dimarts, 27 de gener del 2009

Vilanova.


Originari de Catalunya passa a les Balears durant la conquesta. Arribà a Tàrbena de la ma de Pere Joan Vilanova, de la vila de Pollença el 27 d’agost de 1616. Actualment aquest cognom existeix a Palamós, Berga, Arfa, St. Esteve de Castellar, Valls, Vila-real, Alaquàs, Cocentaina, Palma de Mall., etc.


Ètim:
De la forma aglutinada del mot vila nova, que era el nom que en l'edat mitjana es donava als arravals o suburbis que es construïen fora dels murs per ampliar l'àmbit d'una població.



Armes:
En un camp d'or, sis rodelles d'atzur disposats de la següent manera: 1, 2, 2, 1; el cap d'atzur sostingut de plata i carregat d'un castell de plata.

diumenge, 11 de gener del 2009

Bernat de Sarrià (II).

El senyoriu.

L'11 de febrer de 1286, Jaume el Just, com a premi pel servei prestat com a cavaller, cedi a bernat de Sarrià el castell de Confrides. Aquest castell abans va estar sota la custodia de Vidal de Sarrià, pare d'en Bernat. L'1 de setembre de 1290 compra el castell la vila i els ravals de Castell de Castells. El 13 de novembre pel preu de 40.000 sous adquirí la vila de Callosa. També en el 1290, per 25.000 sous compra els castells de Calp i Altea. En el 1294, l'altre almirall, Roger de Lauria el va desposseir dels castells de Calp i Altea. Bernat recorreguí al rei qui el 26 de febrer de 1294ordena que li foren retornats. No obstant en el 1297 Jaume el Just feu donació de per vida dels castells de Calp i Altea a Roger de Lauria. Perdent així Bernat de Sarrià aquestos castells. El 5 de novembre de 1293 en Bernat la comada que l'Orde de Santiago tenia sobre el castell d'Orxeta. El 8 de maig de 1300 atorga carta pobla a la Vilajoiosa, població de nova creació. Darrere la mort de Roger de Lauria s'enceta una disputa pels límits dels patrimonis de Sarrià i Lauria. En una relació d'aquesta disputa, datada en el 1310, Tàrbena comptava com a propietat d'en Bernat de Sarrià.

Bernat de Sarrià contragué noces amb Isabel de Cabrera, al mancar de fills feu donació, al 1321, del seus estats a l'infant Pere comte de Ribagorça. Aquesta donació aprovada per jaume el Just, el 15 d'octubre de 1322 comprenia els llocs, castells, termes i alqueries de: Polop, Callosa, Castells, Aialt, Aljubea, La Mola, Finestrat, Benidrom, Benioma, Sentinilla, Xirles, Lliriet, Matet, Algar, Paúl, Sacos, Benigaladí, La Murta, Benibrahim, Puçol, Albalat, l'heretat de Talvanell del terme de Penàguila, Tàrbena, Confrides, Serrella, Aguilar, Relleu, El cabeço, els drets que tenia sobre Orxeta, Vilajoiosa i Torres, la seva casa al Cap i Casal situada en la parròquia de sant Llorenç, La vall de Gallinera, La vall d'Ebo, Pego, La Vall de Pop i les muntanyes de Garig i Sella.

diumenge, 4 de gener del 2009

Bernat de Sarrià (I).

Biografia.
Les primeres noticies, militars, de Bernat de Sarrià es remunten al 1286, al servei Jaume de Sicília. En aquest mateix any va ser nomenat almirall. Atacà els estats de la família Frangipani, que tenien com a presoner al príncep sicilià Conradí i lluità contra els angevins. Incendià Astura, fustigà Nàpols, Amalfi, Pasitano, Minori, Magiori, etc.
Al 1291, per la mort del seu germà Alfons, Jaume de Sicília fou nomenat rei d'Aragó. Bernat de Sarrià com a home de confiança del nou rei, Jaume el Just, fou nomenat capità general de l'exercit reial. En el 1298 el rei li encomanà posar-se al servei de Carles d'Anjou, sota les ordres d'aquest atacà Pantelarina, Malta i Gozzo.
A la seva tornada fou nomenat procurador del Regne de Mallorques, així com encarregat de la col·lecta dels impostos en tots els regnes de la Corona d'Aragó. L'1 d'abril del 1300 fou nomenat governador de les terres del Regne de Múrcia, recentment annexionades. En el 1307 tornà a ser nomenat almirall de Catalunya. Al 1309 de li concedí títol de noblesa. En el 1313 renuncià al càrrec d'almirall de Catalunya, passant de nou a Sicília per a defendre-la dels atacs de Robert de Nàpols. El rei Frederic de Sicília el nomena capità General de l'exercit sicilià en el 1316.
De tornada a les nostres terres fou Procurador del Regne de valència, des del 1322 fins al 1329. Al final del regnat d'Alfons el Benigne afavorí la reina Elionor de Castella a benefici de l'infant Ferran i en contra del futur rei Pere III. La reina Elionor el nomena alcaid del castell de Xàtiva. Davant una visita de l'infant Pere a Xàtiva, Bernat de Sarrià, es disposa en defensa, com si d'un atac es tractarà. Per aquest assumpte fou tancat als calabossos dl castell de Xàtiva, lloc on va finir el 30 de desembre de 1335.