del camp, Ulldemolins, Valls, Vimbodí, València, Estubeny, Beniopa, Càrcer, Benissa, Xàbia, Vall de Gallinera, Cella, Senija, Mallorca, Tàrbena, etc.

D'ètim incert, es podia considerar el plural de moraga* provinent de l'àrab /muraga/ “incendi”.

Escut d'armes:

En un camp d'or una morera verda arrancada.

*Moraga:

1 f. [BOB] Bolet del gènere Helvella, de l'ordre de les pezizals, amb barret lobulat, en forma de sella de muntar, i cama llisa o irregularment solcada, comestible un cop ben cuit. 2 [BOB] moraga elàstica Moraga de cama llisa i barret ocre pàl·lid (Helvella elastica). 3 [BOB] moraga vera Moraga de barret format per tres lòbuls juxtaposats, blanquinós i llis (Helvella leucopus).

Pilota valenciana: Joc i tradició.

2007-11-11T13:46:00.000+01:00

Vídeo promocional explicant breument la història, les modalitats i les figures senyeres de la Pilota valenciana.

2007-11-05T21:25:00.000+01:00

Albicà, Albirèc i Albeura (II) :

Albicà, L':

Aquet nom pertany a una partida rural amb el seu caseriu (ses Cases de l'Albicà), que reben el nom d'una font i bassa (sa Font de l'Albicà). La font es troba a la vora del camí que va de Benissalim a “ses cases de l'Albicà”.

La seva etimologia és àrab, concretament de l'hidrònim /al-birka/, que ha donat el castellà alberca, que significa safareig o bassa. Es dona la casualitat que tant en la Marina Baixa com en la Marina Alta es troba, aquet topònim, amb la seva forma castellana (Alberca).

Albirèc, L':

Partida rural, situada a la vessant nord de sa Solana de Bijauca, en la límit amb el terme de Benigembla, i prop del Cocoll. Es tracta d'una petita vall abancalada, on hi han cabanes i un corral, possiblement d'origen morisc.

Etimològicament, sembla, que ve del plural d'/al-birka/, safareig, que és /al-birak/, els safarejos. Amb, que és més possible posar-lo en relació amb un plural d'/albir/, que vindria a significar els pous. Aquesta definició sembla la més adient, donat que pels voltants hi han alguns pous, així com simes o avencs. A Benimantell, també existeix una partida amb el nom d'Albirèc.

Albicà, Albirèc i Albeura (I).

2007-10-27T15:39:00.000+02:00

Al terme de Tàrbena, trobem tres topònims que sense cap dubte comparteixen etimologia. Açò és l'Albicà, s'Albeura i l'Albirec. En realitat es tracta de variants de d'hidrònim àrab /albir/, açò és “pou”.

Albeura, S':

La fonteta de s'Albeura, és més coneguda, pels tarbenes, com “es Pouet de ses Peres”. Aquesta font es troba al vall de Bixouca, un poquet abans d'arribar a “sa Creueta” (Coll de Bijouca). Es tracta d'una galeria excavada en el vessant del coll, l'aigua es dipositada dins d'un pou de reduïdes dimensions, el sobrants surten del dipòsit per una canella, i que va a parar a un abeurà*. Antigament era utilitzada per a donar de beure als ramats, que abundaven per l'indret.

Com ja hem dit, la seva etimologia és d'origen àrab, i més concretament de l'hidrònim /albir/ “pou”. Concretament de seu diminutiu /al-biura/, que, per tant, ve a significar “pou petit”, pouet en valencià. Cosa que concorda amb l'altre nom, “es Pouet de ses Peres”.

*. Abeurà o abeurador: pica per a abeurar el bestiar. Abeurar: donar beure abundantment al bestiar. El “Diccionari Català Valencià Balear” recull la variant albeurar de l'estàndard abeurar: Donar a beure. Cal dir, que a Tàrbena les dues formes son utilitzades de forma habitual. Açò no contradiu que l'ètim del topònim, siga àrab, amb el significat que hem descrit més amunt.

Parapent a Coll de Rates.

2007-10-20T13:54:00.000+02:00

Reportatge emes per PUNT 2 el dimarts 16 de gener de 2007.

Monjo.

2007-10-08T20:40:00.000+02:00

Monjo:

Cognom originari de Catalunya des d'on va passar a Mallorca, sent nombrós a Santa Margarida. Els Monjos arribaren a de la ma de Miquel Monjo, casat amb Francesca Molines, a Tàrbena tingueren dues filles Margarida nascuda el 5 de setembre de 1621 i Francesca Simona el 22 d'Abril de 1624. I de Jaume Monjo, casat amb Catalina Armengual, que tingueren una filla Margarida Anna que va naixèr a Tàrbena el 15 de maig de 1621. Aquet llinatge existeix a Cornellà, Pals, Igualada, Martorell, Granollers, Sabadell, Orpí, Barcelona, Anglesola, València, Albaida, Alberic, Cullera, Oliva, Pego, Dénia, Beniarrés, Alacant, Parsent, Mallorca, Menorca, etc. Existeix la variant Monjó existent a Barcelona, Pinell, Arboç, etc.

Ètim del llatí vulgar monicu* variant de monachos* amb el significat d'”home solitari”.

Escut d'armes:

En un camp d'or un globus d'atzur centrat i encreuat de gules.

Un estudi constata la riquesa de fauna de la Serra de Bèrnia

2007-10-03T22:36:00.001+02:00

Localitzen espècies rares com la rata penada orellut gris o en perill com el mussol reial

Un estudi de fauna dut a terme per ABAI (Associació Benissenca antiIncendis) confirma la presència d'espècies de fauna d'un gran valor ambiental i d'espècies protegides en les serres de Bèrnia, La Solana i els Lleus. El projecte s'ha centrat en l'estudi dels mamífers carnívors del LIC (Lloc d'Interés Comunitari) Serra Bèrnia-Ferrer i han participat 15 voluntaris. Entre les espècies catalogades n'hi ha rares com la rata penada orellut gris. També s'ha constatat la presència de rapaços com el mussol reial, que és una au d'hàbits nocturns que està en perill d'extinció, o l'esparver.

A més, de l'observació i les imatges preses amb la tècnica del trampege fotogràfic es confirma la presència de genetes, teixons, fagines i mosteles, encara que les seues poblacions són escasses. Però, a més de constatar la riquesa de fauna d'estes muntanyes, al realitzar l'estudi s'ha comprovat que es continuen utilitzant tècniques de caça no selectives i prohibides com els llaços o el verí. També s'han localitzat gossos assilvestrats abandonats pels seus amos.

L'estudi s'emmarca en la campanya de voluntariat ambiental d'estiu que per segon any consecutiu s'ha realitzat amb el patrocini del programa Volcam de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM).

Este mes també ha finalitzat el voluntariat de prevenció d'incendis forestals que es du a terme des de fa més de deu anys. L'associació, en la tardor, realitza activitats com el control de plagues o la colozación de caixes de nius i de refugi per als rates penades.

Font El Mercantil Valenciano, (mai Levante).

El Vaixell d’ecologistes en Acció visita la Marina Baixa

2007-09-28T19:50:00.000+02:00

Una família musulmana, Els Ben Ishaq.

2007-09-19T14:25:00.000+02:00

Una família musulmana, Els Ben Ishaq.

En els documents cristians, immeditats a la conquesta cristiana, apareixen els afers d'una família musulmana, assentada en les serres que separen les marines, la Xortà i Bèrnia. La família ben Ishaq.

Abu Yahya ben Ishaq:

En el 1245, en el “Pacte de la Jovada” signat per l'Infant Alfons d'Aragó i, el cabdill àrab, al-Azraq, s'esmenta al noble senyor de Castells Abu Yahya ben Ishaq. En aquet document se li fa donació dels pobles de l'Espelda i Petracos, que a partir d'aquets moments passa al terme de Castells. Aquesta menció, sols apareix en la versió àrab. Abu Yahya, va retenir el castell de Castells, i el seu terme, que va ampliar amb la inclusió de l'Espelda i Petracos.

Abu Yahya, va participar activament durant la revolta d'al-Azraq (1248-1258). Fins el 30 de maig de 1258, que conjuntament amb els alcaids de Planes i Pego, va presentar la rendició al rei Jaume I, a Cocentaina. Un dia desprès el Conqueridor assetjava a al-Azraq, en el seu castell d'Alcalà.

Segons l'acte de rendició, Abu Yahya es comprometria abandonar el castell de Castells, a canvi del lliurament de cinc-centes ovelles. El seu fill, Bakrun (Bocor) va rebre un cavall i el nomenament de cavaller.

Muhammad ‘Amr ben Ishaq (Emmenedenecach).

Pel que sembla el rei Jaume I va atorgar una carta sarraïna a l'aljama de Tàrbena, possiblement pel lliurament del castell al final de la revolta d'al-Azraq, 1258. D'ella ens parla Jaume I en un document de 1264, en el qual llegim:” ... carta sarracenis facta...”. Segons aquesta carta, Muhammad havia de compartir les seves possessions amb el seu nebot, Fill d'Abu Yahya, Bakrun.

A l'abril de 1259 s'ordena a mataró, que no moleste a Muhammad, alcaid de Tàrbena, en les heretats que tenia per cessió reial. Al mateix mes va rebre les alqueries de Binyent i Llenes, situades al terme de Calp. Al novembre de 1264 va rebre la custodia del castell de Tàrbena amb la meitat dels seus redits. D'alguna manera Muhammad i el seu nebot Bakrun van acabar posseint, també, el terme del castell de Xaló. La seva sort va acabar al 1268, data en la qual Muhammad i la seva família van ser desterrats del regne de València.

Bakrun ben Ishaq (Bocor).

Bakrun, en els documents Bocor, com hem vist més amunt era fill de l'alcaid de Castells i nebot del de Tàrbena, amb l'últim compartia propietats en els termes castrals de Xaló i Tàrbena. La forma en la qual apareix en els documents cristians, (Bocor) recorden al nom d'un sarraí que cometia bandositats en terres poblades per cristians. El nom del qual era, segons la “Crònica de Desclot” Albocor, qui va morir en un atac a Alzira. De ser el mateix personatge, aquesta seria la vertadera causa de l'expulsió del seu oncle Muhammad, i de la confiscació dels bens que tots dos, i altres mudèjars, tenien en els termes de Tàrbena i Xaló.

Alça sapo/ Alça sapet.

2007-09-09T10:58:00.000+02:00

Alça sapo/ Alça sapet :

El joc d'Alça sapo, es un joc de xics que es jugava a tota la comarca de la Marina Baixa. El xic que pagava es posa a gates, mentre que altres dos xics s'assentaven a terra, un a cada banda, li posaven les cames per damunt de l'esquena, s'agafaven amb les mans els peus del d'enfront. Al mateix temps que feien força cap avall, deien :- “Alça sapo, si eres guapo”. El que estava a gastes feia força cap amunt fins aconseguir alliberar-se. Els altres dos queien a terra, el que més tardava a alçar-se pagava.

Adolf Salvà Ballester, fa referència a una variant que jugaven les xiques a Tàrbena. Dos xiques es gitaven damunt una manta, panxa avall i els peus d'una contra els de l'altra. Altres dos xiques assentades a terra posen les cames damunt de les gitades, i s'agafaven de les mans, al mateix temps que deien: -“Alça sapet, si eres guapet”. Quant les que estaven gitades aconseguien alçar-se, les que estaven dalt passaven baix.

Descens de l’Estret de Bolulla.

2007-09-02T12:07:00.000+02:00

Descens de l’Estret de Bolulla, conegut com a Barranc entre Penyes. Un autèntic paradís natural que cal conservar.

Marcó.

2007-08-27T20:32:00.000+02:00

Marcó:

Cognom originari de Catalunya. Arribà a Tarbena en el 1611 de la ma d'Antoni Marcò, casat amb Francisca Ripoll; a Tàrbena els van nàixer tres fills: Joana Teodora, nascuda el 21 de febrer de 1621; Francisca Paula, nascuda el 24 de desembre de 1624; i Mateu Bonaventura, nascut el 3 de novembre de 1631. Actualment aquest llinatge existeix a Cornellà, Sant Feliu de Gramanet, Marçà, Vilademat, Barcelona, Valls, Montbrió,Altea, Mallorca, etc.

D’etimologia germànica, del nom propi Marcòne, nominatiu Marcho.

Escut d’armes:

Càbriat*, en vuit peces de gules i plata.

*Referent a càbria: Aparell capaç d’alçar grans pesos consistent en dos bigues inclinades cap avant respecte el seu punt de suport i unides en l’extrem superior, de on penja la corriola.

Agressió al paratge dels Xorros i a la font dela Reganyosa (Bolulla):

2007-08-16T21:11:00.001+02:00

El PP denúncia la destrucció d'una àrea recreativa per a fer un balneari

El Partit Popular de Bolulla ha denunciat davant del Servici de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil, Seprona, la destrucció d'una àrea recreativa construïda per la Diputació Provincial en la partida dels Xorros per a la fer un balneari. L'Ajuntament de Bolulla, segons va reconèixer . Les obres de tal vial han invadit el llit del riu Bolulla, destruint el camí original d'accés a la mencionada zona recreativa, cegant sèquies del sistema de reg de la zona que aporten les aigües de les fonts de La Reganyosa i Els Xorros i deposi tant runes en el paratge, segons consta en la denúncia. Agents del Seprona van realitzar dimarts passat un informe per a elevar-ho al Jutjat d'instrucció per si les actuacions foren constitutives d'un presumpte delicte ecològic. La denúncia formulada pel portaveu del grup popular, Gaspar Vivó, ha sigut igualment remesa a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda per si de les actuacions en la partida dels Xorros pogueren igualment vulnerar la normativa sobre paratges naturals, i al propi Consistori. En la denúncia, Gaspar Vivó, assenyala que en les obres s'han destrossat nombrosos arbres, alguns d'ells exemplars de garroferes centenàries i pins. L'escrit fa insistència en la destrucció de l'àrea recreativa que comptava amb paellers, dutxes, un parc infantil i bancs per a l'acampament dels visitants. En les obres s'ha destruït igualment el camí d'accés a l'àrea d'oci, amb paviment de ciment.

El primer tinent d'alcalde de Bolulla, Antonio Carratalá, va reconéixer a este diari que les obres les havia escomès el propi Ajuntament, «per compte de l'empresa i va explicar que el camí que s'havia obert era per a, en el seu dia, poder transportar els exemplars de garroferes que hi havia en la zona per a poder tornar-los a trasplantar.

La construcció d'un balneari a Bolulla dividix als dos partits amb representació municipal i al propi poble. Mentres que el PSOE, qui va obtindré l'Alcaldia per sorteig al produir-se un empat de vot en les eleccions, defèn les instal·lacions com el mencionat del balneari com la panacea del futur socioeconòmic del municipi, des del Partit Popular es critica que la concessió a la tardor de 2005 a l'empresa promotora, suposarà la pèrdua del control dels recursos de les dos fonts més

importants del municipi, Els Xorros i la Reganyosa, de la que es nodrix l'abastiment i els regadius del municipi. A pesar de les obres dutes a terme per l'Ajuntament a càrrec de l'empresa promotora, Balneari de Bolulla, les instal·lacions encara no disposen de cap tipus de permís municipal, segons va reconèixer .L'empresa si disposa d'una concessió administrativa des de la tardor de 2006 sobre el dret de superfície d'una parcel·la de 19.300 metres quadrats situada ne la partida dels Xorros, a peu de la muntanya Matapolls per un període de 75 anys. En la parcel·la està situada la font dels Xorros, que entra en la concessió administrativa.

Noticia extreta dels periòdics: El Mercantil Valenciano (mai Levante)

Informacion

Fotografies: Font dels Xorros, abans de la construcció del camí d’accés.

Jornades artístiques “Mes del Riu Algar” (maig de 2007).

2007-08-04T22:32:00.000+02:00

Durant el mes de maig del 2007 Ecologistes a Acció de la Marina Baixa va organitzar una sèrie d’activitats a Altea, sobre el seu riu l’Algar. Un riu la desembocadura del qual malgrat estar declarada per la Generalitat Valenciana com Zona Humida d’especial protecció, veu amenaçada la seva existència per un mega-projecte urbanístic el qual es troba a les mans de la justícia amb un contenciós administratiu. Són molts els interessos especuladors que amenacen al riu Algar i a tot el poble d'Altea.

Part I

Part II

Part III

2007-07-15T13:03:00.000+02:00

L'origen del nom Tàrbena (III). El sufix bena*, ben*, ena*

Segons Joan Coromines la segon part de mot Tàrbena es d'etimologia ibèrica “ben” o “aben” amb el significat de “penya”. També, podria tractar-se del celta “benna” amb el significat de “conca o coll de muntanya”. Tanmateix cabria la possibilitat que es tractarà de preromà “ena” “casa de”. Sembla evident que el nom va ser donat al tossal, que nosaltres anomenem de Santa Barbera, o al port de muntanya entre aquest tossal i el Serral, l'actual Poble Dalt. Lo més provable, arqueològicament, és que es tractarà del poblat ibèric que hi havia al cim del Tossal de Santa Barbera. Lloc on hi han, documentades, peces ceràmiques ibèriques i campanianes. És el mateix lloc on desprès es van assentar els musulmans, i que va donar origen al castell. Si fora així, es tractaria de l'ibèric “ben”, que en el dialecte àrab-valencià va donar la forma /bina/, amb el mateix significat.

Conclusió:

L'arrel “tar” és un hidrònim, que fa referència a terres pantanoses o aiguamolls. Mentre que “ben” és un orònim, que fa referència a una elevació de terreny. Per tant semblen discordants, i no lliguen dins d'un mateix nom. Clar, Tàrbena, vindria a significar quelcom semblant a “penya d'aigua”. Sembla incoherent. No obstant, si miren be, en les dues vessants del Tossal de Santa Barbera existeixen un gran nombre de fonts, algunes molt afamades com la de Benissalim. És més, a la tardor, quant més sol ploure, desprès de qualsevol temporal, traspua aigua per qualsevol lloc, és a lo que els tarbeners anomenem aiguamolls. Per a arrodonir-ho, resulta que els àrabs anomenaven, a la vessant nord del tossal de Santa Barbera /Bina ar-riyat/ (Binarreal), “penya de l'horta” o ”amb hortetes”; de fet és així, cada font o fonteta, te la seva horteta.

Per lo tant, tenim dos noms de dos èpoques diferents, que venen a significar una cosa semblant. Realment la definició dels dos noms descriuen el lloc, amb ferma fidelitat. Per lo tant, lo més provable, és que el nom de Tàrbena vinga a significar “ la penya que traspua aigua”.

El nom iber deuria de ser “Tarben” o “Taraben”, possiblement aquet nom també fora utilitzat per al riu de l’Algar. Des ser així, seria molt provable que es tractes del riu que les fonts antigues anomenen, Tader, en grec, i Tarebis, en llatí. Riu que es sol identificar amb el Segura.

L'origen del nom Tàrbena (II). L'arrel Tar*

2007-07-09T21:01:00.000+02:00

L'origen del nom Tàrbena

(l'arrel Tar*)

L'italià Battisti, assenyala que la base toponímica “tar” s'estén per tot el mediterrani, des d'Àsia Menor fins a les costes de la Península Ibèrica. J Vallejo, per la seva banda fa venir la base “tar” del sud de França amb un origen pre-gal, Ja que alguns dels topònims amb “tar” es troben en territori lígur. No obstant, aquesta arrel també es troba al nord de la península, en terres celtiberes, amb un cert origen lígur. Tenim així, la més que provable, possibilitat que aquesta arrel foren introduïts per les invasions indoeuropees que van originar la cultura dels camps d'urnes.

Efectivament, de topònims amb l'arrel “tar” em trobem a Catalunya: Tarragona, Tàrrega, Tarrés, Tarroja, Taradell, Taravaus, Taravil, Tartareu, Targassona, etc.; a l'Occitània francesa: Tarn, Tarbes, etc.; Italia: Tarquinia, Tarent, etc.; fins i tot a Turquia: Tars. També trobem topònims amb l'arrel “tar”, al nord de la Península Ibèrica, a Soria: Tardelcuende, Tarancueña, Tardellas; i a Asturies: Tarna.

Tant Battisti com Vallejo creuen que els topònims de la Mediterrània Occidental son hidrònims que fan referència a terres d'al·luvió, desembocadures de rius, aiguamolls o ports marins. Aquesta amb les variants “tar” a “ter” “tir” “tor” o “tur”, a donat nom de rius coma ara: Tarn (França), Ter (Catalunya), Tirón (Burgos), Noguera de Tor (Catalunya), Túria (País Valencià), etc. No obstant troben, també, els que creuen que l'arrel “tar” és un orònim amb el significat de “pedra” o “turo”: Tardesillas (Soria) curiosament al costat del riu Tera, Tardelcuende ( Soria), Tardajos (Burgos), els dos últims, també a la vora d'un riu. Per últim el cas de Tarna, població i port de muntanya a Astúries es fa venir de “Taranis” deu gal del trò.

Lo més acceptat és que es tracte d'un hidrònim, que fa referència a un riu, en el cas de Tàrbena al riu Algar, al qual els tarbeners anomenem riu de Sacos o Binarreal.

L'origen del nom de Tàrbena (I).

2007-06-29T21:53:00.000+02:00

L'origen del nom de Tàrbena (I).

El nom de Tàrbena el trobem documentat per primera vegada en el Pacte de la Jovada, 1245, sota la forma àrab /hisn Tarbana/, “castell de Tarbana”, per lo tant els àrabs utilitzaven aquesta forma. No obstant, en els “Cantares del mío Cid”, apareix sota la forma portus Tarnan* “port de Tarnan”. Sembla evident que, la forma castellana és una traducció de la forma àrab. En les fonts escrites del primer segle desprès de Crist, en les comarques del sud apareix un riu amb el nom de Tader*, segons Plini, Stader*, segons Tolomeu. Aquest riu sol estar identificat amb el del Segura, pel fet que es sol anomenar juntament amb el riu Alebo*, identificat amb el Vinalopó. No obstant, això, l'Alebo també sol ser identificat amb el Girona o Ebo. Per lo qual cap la possibilitat que el riu Tader fos el riu Algar, i que el nom quedarà fossilitzat en la serva part més alta.

Partirem del la forma àrab, de totes les esmentades més amunt, l'única que és veritable. Amb la forma Tarbana, apareix en els primers documents cristians. D'aquesta trobem les variants llatinitzades de Tarbenam* (1249) en el Llibre del Repartiment; Tarbane, en dos documents de 1278, i ,1286. A partir de 1289, es generalitza la forma Tàrbena.

Molines

2007-06-18T19:59:00.000+02:00

Molines:

Cognom originari de Catalunya, amb casa pairal a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat, de Catalunya passaren a Sardenya i Mallorca. Va arribar a Tàrbena en el 1611 de la ma de Cristòfol Molines, natural de Santa Margalida i casat amb Catalina Estelrich, també de Santa margarida, amb ells va venir els dos fills que ja tenien, Cristòfol i Francisca; el 18 de gener de 1620, va nàixer, a Tàrbena, el seu tercer fill, de nom Pere. En el 1611, també va arribar a Tàrbena Joan Molines.

D’etimologia romana molina, “molí”

Escut d’armes:

En un cap vermell una mola de molí de plata amb la clavilla de sabre.

Panoràmiques Bèrnia.

2007-06-11T19:23:00.001+02:00

Germans Boronat, dolçainers de Callosa d'En Sarrià

2007-06-05T18:57:00.000+02:00

Els germans Boronat de Callosa en el programa Arrels de la RTVV. Programa emes el 16 d’octubre de 2005.

2007-05-28T19:58:00.000+02:00

Promontorium Ferrarirum

El geògraf grec, del segle I abans de Crist, Estrabó, en el llibre tercer de la seva “ Geografia”, descriu les costes d'Ibèria. Al referir-se a Dénia diu:”.. es diu Dianio, es a dir Artemisio, que te prop riques mines de ferro, i unes illetes, Planesia i Plumbaria, així com una llacuna marina, al nord, que te uns 400 estadis de perímetre”. Segons Pomponi Mela, segle I desprès de Crist, situa les mines en el Promontorium Ferrarium, sovint identificat en el cap de Nau o el de sant Antoni. Ferraria, o Ferrarium, separava dos golfs, o senus, el Ilicitanus (Il·licità) i el Sucronense (referent al Xùquer).
Els caps de la Nau, Sant Antoni i Sant Martí, conjuntament amb el Motgó, la Solana, Bèrnia i la Serra Ferrer, formen part d'una mateixa entitat geogràfica. Cal pensar, que tot el conjunt rebera el mateix nom, Promontorium Ferraria. Pasqual Mandoz, en el seu “Diccionario Geográfico-Estadístico-historico” (1849), al descriure el Partit Judicial de Dénia diu: “La sierra principal es la de Bernia, part. De Callosa, se estiende hasta el cabo de San Martin, que forma uno de los dos de la bahía de Jabea; esta cordillera se llamó ant. Promontorio de Ferraria o Atalaya de Sertorio, por ser el punto que escogió este célebre guerrero para descubrir las escuadra”.
És més, en el 1562 els enginyers Felip Calvo i Guillem Rojas*1, van explorar la serralada en busca de mines. En el seu informe es parla de varies mines situades a Bènia, l'Algar, Altea la Vella, Morro de Toix, la Solana, el Masserof i Serra Aixa. Amés es destaca l'existència d'una mina explotada pels romans a la Serra Ferrer.

*1-“La villa de Callosa de Ensarria; monografia histórica documentada”. (Vol. II. Pag. 98, 100) Adolf Salvà Ballester. Alacant, 1960.

Mascaró:

2007-05-19T19:01:00.000+02:00

Mascaró:
Cognom originari de Catalunya, més concretament de Barcelona. Va arribar a Tàrbena en el 1624, de la ma de Joan Mascaró; casat amb Joana Plau. El 19 d’octubre de 1625 va néixer el seu fill, Pere Joan Lluís Mascaró Palau. Actualment el llinatge existeix a: Banyoles, Barcelona, Tàrbena, Benimantell, Mallorca, Menorca, etc.
Etimològicament el seu origen ve del nom, en occità, Mascaron, que possiblement sigua una evolució del germànic Mascarius.
Escut d’armes:
1ª-Sobre un cap vermell, un mà amb la palma oberta.

[Fr. X. de Garma].

2º-En un camp verd, una casa d’aurada, acompanyà, al peu, per un gos de plata.

[F. Domènech i R.].

La pansa a la Marina.

2007-05-07T21:01:00.000+02:00

La pansa a la Marina.
Tres reportatges emesos en el programa Arrels del Punt2 de la TVV.
1ª part “ Dénia”, emès el 9/10/2005.

2ª part "L'escaldà", emès el 16/10/2005.

3ª part "El riu-rau", emès el 23/10/2005

Al-Azraq, mite o realitat?

2007-04-28T12:46:00.000+02:00

Al-Azraq, mite o realitat?

De sempre he sentit parlar d’al-Azraq, he sentit i he llegit molt. Tant és així, que sovint m’he sumit en un mar de dubtes, ja que l’informació rebuda era, a menut, antagònica. A vegades en semblava estar davant una llegenda, altres em semblava un personatge històric real. Tant és així que un dia ens vaig decidir posar tota la informació que tenia a zero i començar de nou. Va ser aquí quant en va sorgir la primera pregunta; al-Azraq va existir?. Per a saber si realment va existir al-Azraq, el primer lloc que vaix buscar és el Arxiu de la Corona d’Aragó. En el 1258 Jaume I cedeix a Aladrach unes alqueries del terme d’Altea (A.C.A. Reg. Can. 8 Foli. 59). En 1261, el rei, confirma la donació que Alazrac feu al seu germà Bacem i al seu nebot Aliafar, dels castells d’Altea, Xaló i Polop (A.C.A. Reg. Can. 11. foli 199). Vet, aquí que aquet personatge realment va existir; però, llavors sorgeix un altra incògnita, qui era al-Azraq?. Busquem en el “Llibre dels Fets”, del propi rei Jaume I. En el capítol 361, ens conta com estant en l’església de Calataiut el van informar que Aladrac s’havia rebel·lat. Posteriorment, narra, entre altres coses, la sublevació d’Al-Azraq. En el capítol 376, ens conta com va recuperar el castells d’Alcalà, “son alberg major” i Gallinera i com, el mateix dia, se li van rendir setze castells. Veiem que al-Azraq, era un capitost musulmà, propens a rebel·lar-se, que tenia el seu castell a la Vall d’Alcalà, i que amés, estenia el seu poder pels castells dels voltants.
Tornat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, allà hi ha un pergamí (A.C.A. pergami nº947), en el qual, un àrab anomenat /Abu ‘Abd Allah Muhammad ben Hudhayl/, senyor D’Alcalà, va retre homenatge a l’Infant Alfons d’Aragó, primogènit de Jaume I. En aquet acte d’homenatge, conegut com a Tractat d’Alcalà, es parla de vuit castells situats a les muntanyes de les dues Marines: Pop, Tàrbena, Castells, Xeroles, Margarida, Alcalà, Perputxent i Gallinera. Aquí, en ve al cap altra pregunta, al-Azraq i /Ben Hudhayl/ son la mateixa persona?. Sembla que si, Burns, fa referencia a una carta que va rebre Na Violant en la qual apareix com a ”Muhammad ben Hudhayl, conegut com Alazrach”*1.
Ja sabem que al-Azraq, va existir, i que aquet i /ben Hudhayl/ son el mateix. Llavors, amb aquestes dates anem a investigar la seva biografia, com tot personatge històric, en tindrà. Arribats en aquet punt, quasi tots donen com a data de naixement el 1208, curiosament coincidint amb Jaume I; Momblanch*2, per la seva part discrepa i dona una data compresa entre el 1218 i el 1220. També hi ha, quasi, unanimitat en el lloc, la Vall d’Alcalà. Generalment, el fan fill d’àrab i de cristiana; Mastre Palacios*3, per la seva part el fa fill de “... un africano y de una española andaluza...”, es suposa que tots dos eren àrabs. Alguns van més enllà i donen el nom del pare /Hudayl al Sähuir/, qui, segons Hinojosa Montalvo*4 era senyor del valiat d’Alcalà, que comprenia amés d’Alcalà els castells i termes de Pop, Aixa (Xaló), Awraba (Orba) i Castell (Castell de Castells). Per la seva part Baño Arminyana*5 el fa ser el fill petit de /ben Hud djudzaní/. La teoria de emparentar-lo amb els /ben Hud/ te alguns seguidors, com ara Burns, mentre que també compta amb detractors, per exemple Mª. C. Barceló.
En el mes d’abril de 1276, al-Azraq va atacar a la ciutat d’Alcoi, en plena tasca van veure com va aparèixer sant Jordi i el seu cavall blanc i van fugir. Llavors els alcoians els van perseguir fins al Barranc de la Batalla, lloc on al-Azraq va trobar la mort.

Conclusio:

/Abu ‘Abd Allah Muhammad ben Hudhayl/, més conegut com al-Azraq, va ser elegit com a representant, dels castells situats a les muntanyes de la Marina, davant el rei Jaume I. Com a tal va negociar un pacte, amb el fill d’aquet. Al finir el pacte, al-Azraq, aquesta vegada elegit com a cap, va negar-se a complir-lo. El que va portar a una dècada de conflictes. Una vegada sufocada la rebel·lió, al-Azraq va ser expulsat del regne de València.
De la seva persona, res es sap, no hi ha informació en cap font, ni àrab ni cristiana. Per lo que es desprèn que era un funcionari estatal, que va aprofitar la oportunitat que l’historia li va posar al seu abast.

_______________________
1* Burns: “ L’islam sota els croats”. València 1990
2* Momblanch: “Al-Azraq, capitan de moros” Alacant 1977
3*Mestra Palacios: “Alcalali: Monografia historica” Valencia, 1970.
4* Hinojosa Montalvo: “Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia” València, 2002. en el 2º volum, pag 36
5* Baño Arminyana: “Contribució a l’estudi de les sublevacions d’al-Azracq en les comarques de l’Alcioà i el Comtat” Revista de Estudios Alicantinos, nª 33, Pag 39-64. Alacant 1981

Mas.

2007-04-22T13:12:00.000+02:00

Mas:
Cognom originari de Catalunya, que va arribar a Tàrbena de la ma de Bartomeu Mas, 1610, provinent d’Artà. Estava casat amb Antònia Coves, a Tàrbena li van nàixer dues filles Magdalena, el 7 de març 1621; i Margarita el 25 de maig de 1623. Actualment aquet cognom existeix a Faixà, Berga, Barcelona, Alella, Tarragona, Valls, Agramunt, Alguaire, Valencia, Algemesí, Crevillent, Elx, Mallorca, Eivissa, etc.
L’etimologia prevé del llatí mansu, (mas)
Escut d'armes: en un camp vermell, tres pals d’or amb dues flors de lis vermelles per cada pal daurat.

Ecologistes en acció netegen el riu Algar a Altea.

2007-04-14T11:10:00.000+02:00

La Jota de Relleu.

2007-04-10T13:26:00.000+02:00

Vídeo promocional del paratge de Les Fonts d’Algar.

2007-04-01T12:41:00.000+02:00

L'algar de nou en perill.

2007-03-25T11:51:00.000+02:00

L'ajuntament d'Altea i la Generalitat Valenciana ha donat el vist i plau al projecte “Puentes del Algar”. Aquet projecte preveu edificar 5775 vivendes, un camp de golf i quatre hotels. L'actuació es dura a terme en sol agrícola, no urbanitzable, al costat mateix de la zona humida protegida i en zona inundable.
L'empresa urbanitzadora és Altea Futura S.L., societat vinculada amb el, tot poderós, Grupo Ballester, que compta, entre els seus socis, amb Julio Iglesias, amic personal del piròman, Zaplana.
Font: Revista Interviu

Lloc on es preveu la construcció del macro projecte

Gisbert.

2007-03-22T21:03:00.000+01:00

Gisbert:
Cognom d'origen aragonès, documentat en el segle XII, en la persona de Pedro Gisbert, que es va estendre per tota la Corona Catalano-Aragonesa. A Tàrbena arribà en el 1699 de la ma de Joan Baptista Gisbert. Actualment aquet cognom existeix a Valls, Vinarós, Benassal, Morella, València, Alzira, Alfafara, Agres, Muro del Comptat, Cocentaina, Alcoi, Benifallim, Benitagell, Altea, Alacant, Ibi, Pedreguer, Xixona, Mallorca, Eivissa, etc. a més sota la forma de Gispert es troba sobre tot a la zona nord dels Països catalans, Roses, Palamós, Castell d'Empordà, Badalona, Mollet, Barcelona, Esparraguera, Canovelles, Alàs, Aristot, Arcabell, Arfa, reus, etc.
L'ètim és del nom propi germànic Gisipert, que a més donat origen al nom de Gisbert, Gisberto en castellà.

Escut d'armes:

En camp vermell un castell de plata aclarit de blau amb rascle de sable ala seva porta a mig pujar.

La Beata de Santa Margarida viatjarà a Tàrbena.

2007-03-15T20:38:00.000+01:00

Enguany es compleixen deu anys de l’agermanament de Santa Margarida i Tàrbena. El desè aniversari de l’agermanament es celebraran a Tàrbena els dies 4, 5 i 6 de maig. Per aquet motiu, l’Associació de Margalitans Agermanats portarà una replica de la Beata de Santa Margarida ( sor Caterina Tomás). Caterina Tomás va ser beatificada en el 1792, a tot arreu de l’illa de Mallorca es van fer celebracions, és a Santa Margarida on aquesta celebració a arrelat, i es celebra el primer cap de setmana de setembre. La processó de la Beata a Santa Margalida és considerada: “sa millor processó de Mallorca”.

L’U de Tàrbena.

2007-03-10T20:25:00.000+01:00

L’U de Tàrbena.
Actuació del grup de danses Baladre de Muro, en la televisió de Galícia.

Ginard.

2007-03-05T19:18:00.000+01:00

Ginard.

Cognom originari de les Illes Balears. El 20 d’agost de 1610 Jordi Ginard, natural d’Artà, i la seva dona Joana, van demanar emigrar al Regne de Valencià, juntament amb els seus fills. En el 1685 arribà a Tàrbena Miquel Ginard. Actualment aquet llinatge esxisteix a Sant Feliu de Guíxols, Tàrbena i les illes de Mallorca i Menorca.
L’ètim de mot Ginard ve del nom propi germànic Aginard.

Escut d’armes:
Camp vermell sembrat de flors de lis d’or amb dos franges de plata.

El moviment republicà a Tàrbena (3).

2007-02-28T20:53:00.000+01:00

Els partits republicans a Tàrbena.
Partit Republicà possibilista: Partit que va fundar Emilio Castelar Ripoll en 1876. El possibilistes van centrar el seu programa en la consecució del sufragi universal, per la qual raó acceptaven les institucions monàrquiques. En el 1879 canvia de nom i va passar a denominar-se Partit Demòcrata Possibilista
Com a possibilistes trobem a Salvador Joan Pérez i Ramon Ferrer Guardiola de callosa: Josep Molines Ripoll i Vicent Soliveres de Tàrbena. Francesc Ferrer Ferrer de Bolulla.
Partit Republicà Progressista: Partit creat a partir de l'entesa entre Salmeron i Ruiz de Zorrilla, que va iniciar el seu camí per l'agost de 1876.
Republicà progressista va ser a Tàrbena Josep Monjo Montaner.
Partit de Fusió Republicana: partit creat a partir de la fusió de centralistes, federals orgànics, federals de Vallès i Ribot i progressistes el 30 de maig a Madrid. Prèviament va haver-hi una assemblea regional a Xàtiva, 22 de març, on es van reunir els republicans del tot el país.
Fusionistes foren Saturni Soliveres Salvà de Tàrbena; Batista Ferrer Morant de Bolulla; Domingo Tomàs Pont de Castells; Pere Gil Ferré de Xaló; Vicent Plana Ferrando de Callosa.
Unió Republicana: Creat en setembre de1934, per la fusió de varis grups radicals: EL Partit Radical Demòcrata, Esquerra Radical-Socialista i el Partit Radical Socialista.
Representant de la Unió Republicana a Tàrbena trobem a Hermenegildo Pont Monjo.

El riu Algar en perill.

2007-02-24T12:33:00.000+01:00

El riu Algar en perill.

El ministeri de Medi Ambient, te inclòs dins del “Poyecto Agua”, un projecte de millora de l'abastiment d'aigua urbana a la Marina Baixa. El dit projecte preveu la construcció d'una nova conducció que enllaçaria amb la xarxa comarcal d'abastiment.
L'Ajuntament de Callosa s'oposa al projecte, al qual presentarà al·legacions. Segons l'ajuntament callosí la presa de la nova conducció es farà justa bans de les preses que tenen algunes comunitats de regants; preses que tenen drets històrics.
El riu Algar és un riu curt que naix i desguassà en la mateixa comarca de la Marina Baixa. Per lo tant és un patrimoni natural nostre. Els rius naixen a les muntanyes i moren en la mar, així ha segut sempre, i així ha de ser sempre. Si l'Algar es fa mal be, tots els que viuen a la Marina Baixa, perdran part del seu patrimoni. Una pèrdua que du implícita una sèrie de pèrdues, que seran irrecuperables. Estan en perill els conreus, amb la conseqüent pèrdua d'arbrat, el pulmó verd. Amb el canvi en l'economia comarcal, que açò suposaria, i com no en la pèrdua d'una senya d'identitat per a tota la comarca, el nispro. A més de les pèrdues culturals, i la més important la de l'idioma català. Per que no mos enganyem, el pla d'abastiment urbà, és per a abastir als nous plans urbanístics. Amb la destrucció del paisatge, que du implícit, així com l'augment de la població forana, estrangers i estatals.

Fonts de la noticia:
Diari: Información: http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1964&pIdSeccion=16&pIdNoticia=605773&rand=1172295888022

Diari: El Mercantil Valenciano ( Levante mai): http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3448&pIdSeccion=17&pIdNoticia=275648&rand=1172292067811

Ferrer:

2007-02-19T20:17:00.000+01:00

Ferrer:

Pere Ferrer va arribar a Mallorca en la conquesta, i va ser heretat en el lloc d’Anadalmoaden; en la mateixa època, també es van establir Peli i Sanxo Ferrer, possiblement aragonesos. El primer Ferrer en arribar a Tàrbena fou Joan Ferrer, el 35 de desembre de 1610, casat amb Margarida Frabega, el 2 de juliol de 1621 van tenir una filla, de nom Isabel Maria Ferrer Fabrega. El 27 d’agost de 1616, es va assentar Bernat Ferrer, casat amb Joana Dalmau, el 3 de desembre de 1623 van tenir una filla, de nom Joana Ferrer Dalmau. Actualment és un cognom força estès per tots els Països Catalans. Aquet llinatge apareix sovint escrit com a Farré en el català oriental i occidental.
Etimològicament ve del llatí férrariu, amb el mateix significat.
Escut d’armes
En fons vermell, tres bandes perfilades d’or.

Armes dels Ferrer de Mallorca, segons el manuscrit de J. Bover.

El moviment republicà a Tàrbena (2) .

2007-02-10T19:25:00.000+01:00

La sublevació republicana de Guadalest:

El 28 d'octubre de 1848 un grup de 35 republicans, acabdillats per Llorenç Carreras de Castell de Castells, van prendre el Castell de Guadalest. El comandant general de la província d'Alacant, Manuel González del Campillo, que llavors estava en El Patró (Vall de Gallinera), va ser informat de l'assalt i que havien fet presoners al comandant d'armes d'Altea, Miguel Orozco, al tinent dels carrabiners, Antonio Oraeta i a un carrabiner ras. Gonzales Campillo, al cap davant de quatre columnes, que estaven amb ell, acompanyat pel regiment “del Infante”, que llavors es trobava a Alcalà de la Jovada (Vall d'Alcalà), es van dirigir cap a Guadalest. Mentre tant a Benimantell els esperaven els carrabiners, sota les ordres de Juan Martín Armedo; un contingent de la guàrdia civil, manat per capità Mateo Bregues; paisans enviats pel corregidor de Callosa i altres paisans reclutats pel cap civil de la Vilajoiosa José Tohus.
A les 12 de migdia del 29, es va donar l'assalt al Castell de Guadalest. Els carabiners van entrar dins del castell per la casa de Carles Orduña*1; mentre que la guàrdia civil atacava per la torreta de la dreta. L'asalt es va saldar amb 14 republicans morts, i els altres 21 fets presoners, i afusellats de manera immediata. Els passats per les armes son: Llorenç Carreras, Miquel i Francesc Verdú, Antoni Peiró, Miquel i Antoni Romà, de Castells; Francesc Paput, Antoni LLopis, Vicent i Francesc Vicent Pérez, Jaume Mora, Baptistes Domènec, Josep Cervera, Vicent i Pere Poquet, Andreu Guardiola, Joaquim Berenguer, de Parcent; Antoni Lledó i Miquel Monjo, de Tàrbena, i a Josep Soler de Pamis. Les armes utilitzades pels revoltats foren: 7 fusells anglesos, 2 fusell als que els mancava la caixa, 2 fusells inutilitzats, 5 baionetes angleses i 18 escopetes.

*1- Segons la declaració de Juan Martín Arnedo, cap dels carrabiners van entrar per “la espalda de la casa que ocupa en el mismo castillo el propietario de el D. Carlos Orduña”.